Tinc per costum comprar i llegir el diari. De jovenet
ja me comprava el Dicen.
Quan es va anunciar la sortida al carrer del Periódico
de Catalunya el vaig esperar amb il·lusió.
Des d’aquella primera portada tantes vegades
reproduïda on s’hi veia al President Josep Tarradellas fent de
mestre d’escola fins avui l’he comprat quasi sempre, tret d’alguna etapa com
per exemple quan es va tornar a publicar el Brusi (Diari
de Barcelona) pel fet d’utilitzar el català.
Ara fa 4 anys el departament de subscripcions del
diari se va posar en contacte amb mi per demanar-me si m’hi volia subscriure.
No ho vaig dubtar: el diari que llegia cada dia me sortia una mica més barat.
Com a persona rebutjo la intolerància i la injustícia
que és, des del meu punt de vista, el que s’està fent darrerament amb el
Periódico.
Me pregunto si aquells que diuen que no el compraran o
no llegiran més, el compren o el llegeixen habitualment.
Dintre d’unes setmanes quan me vencerà la subscripció,
la tornaré a renovar perquè la imparcialitat, el rigor i la manera d’entendre
el periodisme que trobo al Periódico no la trobo en
altres diaris, tot i la seva imperfecció.
