dimecres, 19 de juny del 2013

Jueces botarates y paletos… y Federico


Aníbal Malvar

Esta víspera, una noticia y una cerveza me aliviaron las calores serranas cual galerna. Aunque estoy seguro de que los lectores, en estas fechas, ya van prefiriendo que les hable de la cerveza y no de la noticia, yo elijo hablar de la noticia: el Tribunal Supremo acaba de desvelarnos que llamar a alguien, en la radio o en la prensa, “botarate, oportunista, malcriado y paleto” no es vulneración del derecho al honor, sino libertad de expresión. Tal sentencia se refiere al ex juez Baltasar Garzón como insultado, y al presunto periodista -quizá menos periodista que autroplocamado juez- Federico Jiménez Losantos como insultante. El fallo nos viene a decir que los ex jueces son unos soberbios por cabrearse con un simple insulto, con la mera exabrupción de un señor un poco facha, al que ya solo escuchan algunos oídos sordos sus palabras necias. Federico ha llamado a Garzón botarate, malcriado, oportunista y paleto, y nuestros jueces consideran que este discurso está muy bien.
He de decir que estoy en total acuerdo con la decisión del alto tribunal, pero solo porque me concede el derecho a calificar, sin riesgo de cárcel o multa, a los magistrados del citado Tribunal Supremo de botarates, oportunistas, malcriados y paletos. Me han sentado insultante jurisprudencia que hoy acato. Y no es que yo tenga en buena estima al ex juez Garzón, o que le tenga más antipatía a Federico de la que él mismo se construye palabra a palabra, esputo a esputo, manipulación a manipulación, peloteo a peloteo. Esta no es una cuestión personal. Es una cuestión de libertad de expresión.
Ciertos límites a la libertad de expresión me parecen imprescindibles. Y no por cuestión ética o deontológica. Lo digo por defender mi prosa. Yo me paso la vida insultando impíamente a políticos y poderosos, a chorizos y/o banqueros, pero buscándome las habichuelas semánticas, la metáfora volandera, el guiño astuto del adjetivo expatriado de su significado más laso. Eso es lo que diferencia a un columnista o a un poeta de un hooligan indocumentado de la información. De un exabruptero vulgar que nunca da noticias, que solo enmierda adjetivos dependiendo de quién le paga y quién no. Como el soneto te encorseta en metro y rima embelleciendo el mensaje, los límites de la libertad de expresión ayudan al periodista a llevar su columna o reportaje al plenilunio lírico del decir no diciendo sí, del machacar acariciando, del confundir espada y pluma, cual Garcilaso. Que uno es muy garcilasiano:

Y ansí, en la parte que la diestra mano
gobierna y en aquella que declara
los concetos del alma, fui herido.
Mas yo haré que aquesta ofensa cara
le cueste al ofensor, ya que estoy sano,
libre, desesperado y ofendido.

Este soneto fue dedicado a Mario Galeota, un amigo del poeta herido en la lengua y en el brazo. Como me hiere a mí aquesta sentencia, ya que hiriendo de exceso de libertad mi lengua, dando salvaguarda legal a mis insultos, hieren también mi brazo de escribir, pues muy fácil le resultará a mi brazo escribidor llamar a los jueces del TS botarates, al presidente del Gobierno paleto, a cualquier ministro oportunista, y al rey, al rey, botarate y oportunista (tiene más derechos y se ofendería si le dedicara menor número de adjetivos descalificativos que a los botarates no inmanentes). Y esta retahíla de adjetivos, no dejando de ser verdad, llevan al escritor y al lector al recíproco aburrimiento, a la desidia y a la pereza. Como una pareja que ya se ha dicho todo y carece de imaginación para volverlo a decir, pero con otra forma, que en eso consiste el arte de columnismo, según mi arrogante opinión. Cambiar de forma. Si me dejan insultar en plan brutófilo, no puedo hacer buena prosa.
Paradójicamente, que el insulto se eleve a categoría de libertad de expresión es un ataque a la libertad de expresión. Y, además, un peligro. ¿Qué es un insulto y qué no es un insulto? ¿Si en lugar de llamarle a estos jueces botarates, les llamo chorizos ignorantes o lamemierdas eunucos, pueden entrullarme? El TS se ha metido en un problema: ahora deberá encargar un diccionario de exabruptos e injurias que entran dentro de la nueva y desluciente libertad de expresión, y otro diccionario de exbruptos e injurias que no, que son ilegales. Te lo decide un juez. No un semiólogo. Y por tanto te vas a la cárcel.. Yo me niego a cooperar en el citado diccionario. Sé insultar con demasiada elegancia y muy bello gracejo como para participar en tal bajeza. Insultar sin verso ni belleza ni prosa ni amor por la palabra ni cosa ni o sea, es solo soltar un mal vómito. Y yo no sé vomitar. Solo me enseñaron a escribir. Y no me enseñó un juez. Me enseñó mi madre, que no me deja insultar a nadie que no sea ella. Por eso nunca he podido, ni he querido, insultar a nadie.

dimarts, 18 de juny del 2013

LLEGINT EL DIARI D’AVUI




Avui és un d’aquells en que la premsa va carregada de notícies que, per diversos motius, m’han cridat l’atenció. Us en donaré una mostra:

Professor te desejo um salario de um deputado e o prestígio de um jogador de futebol (foto) Us en haureu adonat que la frase no està escrita ni en català ni en castellà. Es pot veure a una improvisada pancarta que sosté un manifestant brasiler. Li dono tota la raó.

