IMATGES DE LA DIADA DE 'LA MERIDIANA' (5)

TARRAGONA (17)

El Madrid que aplaudeix

JOAN TAPIA

Periodista

Dir que a Espanya no hi ha federalistes ja no val. Això es dedueix de la gran acollida que va tenir dimarts la presentació a Madrid de La Tercera Via, associació no partidària que advoca pel diàleg per aconseguir una solució pactada a l'encaix de Catalunya en una Espanya plural.

El seu president, el notari Mario Romeo, va afirmar que tant la via independentista de Mas com l'immobilisme de Rajoy bloquegen el diàleg i va definir La Tercera Via com a catalanista però no separatista. Es va confessar seguidor del Barça, que va dir que era un dels primers clubs del món perquè competia a la Lliga espanyola. I va afegir que una cosa similar passava amb moltes iniciatives catalanes.

També hi va intervenir Eugeni Gay, que va ser president del Col·legi d'Advocats, del Consell de l'Advocacia d'Espanya i vicepresident del Constitucional. Gay va explicar que Catalunya era una nació tan antiga com ho és Castella però diferent i que la solució exigeix reconèixer que vivim en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Ni Romeo ni Gay van llançar una proposta concreta, es van centrar a demanar la recuperació del diàleg entre els governs i les societats.

Però el que va ser revelador va ser el suport tancat del Madrid progre. L'acte es va celebrar a la Fundació del Diario Madrid, que va ser víctima de la prohibició de la dictadura, i el seu president, el periodista Miguel Ángel Aguilar, va subratllar la simpatia davant una iniciativa que des del catalanisme volia resoldre el conflicte a través del diàleg i del respecte a la legalitat.

Potser el que va ser més espectacular va ser la coincidència -no programada- de quatre dels cinc secretaris generals del PSOE des de la recuperació de la democràcia. Els organitzadors comptaven ambAlfredo Pérez Rubalcaba i Felipe González però no amb Pedro Sánchez -la seva presència va ser una sorpresa-, ni amb Joaquín Almunia, convidat per Aguilar. Aquesta coincidència és una cosa molt poc habitual i indica que el socialisme assumeix atropelladament que el conflicte generat després de la sentència de l'Estatut té molta gravetat i s'ha d'intentar solucionar amb una negociació oberta que condueixi a una reforma constitucional federal i amb consens ampli.

Però no només eren polítics del PSOE i del PSC els que abarrotaven la seu de la Fundació del Diario Madrid, sinó també experts comFrancisco Rubio Llorente, antic president del Consell d'Estat que ha defensat la possibilitat d'un referèndum a Catalunya, i Francesc de Carreras, constitucionalista de capçalera d'Albert Rivera, oGaspar Ariño, catedràtic de Dret Administratiu de l'òrbita del centredreta que recentment ha publicat dos llibres sobre el conflicte.

Que el Madrid progressista aplaudeixi La Tercera Via indica una coincidència creixent entre sectors espanyols i catalans que creuen que el respecte a la llei no resoldrà el conflicte si no va acompanyat d'un diàleg que sigui capaç d'acordar un canvi constitucional.

Romeo va explicar que quan Bill Clinton va visitar Barcelona el 2001 va contraposar la transigència catalana a l'entossudiment dels talibans i va afegir que el món havia de ser català i no talibà. I va confessar que volia una «Catalunya catalana, no talibana».

Catalunya dominarà el setembre espanyol. I hi ha un Madrid que comptarà no només l'independentisme, sinó també l'afegit dels que propugnen una cosa similar a La Tercera Via: el PSC, Unió, la coalició Podem-ICV...

EL FUTBOL: AQUEST OBSCUR OBJECTE DE DESIG

L’espectacle d’ahir va ser lamentable. No, no parlo del gol de la Roma al Barça!, estic parlant del partit en general, però no del que va passar dintre del terreny de joc, sinó del que va passar amb els que tenen els drets d’imatge de la Champions i les televisions.

Ja pel matí, al diari, vaig veure que el partit l’oferia un canal que, per a mi, era desconegut (Bein Sports) Una companya de treball em va dir que seria el de la plataforma que van formar fa poc Telefònica i Canal + (Telefònica +) Però no...

Quan després del treball marxava cap a casa, a la SER, em van assabentar de tot l’enrenou.

Resulta que Mediapro va comprar els drets per Espanya de la Champions i Telefònica + no volia pagar el que sé li demanava per a poder retransmetre el partit. La solució que donava Mediapro és que s’abonessin a Orange o Vodafone, que si que l’oferien, però que segurament no hi havia temps per això. També donaven com a solució mirar-lo per Internet a no sé quina pàgina que, pel que sembla, també és de pagament, però que no garantien la qualitat, ni tan sols que poguessin connectar-hi.

-Per assegurar-se que podran veure el partit, s’haurien de connectar una bona estona abans...  Entre dues i tres hores... Sembla que retrocedim al segle passat, però és així... Des de Mediapro insinuaven que si en lloc de jugar el Barça, aquest enrenou hagués passat abans d’un partit del Reial Madrid, s’hauria solucionat.

Els qui estaven visiblement emprenyats eren els bars o millor dit, els propietaris dels bars. Sembla ser que la pràctica totalitat del sector es van abonar a Telefònica +, ja que els va garantir tot el futbol... En canvi, ahir deien que bé, sí, però que en cap cas es feia referència explícita a la Champions... Què lletja què és la culpa! Tant, tant, què ningú la vol...

Si tot acaba aquí, potser les aigües es calmaran, però si el problema no es soluciona, no seria estrany que les associacions que agrupen els bars poguessin emprendre accions legals contra Telefònica +, per sentir-se enganyats.

Des de la SER donaven una altra solució: escoltar-lo per la ràdio, tal i com es feia no fa massa dècades... Què això és retrocedir? Des del meu punt de vista, el futbol ja fa molts anys que està retrocedint, excepte amb els preus que cobren els jugadors i el que s’ha de pagar per veure’l!

Sembla ser que ahir l’enrenou va ser gran. Fins moments abans de l’hora oficial del partit (20:45), encara eren molts que estaven fent mans i mànegues per a veure’l , però tot va resultar infructuós. I, a partir d’aquí, la gran decepció...

Jo vaig optar en posar la ràdio per la tele. I el programa més tradicional: la Transmissió d’en Puyal per Catalunya Ràdio. Segons van explicar, l’emissora catalana va aconseguir connectar i va posar una televisió de cara el carrer, la qual cosa va comportar que molts aficionats s’aglutinessin davant els estudis de Barcelona per a veure’l en viu i en directe... Igual com es feia als anys 60 quan quasi ningú tenia tele... –van comentar-.    

I és què el futbol, amics meus, des de fa anys s’ha convertit en l’obscur objecte del desig. Les multinacionals de la comunicació han vist en aquest esport com una mena de gallina d’ous d’or... Però qui coneix la història de la gallina ja sabrà com es va acabar...

Si al que va passar ahir, sé li suma el que s’ha perdut des de fa molts anys i, fins i tot, el que passa amb els resums de la lliga de futbol espanyola (ja us vaig fer cinc cèntims del tema), pot arribar a desencadenar una frustració col·lectiva i una fugida cap a d’altres espectacles. Esportius o no.