dimarts, 3 de juny del 2014

DIA 3 DE JUNY. PRIMER DIA SENSE REI

Dret a decidir. Ara resulta que els espanyols estan pel dret a decidir. Volen escollir entre monarquia o república.
Potser amb l’abdicació del Rei molts espanyols, alguns contraris a que el poble català pugui escollir el seu futur, ho acaben entenent.
En canvi, per a d’altres, segur que res canviarà i seguiran pensant que son coses diferents. Ara ja passa amb els nacionalistes espanyols que no entenen que els catalans també puguem ser nacionalistes, i ens critiquen per ser-ho.
La casa per la finestra. L’altre dia vaig veure un anunci on es buscava un cuiner. L’avís estava en una finestra del restaurant que es vol obrir. Es tracta del local on s’ubicava, fa anys, el Restaurant l’Àspic, a Amposta. Ho vaig posar al Facebook per si hi havia algú que hi estès interessat o coneixia a algú que pogués estar-hi.
Ahir pel dematí, parlant amb un company de treball que té un fill cuiner (va estudiar a l’escola de cuina de Cambrils), ens varem posar d’acord en que és començar la casa per la finestra.
Quin tipus de cuina volen fer? –Em va preguntar-  
No ho sé –Li vaig respondre- Imagino que ho acabarà decidint el cuiner.
En els temps que corren hi ha gent que busquen sortides laborals i s’embarquen en qualsevol projecte. La majoria acaben fracassant per manca d’experiència al sector. El més normal és que, algú, que fos cuiner decidís obrir un restaurant per a posar en pràctica els seus coneixements culinaris. Voler obrir un restaurant i no tenir cuiner és llançar-se a una aventura d’imprevisibles conseqüències.
Pressió fiscal. La passada setmana em van informar sobre una nova taxa que ha creat el Cadastre. Resulta que amb les noves tecnologies s’estan buscant construccions en sòl rústic per a fer-les donar d’alta i que passin a tributar IBI urbà. Però és que a part, i a requeriment del Cadastre, s’han de donar d’alta i pagar 60 € per immoble. Després diran que en aquest país no hi ha pressió fiscal. No és tot IVA o IRPF. És més complicat que tot això. De vegades es diu que s’abaixen els impostos i en realitat l’única cosa que fan es tocar els tipus de gravamen, però pel camí es perden deduccions o altres avantatges fiscals que hi havia anys enrere.
Per tant, si escolteu que abaixen impostos, d’entrada, poseu-ho en dubte.
Corralito. Amb aquest nom es coneix la impossibilitat de disposar dels diners que tens a les entitats bancàries. El governs poden aplicar aquesta mesura davant d’una hipotètica fugida de capitals en temps de crisi. Es va aplicar a l’Argentina fa uns anys i també es va dir que es volia fer a Espanya al començament de la crisi.
Ara el que em va passar ahir. Vaig voler treure 400 € del meu compte pel caixer automàtic de la meva sucursal de la Caixa. Tot i tenir saldo, em va sortir un paperet on se’m deia que truques al 902 200 202 (el servei de targetes de l’entitat) Quan ho vaig fer, i després de fer-me una sèrie de preguntes relacionades per assegurar-se de la meva identitat (la qual cosa ho trobo lògic), em van dir que era per un tema de seguretat. Després em van preguntar si encara volia treure els 400 € i els hi vaig dir que per suposat que sí. Llavors em van preguntar si era molta molèstia treure’ls en dues vegades... Algú ho entén?  
Z-2. D’entrada, és una mica enigmàtic, no em digueu què no? No sé si heu vist les instal·lacions que les Autoescoles Roquetes-Temple tenen a l’entrada de Tortosa. Si hi passeu veureu a tota la flota de vehicles ja que, per ordre judicial estan immobilitzats. Quan vaig passar ahir vaig veure un cotxe blanc amb el distintiu d’autoescola que hi sortia. Més tard el vaig tornar a veure amb la distinció Z-2 (realment no sé si té cap significat) Aquest matí hi tornava a haver activitat. Feta la lleia, feta la trampa...
Sense comentaris. Al poc de fer-se pública l’abdicació del Rei, a la revista interna la Ventana de la Agencia hi van penjar una resenya. El curiós és que, en contra del que és habitual, no s’hi poden deixar comentaris.
En casos com la mort de Suárez o l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó Isabel Carrasco, els companys que ho varen desitjar (i prèvia moderació per part dels responsables de la publicació) varem poder deixar els seus missatges que no sempre són favorables.
Potser van temor que alguns dels comentaris anessin en contra de la inviolable figura del Rei d’Espanya?