dimarts, 2 d’agost del 2016
TERCERAS ELECCIONES NO… PERO NO A CUALQUIER PRECIO
Declaración de Economistas Frente a la Crisis ante el proceso de formación de gobierno
Por un gobierno de progreso que impulse una nueva política económica para la mayoría social del país
En Economistas Frente a la Crisis compartimos la preocupación por la situación de provisionalidad que representa un gobierno en funciones con competencias limitadas desde hace ya siete meses y, en consecuencia, consideramos deseable la formación cuanto antes de un nuevo gobierno. Pero estamos mucho más preocupados ante la degradación democrática, el descrédito de las instituciones, la corrupción sistémica y la insistencia en una errónea política económica. En todas estas cuestiones el gobierno del Partido Popular ha tenido un papel determinante, bien tolerándolas, consintiéndolas o, directamente, protagonizándolas.
Queremos que haya gobierno, pero no cualquier gobierno, y mucho menos para realizar cualquier política. Queremos un gobierno que sitúe en primer plano el bienestar de la ciudadanía; que impulse una vía de crecimiento económico inclusivo y sostenible; que defienda el modelo social europeo y el estado de bienestar como piezas esenciales de progreso y de convivencia; que recupere y amplíe los derechos y libertades ciudadanas, laborales y sociales quebrados; que genere espacios de entendimiento y concordia; que contribuya al impulso de la Unión sin caer en un europeísmo naif, acrítico.
Creemos que los hechos pasados y presentes inhabilitan al Partido Popular para realizar esa tarea.
El Partido Popular ha sido la fuerza política más votada en las pasadas elecciones del 26 de junio, lo que le otorga ventajas institucionales inobjetables, entre ellas ser la primera opción para intentarformar gobierno. Pero de ninguna manera esa circunstancia obliga a que esa fuerza deba encabezar ese futuro gobierno. Ni mucho menos obliga a las demás fuerzas parlamentarias a apoyarle en tal cometido. Los partidos solo están obligados a cumplir los compromisos establecidos con sus electores.
Tan inobjetable como que el PP fue la fuerza más votada es que la mayoría de los ciudadanos apoyaron otras opciones políticas que, en conjunto, poseen un número mayor de diputados que dejan lejos de la mayoría absoluta al PP. A ellos les corresponde ahora trasladar las preferencias de sus votantes en el proceso de investidura de un nuevo Gobierno. Es lo que dicta la Constitución. En España la mayoría necesaria para formar gobierno, cuando no se gana en los procesos electorales, se tiene que ganar en el Congreso. Cualquier otra afirmación no tiene más objeto que el reclamo de derechos tan inexistentes como ilegítimos.
Desde Economistas Frente a la Crisis siempre hemos defendido que existe un espacio suficiente de consenso entre las fuerzas políticas para construir una alternativa a la perniciosa política económica aplicada en los últimos años; a la política económica, en definitiva, del Partido Popular. Y la economía no es otra cosa que “política concentrada”. Nuestras propuestas muestran la viabilidad de las reformas que necesita España en el ámbito laboral, fiscal, financiero, de la energía o del medio ambiente…; reformas capaces de situar a nuestro país en la senda de una auténtica prosperidad incluyente y duradera. Se trata tan solo de aplicar la racionalidad económica con equidad y visión de largo plazo.
Abocados, como estamos, a que del Congreso salga un gobierno en minoría, un gobierno del PP -aun disponiendo de la minoría mayor- no será en absoluto más estable -sino todo lo contrario- que otras alternativas posibles con mayor capacidad de allegar consensos mínimos entre el resto del arco parlamentario que sí constituye la mayoría del Congreso y representa a la mayoría de los ciudadanos.
