REMUNTAR EL VOL EN TEMPS DE CRISI

No és la primera vegada que parlo dels mercats. Des del meu punt de vista trobo insòlit que vagis al mercat i no trobis un determinat producte, relacionat, clarament amb el que allí s’hi ven.

Mireu, parlo concretament de la salsa per fer amanida xató. Uns dies abans també la vaig buscar sense èxit a la botiga de fruita i verdura que hi ha baix de casa. Dissabte la meva dona la va buscar pel mercat d’Amposta sense èxit. Cóm és possible?

Jo diria que al mercat es poden trobar tots els ingredients per a fer una bona xató: escarola, olives (aragoneses, negres...), tonyina o bonítol, abadejo i anxoves.  Però manca la salsa, evidentment.  I tu, amic lector, em pots respondre: però hi pots trobar els ingredients per a fer-la! Efectivament: nyores, ametlles, avellanes, all, julivert, una molla de pa amb vinagre, sal i oli. Però jo et pregunto: I la recepta? Te poden facilitar la recepta per a elaborar-la? I parlant de facilitar... Torno al començament, no seria molt més fàcil tenir pots de salsa preparats i llestos per a servir. Em valen totes dues opcions, però és evident que alguna cosa sé li hauria de facilitar al client, cosa que no es fa. Si es vol remuntar el vol, hi ha que oferir tota mena de productes alimentaris, fins i tot aquells més exòtics i sofisticats i cal fomentar-ne el consum fent-ne promoció i facilitant als clients receptes de cuina per tal d’elaborar-los. I també productes elaborats (cuinats i precuinats) per a facilitar la vida d’aquells que van sempre amb pressa i que no tenen temps de posar-se a la cuina. Es poden fer moltes coses, però sovint hi manca voluntat per a portar-les a terme.

Imagino que exemples com aquest em podríem trobar més. Sempre dic que els que no poden pretendre els mercats és fer la competència als súpers, però tampoc poden deixar d’oferir articles de gran consum. I el consum s’ha d’incentivar. Potser no tothom conegui la xató i potser dels qui la coneixen, a la vegada desconeixen tots els ingredients o al menys els que són necessaris per a elaborar una bona salsa. El mateix passa amb els calçots. La salsa dels calçots i la xató, son força semblants i coincidents en la majoria dels productes. La diferència és que la dels calçots porta tomata i alls escalivats.  

Què vagi de gust...

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CAMÍ DEL MIGJORN II

OPINIONS I CONSEQÜÈNCIES DEL DARRER MADRID-BARÇA

No vaig veure el partit. Entre que no estic abonat a cap plataforma de televisió, no em funcionava Internet i no el vaig voler anar a veure a cap bar, em vaig quedar sense veure la victòria del Barça. Però us he des ser sincer. Tampoc esperava que el Barça acabés guanyant. A costa de que em retragueu la meva actitud, us he de dir que, encara ara, no tinc cap tipus de confiança amb l’equip. Ja sé que a principis de temporada vaig dir que el Barça del Tata m’agradava, però no em direu que poc a poc ha anat perdent pistonada, sobre tot a la segona volta del campionat de lliga. Els tres partits perduts (València, Reial Societat i Valladolid), però sobre tot, el mal joc que van fer durant bona part d’aquest i d’altres partits, feien que fos pessimista.

Ara, m’hauria segut fàcil dir tot el contrari, però no. De totes formes no em direu que alguns dels jugadors del Barça no van fer aigües per tots costats. Sí, ja sé que he dit que no el vaig veure, però no he dit que no veies els resums del partit o llegís alguns comentaris a la premsa.

Álves i Mascherano van estar fatal. No malament, fatal! Això va permetre que Di Maria es convertís amb el millor jugador del Madrid. I sort varem tenir de que Benzema es plantés només amb 2 gols, perquè bé n’hauria pogut fer 4 o 5. Aquesta és per a mi la principal causa de que el Madrid perdés el partit. Tampoc van estar fins Neymar, ni Cesc. En canvi van brillar els de quasi sempre Messi i Iniesta.

Sobre Neymar he de dir que, tal vegada, seria oportú que Martino el deixés uns quants partits a la banqueta. El seu joc dista molt al que fa ver quan Messi estava a l’Argentina recuperant-se de la lesió. Si un jugador, per molt famós que sigui, passa per una mala ratxa, l’entrenador ha de ser conseqüent i no l’ha de treure de titular. Abans del partit molts s’inclinaven per que jugués Pedro acompanyant a Messi. Al final del partit, imagino, encara van ser molts més els que haurien tret al canari en lloc del brasiler.  

