dimarts, 3 de juny del 2014

CONSIDERACIONS SOBRE LA FIRA DE LA GALERA



Aquest any vaig visitar la fira el primer dia (1 de maig) per la tarda. Hi vaig veure molta gent. L’aparcament de l’entrada del poble es veia ple i pels diferents carrers on vaig passar hi havia molts de cotxes. Aparcar resultava quasi una aventura... Menys mal que conec perfectament el poble i això facilita molt les coses.
Per la fira em vaig trobar a l’alcalde que em va dir que els expositors estaven molt contents de les vendes que havien fet pel matí. En general s’hi veia força optimisme. Diumenge vaig tornar a passar per la Galera. Aquest cop no em vaig apropar la fira, però si que vaig poder tornar a veure cotxes per tot arreu i gent caminant cap el recinte firal o venint d’ell. No sé si s’ha fet una estimació sobre els visitants que hi va passar, però de ben segur que diverses desenes de milers. Potser la gent no ho sap, però a la primera edició, allà per l’any 1994, es va col·locar una enorme vidriola i es demanava que tothom si posés un duro; al final es va trencar (trist destí el de les vidrioles) per a recomptar els visitants a partir de les monedes d’un duro que hi havia. Va ser una pensada molt original per esbrinar una xifra prou exacta del nombre de visitants.
Tal com hom he dit, diumenge no vaig passar per la fira, però si que ho vaig fer per davant de l’únic obrador que segueix en actiu: el de Joan Cortiella. La família Cortiella, tal com ha fet en els darrers anys, exposa una mostra de les seves peces al carrer del seu taller. Alguns que ho saben o hi passen pel davant, s’aturen i compren, però la majoria dels visitants, sobre tot els que entren al poble per la part Nord, hi passen de llarg.  
Com a galerenc sento tristesa de veure que una fira que es va fer bàsicament per a fomentar la terrissa local, hagi relegat a l’ostracisme a l’únic artesà. Diuen que quan dos es barallen sumen mil dos-cents (si sents a un té raó i si sents a l’altre també...) Jo crec que des de l’Ajuntament s’hauria de mirar de reconduir la situació i fer reconciliar les parts sense que ningú sé sentís perdedor en aquest pols incomprensible.
L’edició d’enguany ja ha estat la 21ena. Des de fa anys la fira està més que consolidada. Si ens aturem i fem una ullada retrospectiva ens en adonarem que de la primera edició fins a l’actual, les coses han canviat molt. Encara recordo (espero que la memòria no em falli) que el primer any només hi van haver els terrissers de la Galera, Traiguera, Tivenys i Miravet i, per acabar-la de vestir, es va completar amb una parada de venda de mobles, una altra de productes de ferreteria, etc. Actualment ja són quasi 100 els expositors que acudeixen a cada certamen. Però estareu d’acord amb mi que des de fa anys la fira no té cap novetat i potser seria hora de fer-hi algun canvi.
He parlat amb veïns del carrer Major (el principal carrer juntament amb el Sant Llorenç per on s’instal·len els estants de la fira) que estan molestos pels perjudicis que els hi causa. Però el problema més greu no és encara aquest, sinó el de seguretat.
Cóm entraria una ambulància o un camió de bombers si hagués d’acudir a una emergència? El primer que caldria fer seria desallotjar els visitants i apartar les carpes amb tot el seu contingut i la resta d’elements que poguessin dificultat l’actuació dels professionals.
Es per això que crec que seria necessari buscar un nou emplaçament a un lloc molt menys habitat i on no poguessin existir problemes com els esmentats.
Per a mi, zona idònia per a reubicar la fira seria la situada al darrere de la Cooperativa, al davant de les escoles, pel camí del camp de futbol... La Galera es un poble de dimensions reduïdes i, per tant, no es veuria alterat el funcionament normal del certamen.    