Necesitamos un gobierno que aplique las medidas de emergencia social necesarias para hacer frente a las consecuencias de la crisis y de la política de austeridad practicada; un gobierno limpio, sin sombras de corrupción, que apueste con decisión por la regeneración de las instituciones y de la práctica política; un gobierno capaz de unirse a otros gobiernos europeos para combatir el declive del proyecto de Unión e impulsar una recuperación económica justa y sostenible; un gobierno que elabore unos presupuestos acordes con esa emergencia social, que retrotraiga las consecuencias de las contrarreformas sociales y económicas que nuestro país está sufriendo, que defienda ante la Comisión Europea la excepcionalidad prevista en los Tratados. Necesitamos con urgencia ese gobierno; un gobierno que se someta dentro de dos años a una moción de confianza en el Parlamento. Necesitamos un gobierno lo antes posible… pero no cualquier gobierno.
Las mismas presiones que se están ejerciendo ahora para favorecer la investidura de un candidato del Partido Popular, apelando a un pervertido concepto del “sentido de Estado”, continuarán después –es obvio- con cada proyecto de Ley, con cada decreto-ley, con cada toma de decisión en el ámbito europeo… La mayoría de la ciudadanía no desea terceras elecciones, pero con seguridad tampoco desea un Ejecutivo proclive a seguir desarrollando las políticas que han aumentado la desigualdad, la pobreza y la precariedad; políticas que están poniendo en grave riesgo el futuro de las pensiones. Terceras elecciones no… pero no a cualquier precio.
Cada diputado y diputada, y las fuerzas políticas a las que pertenecen, tiene ahora en su mano evitarlo. Desde Economistas Frente a la Crisis les reclamamos que impulsen fórmulas de gobierno alternativas al Partido Popular, que no defrauden a sus votantes y actúen en consecuencia, no sólo en el momento de la investidura, sino todos y cada uno de los días que dure esta legislatura. Estamos convencidos de que la gran mayoría de los ciudadanos y ciudadanas tomarán buena nota de su actuación en este proceso.
23 de julio de 2016
La Junta directiva de Economistas Frente a la Crisis EFC
dilluns, 1 d’agost del 2016
DIARI DE L’AGOST. DIA 1
PRIMER DIA D’AGOST I, PER A MOLTS, PRIMER DE LES VACANCES
Començar l’agost i fer-ho treballant no és bona manera de començar-lo. No obstant, aquest matí, anant a treballar a Tortosa, la circulació era la d’un dia normal (més o menys –tampoc és que compte els vehicles que m’hi trobo cada dia-) Tampoc ho ve vist més fàcil a l’hora d’aparcar. El barri de Ferreries (què és per on me moc), estava ple de cotxes.
POLITICA ESPANYOLA
Políticament parlant tampoc hi ha hagut grans canvis. La situació política espanyola està on estava divendres i divendres anterior i divendres de més enllà. Rajoy, a qui la setmana passada el Borbó li va encarregar formar govern, segueix immòbil (quina novetat!) i esperant que el altres partits li donin suport a la investidura perquè sí, sense oferir res a canvi. Només perquè va guanyar les eleccions que, segons els populars, amb això ja n’hi ha prou...
EL PROBLEMA
El problema té difícil solució. En altres circumstàncies el PP podria comptar sense problemes amb el vot favorable de C’s i fins i tot amb l’abstenció del PSOE. Però quan un partit com el PP està corromput per dintre i no sé li veuen senyals de regeneració democràtica i, a part, ha estat el partit que ha ajudat a la banca en detriment de les classes més desafavorides, és normal que no pugui esperar que els altres partits facilitin l’elecció de Rajoy com a president del govern de les Espanyes.
En aquestes condicions, qui serà qui doni el primer pas? Qui ho faci quedarà retratat i, el que és pitjor, perjudicant de cara el futur.
FELIPE GONZÁLEZ
Qui va ser president del govern d’Espanya fa anys que repapieja (de chochear en castellà) Avui s’ha sabut que va fer unes declaracions al diari argentí Clarín on aconsellava al PSOE abstenir-se i facilitar així la investidura de Rajoy. Després va matisar: Segur que aquestes paraules donaran que parlar. Com ho saps Felipe?
