DESPRÉS DE PRAT

Dilluns de la setmana passada va renuncia el director dels Mossos Manuel Prat. Ho va fer quan tot just havien començat els fets de Can Vies. Segurament, i tal com sé li va recordar des del PSC, fins i tot es va equivocar en el moment escollit, ja que la magnitud que va prendre la revolta popular arran del desallotjament del immoble ocupat era tan gran, que, al menys (i ja que s’havia esperat tant) hauria d’haver marxat una vegada solucionat el problema (per anomenar-lo de alguna manera)

Segur que quan passen fets com els que van passar durant els nits de la setmana passada al barri de Sants de Barcelona, signifiquen veritables maldecaps per als comandaments policials que son els responsables de garantir la llei i l’ordre a tots i cadascun dels indrets de Catalunya.

Vistos els resultats segurament s’hauria de parlar de fracàs, ja que no es va poder impedir els aldarulls que hi van haver amb cremes de vehicles, contenidors de brossa, trencadissa d’aparadors i mobiliari urbà, tot i les detencions i les identificacions efectuades cada dia.

Aquests tipus de fets, encara que remarcables, no signifiquen cap novetat, ja que amb més o menys mesura ja s’han donat en d’altres ocasions.

El que si que ha estat una novetat és la forma d’identificar els sospitosos que ha posat en pràctica la nostra policia: convidar-los a posar-se diversos tipus de roba i fer-los-hi fotografies. No era obligat fer-ho, però a tots aquells que s’hi negaven, se’ls detenia i se’ls portava a la comissaria.

Aquesta actuació està produint un gran debat en els àmbits jurídics catalans. La majoria opinen que s’han vulnerat drets i que no es va fer amb totes les garanties, com per exemple la presència d’un advocat.

Imagino que aquesta decisió no la va haver de prendre Prat, sinó algú que, encara que fos de forma interina l’havia substituït. No obstant, tampoc es pot descartar que, tot i ser-li acceptada la dimissió al que va ser director del Mossos, per motius organitzatius, encara no s’hagi acabat de marxar del tot...

Dit això, voldria recordar que els propis Mossos infiltren agents de paisà i sovint amb la mateixa estètica que els manifestants per tal d’identificar des de dintre els elements més violents.
Durant la darrera manifestació contra el transvasament de l’Ebre feta entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre el passat 30 de març n’hi havia al menys 3. I ho sé perquè en conec a un d’ells i, a part de saludar-lo, vaig veure’l en companyia de 2 més.

Els sectors més independentistes de la societat catalana volen veure una ma negra al darrere dels aldarulls de Sants. Creuen que algú podria estar interessat en la radicalització de les manifestacions per a obligar a la intervenció de no sé qui...  

Jo també hauria pogut dir el que tantes vegades s’ha dit dels agents infiltrats: que són ells els que comencen els aldarulls per tal d’incitar a d’altres elements a fer el mateix per a detenir-los posteriorment.  

Tan una cosa com l’altra son especulacions i fets no provats. Encara que tothom pot pensar el que vulgui. Faltaria més!