DIA 3 DE JUNY. PRIMER DIA SENSE REI

Dret a decidir. Ara resulta que els espanyols estan pel dret a decidir. Volen escollir entre monarquia o república.
Potser amb l’abdicació del Rei molts espanyols, alguns contraris a que el poble català pugui escollir el seu futur, ho acaben entenent.
En canvi, per a d’altres, segur que res canviarà i seguiran pensant que son coses diferents. Ara ja passa amb els nacionalistes espanyols que no entenen que els catalans també puguem ser nacionalistes, i ens critiquen per ser-ho.
La casa per la finestra. L’altre dia vaig veure un anunci on es buscava un cuiner. L’avís estava en una finestra del restaurant que es vol obrir. Es tracta del local on s’ubicava, fa anys, el Restaurant l’Àspic, a Amposta. Ho vaig posar al Facebook per si hi havia algú que hi estès interessat o coneixia a algú que pogués estar-hi.
Ahir pel dematí, parlant amb un company de treball que té un fill cuiner (va estudiar a l’escola de cuina de Cambrils), ens varem posar d’acord en que és començar la casa per la finestra.
Quin tipus de cuina volen fer? –Em va preguntar-  
No ho sé –Li vaig respondre- Imagino que ho acabarà decidint el cuiner.
En els temps que corren hi ha gent que busquen sortides laborals i s’embarquen en qualsevol projecte. La majoria acaben fracassant per manca d’experiència al sector. El més normal és que, algú, que fos cuiner decidís obrir un restaurant per a posar en pràctica els seus coneixements culinaris. Voler obrir un restaurant i no tenir cuiner és llançar-se a una aventura d’imprevisibles conseqüències.
Pressió fiscal. La passada setmana em van informar sobre una nova taxa que ha creat el Cadastre. Resulta que amb les noves tecnologies s’estan buscant construccions en sòl rústic per a fer-les donar d’alta i que passin a tributar IBI urbà. Però és que a part, i a requeriment del Cadastre, s’han de donar d’alta i pagar 60 € per immoble. Després diran que en aquest país no hi ha pressió fiscal. No és tot IVA o IRPF. És més complicat que tot això. De vegades es diu que s’abaixen els impostos i en realitat l’única cosa que fan es tocar els tipus de gravamen, però pel camí es perden deduccions o altres avantatges fiscals que hi havia anys enrere.
Per tant, si escolteu que abaixen impostos, d’entrada, poseu-ho en dubte.
Corralito. Amb aquest nom es coneix la impossibilitat de disposar dels diners que tens a les entitats bancàries. El governs poden aplicar aquesta mesura davant d’una hipotètica fugida de capitals en temps de crisi. Es va aplicar a l’Argentina fa uns anys i també es va dir que es volia fer a Espanya al començament de la crisi.
Ara el que em va passar ahir. Vaig voler treure 400 € del meu compte pel caixer automàtic de la meva sucursal de la Caixa. Tot i tenir saldo, em va sortir un paperet on se’m deia que truques al 902 200 202 (el servei de targetes de l’entitat) Quan ho vaig fer, i després de fer-me una sèrie de preguntes relacionades per assegurar-se de la meva identitat (la qual cosa ho trobo lògic), em van dir que era per un tema de seguretat. Després em van preguntar si encara volia treure els 400 € i els hi vaig dir que per suposat que sí. Llavors em van preguntar si era molta molèstia treure’ls en dues vegades... Algú ho entén?  
Z-2. D’entrada, és una mica enigmàtic, no em digueu què no? No sé si heu vist les instal·lacions que les Autoescoles Roquetes-Temple tenen a l’entrada de Tortosa. Si hi passeu veureu a tota la flota de vehicles ja que, per ordre judicial estan immobilitzats. Quan vaig passar ahir vaig veure un cotxe blanc amb el distintiu d’autoescola que hi sortia. Més tard el vaig tornar a veure amb la distinció Z-2 (realment no sé si té cap significat) Aquest matí hi tornava a haver activitat. Feta la lleia, feta la trampa...
Sense comentaris. Al poc de fer-se pública l’abdicació del Rei, a la revista interna la Ventana de la Agencia hi van penjar una resenya. El curiós és que, en contra del que és habitual, no s’hi poden deixar comentaris.
En casos com la mort de Suárez o l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó Isabel Carrasco, els companys que ho varen desitjar (i prèvia moderació per part dels responsables de la publicació) varem poder deixar els seus missatges que no sempre són favorables.
Potser van temor que alguns dels comentaris anessin en contra de la inviolable figura del Rei d’Espanya?    

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS IV

 



















DESPRÉS DE PRAT

Dilluns de la setmana passada va renuncia el director dels Mossos Manuel Prat. Ho va fer quan tot just havien començat els fets de Can Vies. Segurament, i tal com sé li va recordar des del PSC, fins i tot es va equivocar en el moment escollit, ja que la magnitud que va prendre la revolta popular arran del desallotjament del immoble ocupat era tan gran, que, al menys (i ja que s’havia esperat tant) hauria d’haver marxat una vegada solucionat el problema (per anomenar-lo de alguna manera)
Segur que quan passen fets com els que van passar durant els nits de la setmana passada al barri de Sants de Barcelona, signifiquen veritables maldecaps per als comandaments policials que son els responsables de garantir la llei i l’ordre a tots i cadascun dels indrets de Catalunya.
Vistos els resultats segurament s’hauria de parlar de fracàs, ja que no es va poder impedir els aldarulls que hi van haver amb cremes de vehicles, contenidors de brossa, trencadissa d’aparadors i mobiliari urbà, tot i les detencions i les identificacions efectuades cada dia.
Aquests tipus de fets, encara que remarcables, no signifiquen cap novetat, ja que amb més o menys mesura ja s’han donat en d’altres ocasions.
El que si que ha estat una novetat és la forma d’identificar els sospitosos que ha posat en pràctica la nostra policia: convidar-los a posar-se diversos tipus de roba i fer-los-hi fotografies. No era obligat fer-ho, però a tots aquells que s’hi negaven, se’ls detenia i se’ls portava a la comissaria.
Aquesta actuació està produint un gran debat en els àmbits jurídics catalans. La majoria opinen que s’han vulnerat drets i que no es va fer amb totes les garanties, com per exemple la presència d’un advocat.
Imagino que aquesta decisió no la va haver de prendre Prat, sinó algú que, encara que fos de forma interina l’havia substituït. No obstant, tampoc es pot descartar que, tot i ser-li acceptada la dimissió al que va ser director del Mossos, per motius organitzatius, encara no s’hagi acabat de marxar del tot...
Dit això, voldria recordar que els propis Mossos infiltren agents de paisà i sovint amb la mateixa estètica que els manifestants per tal d’identificar des de dintre els elements més violents.
Durant la darrera manifestació contra el transvasament de l’Ebre feta entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre el passat 30 de març n’hi havia al menys 3. I ho sé perquè en conec a un d’ells i, a part de saludar-lo, vaig veure’l en companyia de 2 més.
Els sectors més independentistes de la societat catalana volen veure una ma negra al darrere dels aldarulls de Sants. Creuen que algú podria estar interessat en la radicalització de les manifestacions per a obligar a la intervenció de no sé qui...  
Jo també hauria pogut dir el que tantes vegades s’ha dit dels agents infiltrats: que són ells els que comencen els aldarulls per tal d’incitar a d’altres elements a fer el mateix per a detenir-los posteriorment.  
Tan una cosa com l’altra son especulacions i fets no provats. Encara que tothom pot pensar el que vulgui. Faltaria més!