A Felipe González sé li hauria de dir que el país, per a bé o per a mal, ha evolucionat molt des de que ell va deixar de governar. Aquell esperit de la transició s’ha perdut (és normal perquè d’allò ja fa quasi 40 anys) i ara qui vulgui governar s’ho ha de guanyar i Rajoy i el PP, tret de que van guanyar les eleccions, no han fet res per aconseguir els suports necessaris per a la investidura.
TREBALLAR EN PRECARI
El Periódico d’avui parla del grau frau que hi ha a les hores extres treballades en aquest país. Hores no cotitzades i que perjudiquen a tothom i només beneficien l’empresari. Us explicaré una anècdota que és un clar exemple de com funciona el mercat laboral d’aquest país.
Una dona reclama davant l’Agència Tributària que no ha cobrat l’ajut de mare treballadora del mes de maig. Un ajut al que sé té dret sempre i quan el còmput mensual d’hores treballades sigui igual o superior a la meitat més un des dies laborables.
-El mes de maig no vas treballar les hores suficients per a tenir dret a cobrar.
-És que tinc un contracte per 4 hores i n’he faig 8... Però no hi ha dret... Hauríem de poder-la cobrar igualment...
-La normativa ho deixa ben clar... I tu ja t’has queixat on ho has de fer... Ja ho has denunciat?
-Denunciat? Tu saps la gent que hi ha esperant que a mi me facin fora? Quan firmem el contracte ja ens diuen que si hi ha una inspecció de treball hem de dir que hem entrat a treballar fa mitja hora i que només n’he treballem quatre...
Després sortiran les dades oficials d’ocupació i ens diran que l’atur ha baixat... Temporal i precari!! Quina vergonya!!!
EL PP VOL DENUNCIAR ELS ALCALDES DEL PACTE DE BERÀ
Segons informa l’Aguaita, Jordi Roca, diputat popular a Madrid per la demarcació de Tarragona, titlla els alcaldes ‘d’irresponsables’ i els culpa de ‘perjudicar a aquells que utilitzen el cotxe per gaudir de les seves vacances’.
Fins i tot en aquest cas han tingut més protagonisme els alcaldes del Pacte de Berà que les associacions de veïns que són els qui hi ha darrere de la plataforma que talla l’N-340. És la importància de sortir a la foto.
Començar l’agost i fer-ho treballant no és bona manera de començar-lo. No obstant, aquest matí, anant a treballar a Tortosa, la circulació era la d’un dia normal (més o menys –tampoc és que compte els vehicles que m’hi trobo cada dia-) Tampoc ho ve vist més fàcil a l’hora d’aparcar. El barri de Ferreries (què és per on me moc), estava ple de cotxes.
POLITICA ESPANYOLA
Políticament parlant tampoc hi ha hagut grans canvis. La situació política espanyola està on estava divendres i divendres anterior i divendres de més enllà. Rajoy, a qui la setmana passada el Borbó li va encarregar formar govern, segueix immòbil (quina novetat!) i esperant que el altres partits li donin suport a la investidura perquè sí, sense oferir res a canvi. Només perquè va guanyar les eleccions que, segons els populars, amb això ja n’hi ha prou...
EL PROBLEMA
El problema té difícil solució. En altres circumstàncies el PP podria comptar sense problemes amb el vot favorable de C’s i fins i tot amb l’abstenció del PSOE. Però quan un partit com el PP està corromput per dintre i no sé li veuen senyals de regeneració democràtica i, a part, ha estat el partit que ha ajudat a la banca en detriment de les classes més desafavorides, és normal que no pugui esperar que els altres partits facilitin l’elecció de Rajoy com a president del govern de les Espanyes.
En aquestes condicions, qui serà qui doni el primer pas? Qui ho faci quedarà retratat i, el que és pitjor, perjudicant de cara el futur.
