dilluns, 3 d’agost del 2015

La misèria laboral

MARC CARRILLO
Catedràtic de Dret Constitucional (UPF)

Haver firmat 130 contractes de treball en dos anys. Sortir i tornar a entrar en les llistes de l'atur en un mes, en una setmana o, fins i tot, el mateix dia forma part del penós itinerari laboral i vital de les persones que busquen una feina. Temporalitat i precarietatsón un paisatge habitual del mercat de treball. Aquests són part dels efectes de la llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma laboral, sense que, al contrari, les xifres de la població activa desocupada baixin de manera significativa i sobretot de manera estable. En aquest sentit, val poc que l'ocupació estacional creixi si no comporta més qualitat i permanència en la feina oferta als treballadors. Sens dubte, hi ha problemes estructurals de l'economia espanyola, relatius a l'escassa diversificació de les fonts de riquesa que nodreixen el producte nacional brut, que no es resolen a cop de decret llei ni de lleis. Però en tot cas, el que és evident és que la reforma laboral de fa tres anys ha fet créixer la subordinació de la població laboral a les condicions que marca l'altra part del contracte laboral, i ha produït una reducció dels seus drets.
Els efectes descrits d'aquesta reforma han sigut avalats sense especials escrúpols jurídics pel Tribunal Constitucional en les seves sentències 119/2014 i 8/2015. No obstant, hi ha bones raons per discrepar d'aquest entusiasta suport que l'actual jurisdicció constitucional li ha atorgat. En síntesi, ¿quines són aquestes raons? Pel que fa a la promoció i formació professional, la reforma laboral va establir una modalitat de contracte per a la formació en el treball amb una durada mínima d'un any. No obstant, si així ho establís el conveni col·lectiu, aquest període de prova es pot reduir a un mínim de sis mesos, sense distinció en raó de l'especialitat del treballador (per exemple, un cambrer o un economista). Amb aquest marc legal, ¿què li espera al treballador, al professional, durant el període de prova? Doncs que es troba en una situació de plena vulnerabilitat jurídica davant el que els fets demostren que és habitual: que es prescindeixi dels seus serveis abans que s'acabi el període de prova. Encara que el seu treball no ofereixi retret professional. Vegem-ho.

DRET AL TREBALL

L'article 35 de la Constitució reconeix el dret al treball, que interpretat d'acord amb l'article 158 del Conveni de l'Organització Internacional de Treball del 1982, garanteix un estatut jurídic al treballador davant una resolució del contracte per part de l'empresari, que consisteix que l'esmentada resolució s'ajusti a determinades garanties: que la causa hagi sigut legalment prevista per la llei; que la rescissió del contracte es manifesti mitjançant unpreavís; si procedeix, que tinguin lloc les corresponents consultes als representants dels treballadors; i finalment que es formalitzi a través d'una comunicació escrita. Si aquests requisits no es donen la decisió unilateral, sense causa, de l'empresari vulnera el dret al treball. No en el sentit del dret a disposar d'aquest de forma permanent, sinó que en el cas de ser acomiadat la resolució del contracte ha de ser per una causa justa. I, per tant, justificada per l'empresari. No obstant, tots aquests límits a la decisió de l'empresarino operen en el període de formació o prova. De fet, com l'experiència demostra, disposa de barra lliure en aquesta qüestió.
Les diverses modalitats de contractació temporal més l'ampli període legal dels contractes de formació o de prova s'han convertit, arran de la crisi, en un camp adobat per a l'abús empresarial, més propi d'un feudalisme industrial de nou tipus que de les garanties que ha de tenir el professional que ofereix els seus serveis a una empresa, en el marc de l'Estat social i democràtic de dret.
Així s'explica que després d'alguns mesos de treball en proves es prescindeixi del treballador poc abans de complir l'any perquè no dóna el perfil i se'n contracti un altre i així successivament. D'aquesta manera es comprèn, com reflecteix la premsa, que quatre de cada deu contractes firmats a Barcelona són de menys d'un mes i alguns de 24 hores; que els contractes de dies siguin un clàssic en la sanitat pública; que l'empresa cridi a les dues del migdia el treballador i li demanani que hi vagi al cap de mitja hora... En fi, amb aquest 'attrezzo' laboral no pot sorprendre que ningú pugui fer plans, disfrutar amb tranquil·litat d'unes vacances, posar-se malalt, demanar un préstec hipotecari i, no diguem, aspirar a cotitzar 37 anys per obtenir una pensió de jubilació digna. En aquest panorama, ¿quin projecte de vida li queda a una persona?

diumenge, 2 d’agost del 2015

SENSE NOVETAT AL FRONT (POLÍTIC)

