LA VIA AUGUSTA

divendres, 6 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: INVERNESS

La primera cosa que me va sorprendre d’Inverness va ser la seva monumentalitat i la segona la gastronomia.

Certament si comparem els edificis d’Edimburg i els d’Inverness, aquesta segona població sortirà mal parada. No obstant té edificis força singulars com per exemple el castell, l’ajuntament, la catedral, d'estil gòtic victorià, el conjunt d’edificis de Ness Walk, reminiscència de la burgesia escocesa del segle XIX, el mercat victorià de the Town House and Mercat Cross, l’església de Santa Maria... Però també edificis avantguardistes com el the Kitchen Brasserie que, com indica el seu nom se tracta d’un restaurant o l’Eden Court Theatre, el centre cultural de la ciutat.

També l’existència de diversos ponts i passarel·les. Aquestes últimes van ser construïdes a finals del segle XIX. En quan a pots, el més imponent és el de Kessock Bridge, però està molt allunyat de la ciutat i només el vam poder veure des de dalt del castell.

Però un dels llocs més visitats de la ciutat és la llibreria Leakey’s on s’amunteguen (literalment) diversos milers de llibres. A part de la gran quantitat de llibres, de la llibreria destaca l’escala de cargol per a pujar al semi-pis superior i l’estufa de llenya, un element discordant si tenim en compte la perillositat que pot suposar el foc al costat de tant de paper.

Com us he dit al començament l’altra sorpresa va ser la seva gastronomia. Aquí sí, que des del meu punt de vista, els restaurants superen als d’Edimburg, sobre tot dos que hi ha a la riba dreta del riu, al passeig de les Senyoretes. Però la gastronomia la deixarem per a un altre dia.

dijous, 5 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 7, CALTON HILL

Per la seva orografia se coneix Edimburg com l’Atenes del Nord.

La capital escocesa té diversos punts des d’on tenir unes vistes panoràmiques i privilegiades de la ciutat. Un d’elles és el castell, l’altre el cim d’un petit turó: Calton Hill. Allí s’hi va construir una mena de templet que recorda el Partenó grec, és el Monument Nacional. Però no és l’únic element arquitectònic que s’hi pot veure...

També hi ha una gran torre en homenatge a l’almirall Nelson. Se pot visitar i pujar a dalt de tot, però té horari de visites. El monument a Dugal Stewart, un filòsof per suposat escocès i l’observatori de la ciutat, un altre dedicat a John Playfair i una cafeteria.

Una part d’aquestes edificacions són visibles, per exemple des de carrer de la Reina.

Arribar fins allí no significa cap gran esforç. S’hi pot accedir des de diversos punts. En alguns hi ha escales, en altres camins costeruts, corbats i mixtes.

dimecres, 4 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA. EDIMBURG 6, LA MAR

Edimburg és port de mar... Se troba a la mateixa desembocadura del riu Leith que dona nom a uns dels barris més exclusius de la ciutat. Tot i això, trobar la mar és una àrdua feia.

Tant és així que a nosaltres se’ns va fer impossible poder-hi arribar. De fet hi vam estar molt a prop. Vam arribar davant de les instal·lacions del propi port, però com passa a tots els ports, les visites estan restringides a les persones autoritzades.

Quan el bus urbà ens va deixar a les proximitats del riu i vam arribar al pont de Sandport, res ens feia pensar que no hi arribaríem, ja que des d’allí tot feia olor a mar, fins i tot vam poder veure velles embarcacions varades. També vam veure un vaixell convertit en hotel davant d’una de les entrades al port i una mica més a dintre, un de l’armada britànica.

També vam trobar una estàtua de la Reina Victòria.

dimarts, 3 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 5, EL CASTELL

El castell d’Edimburg està situat a l’extrem superior de la coneguda Milla Real. És un castell imponent. Potser no tant com la Cité de Carcassonne, però no li van tant al darrere. A part de poder accedir-hi pel carrer del Castell (integrat dintre de la Milla Real), també s’hi pot accedir des del carrer Grassmarket, al menys per dos llocs diferents i pujant unes quantes escales, mentre que pel carrer del Castell s’hi arriba a peu pla.

Només arribar-hi sorprèn veure unes graderies metàl·liques que ocupen la plaça que hi ha tot just davant l’entrada. Unes graderies plenes de banderes que, per a la gent que no ho coneix, des de baix semblen més les graderies d’un camp de rugbi p de futbol. Però no. Aquell lloc és per a poder-hi fer espectacles. Quina mena d’espectacles? No ho sé, però m’ho puc imaginar: espectacles relacionats amb el tornejos medievals i coses així.

S’entra al recinte principal com a tots els castells, per un pont que hi ha sobre el fossat de defensa. Una vegada dintre s'hi torna a veure una imponent muralla. Encara has de passar per una altra porta abans d’accedir al recinte principal on hi dos museus: el de les Joies de la Corona, el de la Reial Guàrdia dels Dragons d'Escòcia i un altre també dedicat a la guerra.

I, per suposat, el Memorial Nacional de la Guerra d’Escòcia, un lloc de respecte on no se poden tirar fotos, la capella de Santa margarita (he llegit que se tracta de l’edifici més antic d’Edimburg), un cementiri de gossos de l’exèrcit, el canó de la una en punt, etc.