Al Madrid no van estar a l’alçada els laterals Carbajal i Marcelo, però tampoc homes imprescindibles com Xabi Alonso, Cristiano i Bale.
Els dos primers gols del Barça em van sembla superbes. El primer per l’enorme combinació entre Messi i Iniesta i el segon per la forma d’elaborar-lo de Messi. Em podríeu dir quin altre jugador és capaç de fer gols com el primer que va fer-li Messi a Diego López?

En quan als penals que van xiular a favor del Barça, sobre tot el primer que, per a mi va ser clau en el desenllaç del partit, ja que va comportar l’expulsió de Sergio Ramos, he de dir que al primer, efectivament, Ramos contacta amb Neymar. I sinó, expliqueu-me: Cóm un jugador en carrera pot, de sobte, donar la volta sobre si mateix sinó és que intervingui una força aliena al jugador. Aquesta força és l’impacte del peu de Ramos en Neymar. Per tant, penal i expulsió.

El segon encara és molt més clar i, com vaig poder escoltar a algun comentarista, es va tractar d’un penal doble, ja que tan Carbajal com Alonso el van emparedar, aquest darrer, fins i tot desentenent-se de la pilota.

Els dos penals van estar executats de forma excel·lent per Messi, sobre tot el segon. Imparable!      

Algunes opinions i valoracions que he escoltat sobre el partit, em semblen d’impotència. Quan un partit es perd, és més fàcil donar la culpa a l’àrbitre que assumir errors propis.

Sembla ser que la premsa blanca (Marca i As) donaven més la culpa als jugadors i l’entrenador que no a l’àrbitre del partit. I és que, pel que sembla, amb el 3-2 el Madrid va replegar línies amb la intenció de defensar el resultat i aquest fet va propiciar que el Barça cerqués la seva àrea i creés unes oportunitats que, tal vegada, no s’haurien donat.

He de dir que, personalment, no m’agrada que el Barça guanyi al Madrid amb polèmica i justet com ho va fer diumenge. Prefereixo un resultat més contundent com aquell 2-6 de l’era Guardiola o el 0-5 de l’època de Cruyff com a jugador i Marinus Michels a la banqueta.

Però ara com ara, hi ha tant d’equilibri entre els dos equips que resulta molt difícil que un passi per sobre de l’altre, al menys que conflueixin diversos factors i un dels dos jugui fatal.  

MANIPULAR ELS MORTS

Sempre passa que quan algú es mor sé li recorden les coses bones que va fer en vida i es lloa la seva figura. Fins i tot, quan com qualsevol mortal, hagi comès errades. És el que està passant amb el qui va ser el primer President del govern de la democràcia: Adolfo Suárez.

Tothom exalta la seva figura i parlen del paper transcendental que va tenir durant el post franquisme. El que no sabrem mai és si el Rei, en lloc d’escollir a ell, hagués escollit un altre polític, la transició s’hagués fet de la mateixa manera o bé hagués estat diferent.

Entre els polítics, tal com passa en qualsevol grup humà, n’hi ha de bons i de dolents. I entre els bons n’hi ha que arriben a la consideració d’estadistes. Si estadista deriva d’estat, llavors significaria home d’estat. Per tant, caldria considerar Suárez com un home d’estat.  

Altres polítics, de mires molt més baixes, han passat per davant del seu fèretre per retre-li el darrer homenatge i donar el condol a la seva família. Alguns, que no donen la talla d’estadistes han volgut manipular la seva figura de manera interessada dient el que faria i el que no faria el mort d’haver-se-li plantejat el mateix problema. Així, el Ministre d’Exteriors José Manuel Garcia-Margallo va dir que Suárez faria el mateix que està fent Rajoy en referència al procés sobiranista que s’ha engegat a Catalunya. En canvi Mas (que segurament es pensa que és un gran estadista, però no veu més enllà de la perspectiva que té des de la seu central de Convergència) va dir que Suárez no esquivaria el tema, perquè ell, davant d’un problema, mai va girar la vista cap un altre lloc.  

No sé si tu, amic lector estàs en condicions d’opinar sobre el tema i dir que és el que faria Suárez si li toqués lidiar amb el problema des de la posició de cap de l’executiu espanyol. Jo no. Cada persona té un raonament i una manera d’actuar que dista, poc o molt, de com ho faria una altra persona. Si rebusqueu en la vostra vida segur que us trobareu amb moltes situacions que després d’actuar d’una forma concreta algú us ha dit: jo ho hauria fet diferent. I, en canvi, vosaltres esteu convençuts d’haver actuat de forma correcta. O potser al final us en heu adonat de que estàveu equivocats...  Ves a saber...

Deixeu els morts que reposin en pau i poseu-vos a treballar amb els vius que són amb els qui es poden solucionar els temes oberts. Qui vulgui ser considerat un estadista haurà de resoldre els grans problemes que afecten els ciutadans i no crear-los o limitar-se als que a ell li interessen.