FELIPE GONZÁLEZ
Qui va ser president del govern d’Espanya fa anys que repapieja (de chochear en castellà) Avui s’ha sabut que va fer unes declaracions al diari argentí Clarín on aconsellava al PSOE abstenir-se i facilitar així la investidura de Rajoy. Després va matisar: Segur que aquestes paraules donaran que parlar. Com ho saps Felipe?
A Felipe González sé li hauria de dir que el país, per a bé o per a mal, ha evolucionat molt des de que ell va deixar de governar. Aquell esperit de la transició s’ha perdut (és normal perquè d’allò ja fa quasi 40 anys) i ara qui vulgui governar s’ho ha de guanyar i Rajoy i el PP, tret de que van guanyar les eleccions, no han fet res per aconseguir els suports necessaris per a la investidura.
TREBALLAR EN PRECARI
El Periódico d’avui parla del grau frau que hi ha a les hores extres treballades en aquest país. Hores no cotitzades i que perjudiquen a tothom i només beneficien l’empresari. Us explicaré una anècdota que és un clar exemple de com funciona el mercat laboral d’aquest país.
Una dona reclama davant l’Agència Tributària que no ha cobrat l’ajut de mare treballadora del mes de maig. Un ajut al que sé té dret sempre i quan el còmput mensual d’hores treballades sigui igual o superior a la meitat més un des dies laborables.
-El mes de maig no vas treballar les hores suficients per a tenir dret a cobrar.
-És que tinc un contracte per 4 hores i n’he faig 8... Però no hi ha dret... Hauríem de poder-la cobrar igualment...
-La normativa ho deixa ben clar... I tu ja t’has queixat on ho has de fer... Ja ho has denunciat?
-Denunciat? Tu saps la gent que hi ha esperant que a mi me facin fora? Quan firmem el contracte ja ens diuen que si hi ha una inspecció de treball hem de dir que hem entrat a treballar fa mitja hora i que només n’he treballem quatre...
Després sortiran les dades oficials d’ocupació i ens diran que l’atur ha baixat... Temporal i precari!! Quina vergonya!!!
CONCENTRACIÓ A
PEU DE L’N-340 A AMPOSTA
Per primera
vegada des de que es van iniciar els talls diaris, avui no ens han donat permís
per a tallar la nacional. Jordi Jardí, el director general d’Administració de
Seguretat (a mi mes sona a càrrec creat expressament per a ell), ha al·legat no
haver-se assabentat de la petició dels veïns i, per tant, no ha concedit
permís. Ni avui ni demà (apunteu-vos-ho bé) La comunicació de que es volia seguir tallant l'N-340 a l'alçada del Restaurant Baix Ebre feia molts de dies que s'havia registrat...
No obstant, tan
avui com demà, els veïns hem fet una assemblea informativa a peu de carretera.
Més o menys el que veníem fent sempre però sense tallar la nacional.
Entre el més
destacat que s’ha dit ha estat la manca de suport institucional d’aquells que
es van presentar a les eleccions dient que anaven a Madrid a defensar el
territori. A defensar què? Perdoneu a defensar els seus interessos que és el
que han fet sempre.
També s’ha agraït
la col·laboració de Joan Fatsini, propietari de l’empresa Fatsini Eventos, l’haver-nos
deixat la seva propietat per a poder fer l’assemblea.
EL PP VOL DENUNCIAR ELS ALCALDES DEL PACTE DE BERÀ
Segons informa l’Aguaita, Jordi Roca, diputat popular a Madrid per la demarcació de Tarragona, titlla els alcaldes ‘d’irresponsables’ i els culpa de ‘perjudicar a aquells que utilitzen el cotxe per gaudir de les seves vacances’.
Fins i tot en aquest cas han tingut més protagonisme els alcaldes del Pacte de Berà que les associacions de veïns que són els qui hi ha darrere de la plataforma que talla l’N-340. És la importància de sortir a la foto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)