El govern afirma que la recessió ha arribat al seu punt d’inflexió (titular) No sé amb quins índex es basen per a dir això. En canvi jo en tinc un d’infalible: la paga extra de Nadal dels treballadors públics. L’any passat a principis de juliol es va decretar suprimir-la. Si aquest any no ho fan, voldrà dir que alguna cosa ha canviat... Per a bé.

Les pèrdues de les preferents es podran compensar fiscalment (titular) Aquest titular, que a priori sembla una bona notícia, a la pràctica no ho serà tant. Les disminucions patrimonials, des de fa uns quants lustres, només es poden compensar quan hi ha increments patrimonials, és a dir quan, per exemple vens una finca amb benefici o et desfàs d’unes accions d’una determinada empresa també amb guanys. Hi més casos, però només per a que m’entengueu. Quan llegeixes la notícia, però, diu que t’ho podràs restar dels interessos bancaris que t’han donat els estalvis. Jo no ho veig tan clar, però és evident que si hi ha voluntat de fer-ho, es podrà fer.
Però quan llegim la notícia ens trobem amb el següent: Només se’n beneficiaran, no obstant,en el cas que els rendiments de capital superen aquests 2.000 euro, cosa que no sempre és freqüent entre els petits estalviadors. Es a dir, com sempre se’n beneficiaran els rics.

Set dones i dos homes jutjaran a José Bretón (titular) El titular en si no em diu gran cosa, però si que voldria fer esment a unes paraules que va dir l’acusat: el jutjat neix contaminat pel ressò mediàtic que ha tingut el cas. És cert. Sabeu de qui us parlo, no? Del presumpte assassí dels seus dos fills. Si jo formés part del jutjar, segur que emetria un vot de culpabilitat, però més pel que s’ha dit que no per les proves a favor que pugui aportar l’acusació.

Rigau deriva als col·legis concertats famílies que no ho havien demanat (titular) És que jo al·lucino! Si demano un col·legi públic i no hi tenen plaça, em toca anar a un de privat que, normalment, al menys per aquí, és religiós. El que haurien de fer és crear més línies als públics i no ajudar tant els privats, però la gent van donar la confiança a CiU per a governar. Us en recordeu?

Vetada la publicitat d’un llibre contra Mas en dues línies de bus (titular) Aquesta notícia ja us la vaig avançar ahir al Facebook, però segur que hi ha qui encara no se’n ha assabentat. D’això se’n diu pura i planament, CENSURA. L’Ajuntament de Barcelona, governat per un convergent, ha impedit que dos línies de bus urbà puguin fer publicitat d’un llibre que, de ben segur no es del gust d’Arturo. Mando y ordeno!!  

FINAL DE TEMPORADA

Encara que la lliga de la Primera Divisió de futbol ja fa unes setmanes que va acabar, encara hi ha en disputa la fase final d’altres lligues com per exemple la de bàsquet i la de futbol sala on el Barça també hi es present.
Si he d’aventurar un resultat, ara per ara veig el Madrid de bàsquet favorit per a guanyar la lliga d’aquest esport, mentre que en futbol sala penso que el Barça s’acabarà imposant al Pozo de Múrcia.
Després de guanyar ahir, el Barça de bàsquet va empatar l’eliminatòria (2-2) i ara s’ha de jugar el cinquè i definitiu partit a la canxa del Madrid. Però mentre els blancs poden disposar de tots els seus efectius, al Barça està molt debilitat a causa de les lesions de diversos jugadors com ara Pete Mickael i Nathan Jawai, el problemes d’Erazem Lorbek i la més que provable baixa de Juan Carlos Navarro lesionat durant el partit d’ahir.
Amb tot aquest panorama, el més lògic és que el Madrid guanyi el partit, encara que el Barça per agafar moral digui que l’any passat amb una situació semblant ja van ser capaços de guanyar al Madrid a Madrid...
En canvi, els de futbol sala ho tenen molt millor. Després de que el Pozo de Múrcia igualés l’eliminatòria, ara el Barça té dues oportunitats a casa per a decidir la lliga.
A nit, quasi de forma simultània, es retransmetien els dos partits. Així que havies d’anar fent zàping per intentar seguir-los. Mentre el bàsquet el donaven per TV3, el futbol sala l’havies de veure al Canal Barça. 
 
Cal dir que això del futbol sala és molt emocionant. Ahir, després d’una primera part fabulosa, el Barça guanyava per 0-3. En reemprendre el partit a la segona part, el Pozo s’ho va voler jugar tot i va sortir des del principi amb el porter jugador. Quan s’ataca és té molta avantatge, però si l’equip rival fa un ràpid contraatac o té ocasió de robar la pilota i tirar a porteria directament, el més fàcil és que sigui gol, perquè no hi ha ningú sota pals. Ràpidament va arribar el 0-4, però a partir d’aquí el Pozo va estar capaç de marcar 3 gols i posar el marcador en un ajustat 3-4 a manca d’uns 4 minuts. Mentre, el Barça de Wilde, Torras, Aicardo, Paco Sedano, etc.  va marcar un cinquè gol que va ser anul·lat, sembla ser que de forma injusta. Però dos robatoris de pilota per part del Barça van acabar en 2 gols més. Per tant, un 3-6 final que deixa molt encarada l’eliminatòria.
El futbol femení del Barça també va guanyar la copa al Saragossa per un contundent 4-0. Llàstima que s’escapés l de hoquei patins que, després de molts d’any va retornar a la Corunya. Però fins ahir mateix, el Barça també tenia possibilitats de guanyar sempre que el Liceo perdés el seu partit.            

XIQÜELOS I XIOQÜELES DEL DELTA A LA MUSCLADA SOLIDÀRIA III