Aquest any vaig visitar la fira el primer dia
(1 de maig) per la tarda. Hi vaig veure molta gent. L’aparcament de l’entrada
del poble es veia ple i pels diferents carrers on vaig passar hi havia molts de
cotxes. Aparcar resultava quasi una aventura... Menys mal que conec
perfectament el poble i això facilita molt les coses.
Per la fira em vaig trobar a l’alcalde que em
va dir que els expositors estaven molt contents de les vendes que havien fet
pel matí. En general s’hi veia força optimisme. Diumenge vaig tornar a passar
per la Galera. Aquest cop no em vaig apropar la fira, però si que
vaig poder tornar a veure cotxes per tot arreu i gent caminant cap el recinte
firal o venint d’ell. No sé si s’ha fet una estimació sobre els visitants que
hi va passar, però de ben segur que diverses desenes de milers. Potser la gent
no ho sap, però a la primera edició, allà per l’any 1994, es va col·locar una
enorme vidriola i es demanava que tothom si posés un duro; al final es va
trencar (trist destí el de les vidrioles) per a recomptar els visitants a
partir de les monedes d’un duro que hi havia. Va ser una pensada molt original
per esbrinar una xifra prou exacta del nombre de visitants.
Tal com hom he dit, diumenge no vaig passar
per la fira, però si que ho vaig fer per davant de l’únic obrador que segueix
en actiu: el de Joan Cortiella. La família Cortiella,
tal com ha fet en els darrers anys, exposa una mostra de les seves peces al
carrer del seu taller. Alguns que ho saben o hi passen pel davant, s’aturen i
compren, però la majoria dels visitants, sobre tot els que entren al poble per
la part Nord, hi passen de llarg.
Com a galerenc sento tristesa de veure
que una fira que es va fer bàsicament per a fomentar la terrissa local, hagi
relegat a l’ostracisme a l’únic artesà. Diuen que quan dos es barallen sumen mil
dos-cents (si sents a un té raó i si sents a l’altre també...) Jo
crec que des de l’Ajuntament s’hauria de mirar de reconduir la situació i fer
reconciliar les parts sense que ningú sé sentís perdedor en aquest pols
incomprensible.
L’edició d’enguany ja ha estat la 21ena.
Des de fa anys la fira està més que consolidada. Si ens aturem i fem una ullada
retrospectiva ens en adonarem que de la primera edició fins a l’actual, les
coses han canviat molt. Encara recordo (espero que la memòria no em falli) que
el primer any només hi van haver els terrissers de la Galera, Traiguera,
Tivenys i Miravet i, per acabar-la de vestir, es va
completar amb una parada de venda de mobles, una altra de productes de
ferreteria, etc. Actualment ja són quasi 100 els expositors que acudeixen a
cada certamen. Però estareu d’acord amb mi que des de fa anys la fira no té cap
novetat i potser seria hora de fer-hi algun canvi.
He parlat amb veïns del carrer Major (el
principal carrer juntament amb el Sant Llorenç per on s’instal·len els estants
de la fira) que estan molestos pels perjudicis que els hi causa. Però el
problema més greu no és encara aquest, sinó el de seguretat.
Cóm entraria una ambulància o un camió de
bombers si hagués d’acudir a una emergència? El primer que caldria fer seria
desallotjar els visitants i apartar les carpes amb tot el seu contingut i la
resta d’elements que poguessin dificultat l’actuació dels professionals.
Es per això que crec que seria necessari
buscar un nou emplaçament a un lloc molt menys habitat i on no poguessin
existir problemes com els esmentats.
Per a mi, zona idònia per a reubicar la fira
seria la situada al darrere de la Cooperativa, al davant de les escoles, pel
camí del camp de futbol... La Galera es un poble de dimensions
reduïdes i, per tant, no es veuria alterat el funcionament normal del certamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada