divendres, 4 de desembre del 2015
Creativitat o prestidigitació?
PERU ERROTETA
22 octubre, 2015. En un esmorzar de Nova Economia Fòrum, Francesc Homs, conseller de Presidència en funcions, referint-se a les eleccions generals del pròxim 20 de desembre, diu que el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es presentarà amb una fórmula "diferent", "supercreativa", "una cosa útil i rendible que no s'ha vist fins avui". El seu soci de Junts pel Sí i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha reconegut no tenir coneixement d'aquesta "fórmula superimaginativa".
Homs, que no va anar a la llista de Junts pel Sí i, en conseqüència, no és diputat al Parlament de Catalunya, es postula com a candidat de CDC a les Corts. Potser per això, amb aire de qui abandona el vaixell que amenaça naufragi, considera que el catalanisme ha d'estar present al Congrés dels Diputats perquè "el procés de constitució d'un Estat independent és producte d'un moviment col·lectiu, però no serà possible sense la política (…) Hem de respondre a un mandat democràtic, el del 27 de setembre, que tenim l'obligació de defensar on tinguem l'oportunitat de fer-ho", recalca, dirigint-se a ERC.
Avançant-se als fets, amb el barret de qui ja ostenta la representació a Madrid, el diputat in pectore considera que, al final, el Govern central s'asseurà a la taula de negociacions per interès, perquè és "quimèric" intentar retenir un poble que pot valer-se per si mateix i perquè ningú vol una ruptura no pactada, i menys qui té més a perdre, que, segons ell, és la resta de l'Estat. També creu que ho faran per necessitat del context europeu, per maduresa democràtica i perquè la pressió dels mercats acabarà dient que la situació no pot eternitzar-se Ningú vol una ruptura no pactada? No havíem quedat que Junts pel Sí es desconnectava de l'Estat? I el context europeu i els mercats què hi pinten en tot això?
En aquesta deriva avant la lettre, potser deixant-se arrossegar per l'il·lusionisme, Homs adorna les seves paraules amb retòrica de Walt Disney: "No tenim la força ni tampoc la cultura ni la tradició que té la política espanyola, d'imposar, de verticalitat. I si tu ets la gasela i ells són el lleó que intenta caçar-la, si a la gasela se li ocorre plantar-se davant el lleó i desafiar-lo, la gasela està morta. I la resta de gaseles et cridaran burra! (…) Nosaltres som ultracompetitius en la creativitat, com a país en general (…) des de la cuina fins a l'art (…) i també en política, com s'està demostrant", diu. "I la gasela, el que fa quan té el lleó a punt d'enganxar-la per darrere, és fer un gir de 90 graus i deixa al lleó absolutament desconcertat. I la gasela se salva. Perquè, a més, la gasela no vol matar mai el lleó. Només vol sobreviure, pobra gasela", planteja.
4 novembre 2015, notícia: "CDC tornarà a amagar les seves sigles el 20-D". Convergència Democràtica de Catalunya no concorrerà amb les seves sigles en les pròximes eleccions generals del 20-D, segons fonts del partit citades per Catalunya Ràdio. CDC formarà una coalició amb Reagrupament -fundat per l'exconseller Joan Carretero que, després de presentar-se a les eleccions catalanes de 2010 sense aconseguir cap escó, va concórrer amb ERC a les generals de 2011 en una candidatura liderada per Alfred Bosch i va acabar integrant-se el 2014 a CDC- i amb Demòcrates de Catalunya, el grup escindit d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Serà la segona vegada que CDC amaga les seves sigles després de fer-ho el passat 27-S sota Junts pel Sí, en coalició amb ERC i independents. Prèviament, va córrer el rumor que la "creativitat" consistiria en, cosa mai vista, que CDC i ERC anirien a les eleccions del 20-D per separat però amb el mateix programa. O sigui que es voti a qui es voti, el resultat seria el mateix, perquè (criatura bicèfala), ambdues formacions estarien subjectes al mateix compromís electoral. I arribats a aquest punt, cal preguntar-se el perquè d'aquesta estratègia, més pròpia de l'il·lusionisme que de la creativitat.
Segons tots els indicis, sembla desprendre's que la finalitat de la fórmula d'Homs no és una altra que seguir camuflant-se, emmascarar-se amb el que sigui per impedir que es faci visible l'estrepitosa fallida de CDC. Per seguir generant confusió entre un electorat que continua preguntant-se quants vots van correspondre a Convergència, quants a ERC i quants a la resta en la cita electoral del 27-S. Res de nou sota el Sol.
Cap al 1502, El Bosco va pintar el seu cèlebre oli El Prestidigitador, també conegut com El Prestigitador i el lladregot. En l'escena es representa un espectador que contempla embadalit els jocs de prestidigitació del xerraire, que fa sortir de la seva boca una granota o un gripau; mentre, a l'esquena, un còmplice del prestidigitador li talla la borsa dels diners.
La resposta, en pròxims capítols. I, mentrestant, no oblidem que l'il·lusionisme (prestidigitació) és un art escènic, subjectiu, narratiu i espectacle d'habilitat, que consisteix a produir artificialment efectes en aparença meravellosos i inexplicables mentre s'amaga la causa que els produeix.
22 octubre, 2015. En un esmorzar de Nova Economia Fòrum, Francesc Homs, conseller de Presidència en funcions, referint-se a les eleccions generals del pròxim 20 de desembre, diu que el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es presentarà amb una fórmula "diferent", "supercreativa", "una cosa útil i rendible que no s'ha vist fins avui". El seu soci de Junts pel Sí i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha reconegut no tenir coneixement d'aquesta "fórmula superimaginativa".
Homs, que no va anar a la llista de Junts pel Sí i, en conseqüència, no és diputat al Parlament de Catalunya, es postula com a candidat de CDC a les Corts. Potser per això, amb aire de qui abandona el vaixell que amenaça naufragi, considera que el catalanisme ha d'estar present al Congrés dels Diputats perquè "el procés de constitució d'un Estat independent és producte d'un moviment col·lectiu, però no serà possible sense la política (…) Hem de respondre a un mandat democràtic, el del 27 de setembre, que tenim l'obligació de defensar on tinguem l'oportunitat de fer-ho", recalca, dirigint-se a ERC.
Avançant-se als fets, amb el barret de qui ja ostenta la representació a Madrid, el diputat in pectore considera que, al final, el Govern central s'asseurà a la taula de negociacions per interès, perquè és "quimèric" intentar retenir un poble que pot valer-se per si mateix i perquè ningú vol una ruptura no pactada, i menys qui té més a perdre, que, segons ell, és la resta de l'Estat. També creu que ho faran per necessitat del context europeu, per maduresa democràtica i perquè la pressió dels mercats acabarà dient que la situació no pot eternitzar-se Ningú vol una ruptura no pactada? No havíem quedat que Junts pel Sí es desconnectava de l'Estat? I el context europeu i els mercats què hi pinten en tot això?
En aquesta deriva avant la lettre, potser deixant-se arrossegar per l'il·lusionisme, Homs adorna les seves paraules amb retòrica de Walt Disney: "No tenim la força ni tampoc la cultura ni la tradició que té la política espanyola, d'imposar, de verticalitat. I si tu ets la gasela i ells són el lleó que intenta caçar-la, si a la gasela se li ocorre plantar-se davant el lleó i desafiar-lo, la gasela està morta. I la resta de gaseles et cridaran burra! (…) Nosaltres som ultracompetitius en la creativitat, com a país en general (…) des de la cuina fins a l'art (…) i també en política, com s'està demostrant", diu. "I la gasela, el que fa quan té el lleó a punt d'enganxar-la per darrere, és fer un gir de 90 graus i deixa al lleó absolutament desconcertat. I la gasela se salva. Perquè, a més, la gasela no vol matar mai el lleó. Només vol sobreviure, pobra gasela", planteja.
4 novembre 2015, notícia: "CDC tornarà a amagar les seves sigles el 20-D". Convergència Democràtica de Catalunya no concorrerà amb les seves sigles en les pròximes eleccions generals del 20-D, segons fonts del partit citades per Catalunya Ràdio. CDC formarà una coalició amb Reagrupament -fundat per l'exconseller Joan Carretero que, després de presentar-se a les eleccions catalanes de 2010 sense aconseguir cap escó, va concórrer amb ERC a les generals de 2011 en una candidatura liderada per Alfred Bosch i va acabar integrant-se el 2014 a CDC- i amb Demòcrates de Catalunya, el grup escindit d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Serà la segona vegada que CDC amaga les seves sigles després de fer-ho el passat 27-S sota Junts pel Sí, en coalició amb ERC i independents. Prèviament, va córrer el rumor que la "creativitat" consistiria en, cosa mai vista, que CDC i ERC anirien a les eleccions del 20-D per separat però amb el mateix programa. O sigui que es voti a qui es voti, el resultat seria el mateix, perquè (criatura bicèfala), ambdues formacions estarien subjectes al mateix compromís electoral. I arribats a aquest punt, cal preguntar-se el perquè d'aquesta estratègia, més pròpia de l'il·lusionisme que de la creativitat.
Segons tots els indicis, sembla desprendre's que la finalitat de la fórmula d'Homs no és una altra que seguir camuflant-se, emmascarar-se amb el que sigui per impedir que es faci visible l'estrepitosa fallida de CDC. Per seguir generant confusió entre un electorat que continua preguntant-se quants vots van correspondre a Convergència, quants a ERC i quants a la resta en la cita electoral del 27-S. Res de nou sota el Sol.
Cap al 1502, El Bosco va pintar el seu cèlebre oli El Prestidigitador, també conegut com El Prestigitador i el lladregot. En l'escena es representa un espectador que contempla embadalit els jocs de prestidigitació del xerraire, que fa sortir de la seva boca una granota o un gripau; mentre, a l'esquena, un còmplice del prestidigitador li talla la borsa dels diners.
La resposta, en pròxims capítols. I, mentrestant, no oblidem que l'il·lusionisme (prestidigitació) és un art escènic, subjectiu, narratiu i espectacle d'habilitat, que consisteix a produir artificialment efectes en aparença meravellosos i inexplicables mentre s'amaga la causa que els produeix.
dijous, 3 de desembre del 2015
A PROPÒSIT DE LA SUBSTITUCIÓ DELS NOMS FRANQUISTES D’AMPOSTA
El Ple de l’Ajuntament d’Amposta
del passat 30 de novembre va aprovar amb l’abstenció del grup de CiU la
substitució dels noms dels carrers amb més clares connotacions franquistes: el
Garcia Morato i el Ruiz de Alda.
Les peticions per a substituir
els noms d’aquests carrers va ser una constant durant algunes legislatures per
part dels grups de l’oposició, però els anteriors equips de govern de CiU
sempre s’hi havia oposat perquè, segon ells, no hi havia prou consens entre els
veïns.
I a mi què m’importa si hi havia
o no consens entre els veïns? Potser el que no hi va haver va ser informació
suficient!! ¿Trobeu que si als veïns se’ls hagués advertit de que aquests noms
estaven vinculats amb el franquisme i que s’havien de substituir per la Llei de
la Memòria Històrica (aprovada l’any 2007), no ho haurien comprés? O és que una
majoria de veïns d’aquests carrers són nostàlgics del règim anterior?
Al llarg d’aquests anys he escrit
al menys dues vegades sobre el que denomino noms dels carrers d’una
altra època. M’explicaré. A part dels dos anteriors que són clarament
franquistes, hi ha tota una sèrie de noms que avui en dia segur que no es
posarien i, en algun cas (digueu-me malpensat), és possible que es posessin amb
tota la intenció del món. El carrer Navarra per exemple pot tenir una doble
interpretació. Tot i ser el nom d’una comunitat autònoma, curiosament era la de
la divisió que comandava Garcia Valiño que també va tenir un carrer. A la raval
dels Gemecs hi ha 3 carrers amb noms africans: Ceuta, Melilla i Larache.
I un dels carrerons porta el nom d’Àfrica. ¿Suposo que
coneixeu la relació de Franco y d’altres generals franquistes amb el Marroc i
alguna de les seves places?
Hi ha d’altres carrers que poden
tenir una doble interpretació com el Canàries (nom d’un cuirassat del bàndol
rebel)
Un altre carrer que no té cap
tipus de relació amb la nostra ciutat és el Dos de Maig. Què fem a Amposta
homenatjant uns fets que van passar a Madrid durant la guerra del Francès. En
canvi no em consta que en hi hagi cap que recordi el setge de Barcelona de 1714
o de qualsevol altre acte heroic de quan Catalunya va perdre les llibertats.
També es va acordar treure les
plaques que l’antic Ministerio de la Vivienda, amb el jou i les
fletxes falangistes, feia col·locar als habitatges amb protecció oficial.
Durant el meu pas per
l’ajuntament i gràcies a que em desplaço per Amposta a peu, en vaig poder descobrir moltes
que, prèvia comunicació al cap de la brigada municipal a través de la comissió
informativa de Serveis, eren retirades. A part de mi, cap regidor més va
informar de cap troballa. I des de la meva sortida de l’ajuntament, no em
consta que se’n hagi retirat cap més a pesar que a la Via Augusta,
de tant en tant he publicat fotos d’algunes que he anat trobant o una al carrer
Terol de la que em va informat Toni Espanya.
Que recordi, he anat penjant
fotos de plaques que es trobaven als carrers: Grau, Cervantes, Enric Granados i
Terol (en aquest carrer n’hi ha un total de 3)
Però sense cap mena de dubte, el
símbol franquista més gran que hi ha a Amposta està situat al bloc d’habitatges
que hi ha entre els carrer Larache, Melilla, Europa i
la plaça de la Pau. Allí hi ha un rètol de grans dimensions amb la
mateixa simbologia de els plaques de les que us he parlat anteriorment. Com que
està gravat (i per tant forma part de la construcció), es van excusar amb la
dificultat que comportava treure’l i va ser l’únic símbol que jo recordi que no
va ser eliminat (d’entre els que tenia constància) En aquest cas potser la
millor solució seria posar-hi una capa de guix per sobre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)