Divendres al migdia va comparèixer Rajoy davant els mitjans de comunicació. Potser l’única novetat va ser no fer-ho a través de la pantalla de plasma, perquè a part d’això, novetat cap ni una!
Ja sabeu que quasi mai escolto debats polítics, entrevistes, compareixences, etc. Però després si que ho segueixo als mitjans de comunicació que em semblen més propers i, perquè no, de més credibilitat, com són la Cadena SER i el Periódico de Catalunya.
Així, els primers comentaris els vaig escoltar sobre ¾ de 3 de la tarda a Hora 14 de la Cadena SER.
Abans de donar la paraula als comentaristes, ja van anunciar que, tal com havia pronosticar José Antonio Zarzalejos (a que anaven a donar pas), la roda de premsa no va aportar cap novetat.
Rajoy només va voler parlar d’economia: de que a Espanya hi ha creixement, de que si tot continua com ara, Espanya viurà l’etapa més pròspera de la seva història...
Quan sé li va preguntar sobre els casos de corrupció que han esquitxat el PP, Rajoy es va limitar a dir que eren cosa del passat.
I quan sé li va preguntar sobre, segons la SER, el problema més greu que té avui Espanya, el moviment secessionista català, va dir el de sempre: que farà complir la llei...
També va intervenir Antón Losada, columnista habitual del Periódico que, com la resta va coincidir amb el nul balanç que va fer de la legislatura que s’està acabant i que es va mostrar més com un candidat que no un cap de l’executiu espanyol.  
A què no sabeu quina és la solució que té Rajoy per a Catalunya? Va que no costa tant...
Què el dia 27 de setembre les candidatures independentistes no treguin majoria... I problema solucionat!
O sigui: més del mateix. Per això deia que és molt fàcil. Rajoy s’ha limitat a no governar, es a dir, a no fer res i a esperar que el temps passes i que s’anés solucionant tot per si mateix. Sí, sí, és així mateix, si no ho havíeu pensat mai només cal donar-hi una mirada retrospectiva.
També van parlar, evidentment, de l’habilitació d’aquest mes d’agost per a començar el tràmit dels pressupostos per a l’any 2016. No hi ha cap precedent amb quasi 40 anys de democràcia que un govern hagi aprovat els pressupostos per a un any econòmic que quasi amb tota seguretat, no governarà.
Imagineu-vos per un moment que de les eleccions generals de final d’any surti un govern totalment contraposat al PP. Què farà? De moment es trobarà lligat de mans i de peus i estarà un any sense poder aplicar el seu programa. Personalment em sembla molt fort! Només espero que una llei es pugui canviar per una altra llei i que el nou Congrés la derogui i que se’n pugui redactar una altra. Sinó és així, la jugada del PP em sembla un frau de llei.
No voldria acabar sense comentar una de les perles que ens va deixar el que ja podríem considerar expresident Rajoy i que ja vaig avançar el mateix divendres al meu compte de Facebook. Va dir Rajoy que és un polític que té més futur que passat. Es a dir, ell es veu a si mateix ocupant la presidència del govern molts anys més dels 4 que s’ha estat (volia dir tocant-nos les pilotes, però no ho dic) al front del govern de PP. Uns anys en que els rics s’han fet encara molt més rics i que els nivells de pobresa han crescut considerablement.
Em deia ahir la meva dona que, a part de l’1% d’increment de sou que tindrem els funcionaris (tots dos ho som), ens retornaran (això vol dir que ens el van prendre abans) una part de la paga extra que ens van suprimir el 2011, dos dies d’assumptes propis (un per cada trienni a partir els 8 d’antiguitat)
A ningú sé li escapa que si fa això és perquè aquest any és any electoral, igual que la rebaixa de l’IRPF a partir de l’1 de juny (una mesura també del tot extraordinària) Però per molt que ens retorni, no ens ho retornarà tot, ja que també va suspendre un acord sobre la carrera professional que s’havia signat amb el govern Zapatero y que ens va permetre recuperar el poder adquisitiu que s’havia perdut al llarg de, al menys, 3 dècades.

El mal moral que hem patit els funcionaris (com tota la resta de treballadors d’aquest país) mai ningú ens el podrà retornar.   

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 2-08-2015

Aquesta és molt bona. Si algú a casa guarda l'oli domèstic és perquè està conscienciat amb el reciclatge, però quan va a deixar-lo al contenidor habilitat, el deixa fora. 
S'aprecia perfectament un pot, però a l'ombra del contenidor d'oli n'hi ha dos més.  

LA MUIXERANGA DE VINARÒS. FESTA DEL TURISME DE LES CASES D'ALCANAR (1)