Divendres se va saber que el gran humorista gràfic
Miquel Ferreres, mestre de
caricaturistes i dibuixants serà acomiadat del Periódico on portava 20 anys
dibuixant diàriament el proper 28 de desembre. Serà la mort professional d’un dibuixant...
El Periódico a hores d’ara encara no ha dit ni
piu sobre el tema, tot i que divendres els mitjans de comunicació rivals se’n
feien ampli ressò, sobre tot TV3 que el va entrevistar en directe al programa
la Tarda Oberta.
Durant l’entrevista Ferreres va adduir com a causa de l’acomiadament que els seus
acudits anaven massa en la línia del procés i que això no agradava a la
direcció del rotatiu. És possible no diré que no, però des del meu punt de
vista hi una altra causa: els problemes econòmics que pateix el Grup Z, editor
del Periódico de Catalunya.
Com sabeu, fa uns quinze dies van deixar de
publicar-se les els setmanaris Interviu i Tiempo, els dos pertanyents al Grup
Z. Els motius al·legats, aquí sí, va ser perquè no resultaven rendibles. És una
pena, però és del tot evident que les noves tecnologies acabaran amb el paper.
Recordo una cançó de finals dels ’70: El vídeo que mató la estrella de la
radio. En el cas que ens ocupa les noves
tecnologies mataran les edicions en paper. Un exemple. El diari Público va
néixer en paper el 2007, però des del 2012 només se pot llegir per Internet.
És evident que el Periódico és un dels pocs
diaris editats a Catalunya que no està al costat del procés, amb les
conseqüències que això pot arribar a tenir: menys publicitat institucional,
menys subvencions, però sobre tot campanyes difamatòries com la que es va dur a
terme després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost passat.
Recordo que llavors se va dir que havia perdut gran quantitat de lectors i
subscriptors...
No obstant, coincideixo bastant amb la línia
editorial del Periódico (sóc els subscriptor 135.746) i amb una part important
de l’opinió dels seus articulistes de capçalera.
La majoria dels subscriptors renovem la nostra
subscripció una vegada a l’any. Jo ho faig el mes d’octubre. Fixeu-vos amb la
mentida que se va dir sobre la pèrdua de subscriptors... ¿O és que hi ha
constància de que van fer arribar cartes al Periódico comunicant que no
renovarien la subscripció?
Tornant al cas de l’acomiadament de Ferreres us he de dir que no m’ha
semblat bé. Encara recordo quan un amic que ja porta anys traspassat me va fer
arribar un sobre amb tot un recull d’acudits de Ferreres quan encara publicava
a la Vanguardia. El que vaig veure me va agradar i vaig alegrar-me quan va
començar a treballar per al Periódico, un diari que, com sabeu, fa molts anys
que el compro.
No us negaré que divendres vaig pensar que
quan s’acabi la meva subscripció me donaré de baixa. Però quin diari compraré?
De tots els que es poden trobar al quiosc no n’hi ha cap que m’agradi. Molts
dels que me coneixeu segur que teniu una imatge sobre mi. Alguns segur que la
imatge que tenen sobre mi va associada amb la meva gosseta, però per a d’altres
serà llegit el diari o amb el diari sota el braç.
Fa temps que Mercè, la propietària del quiosc on vaig cada dia a buscar el
Periódico me va dir que son fill Jaume
se va aventurar a dir que no acabaria la seva vida professional venent diaris.
Al pas que anem potser serà veritat...
Però personalment no m’agradaria col·laborar
amb aquesta mort... Tot i que de vegades has de prendre decisions a contracor.
Espero i desitjo que Miquel Ferreres trobi feina ràpidament a un altre diari i pugui
seguir expressant la seva sempre encertada opinió en forma d’acudit gràfic.
P.D. En homenatge al gran mestre Ferreres us adjunto alguns dels seus acudits gràfics del meu arxiu particular.