Quan es parla de l’Espanya buidada es sol pensar en grans zones de l’interior del país, com per exemple les províncies de Terol, Conca o Sória sense pensar que el mateix fenomen està passant amb els pobles interiors i més menuts de les províncies que toquen a la mar.
Fa pocs dies el Periódico de Catalunya publicava un reportatge sobre la fugida de les entitats bancàries de la majoria de pobles de l’Espanya buidada i donava xifres d’aquest problema. Entre aquestes xifres cal destacar que el 54,18% dels pobles espanyols no tenen cap oficina bancària. D’aquest problema no s’escapa quasi que ningú, tampoc un bon grapat de pobles de les províncies de Tarragona i Castelló. És cert que en algun cas l’entitat bancaria que operava (normalment només una) hi van deixat un caixer automàtic per a facilitar el lliurament d’efectiu sobre tot a la gent gran que quasi no surt del poble i que necessita fer les compres diàries per a poder subsistir, però també és cert que alguns d’aquests caixers (no sabria dir el percentatge aproximat) ja han estat retirats com per exemple el de la Galera on històricament havia operat Caixa Tarragona.
Aquest reportatge m’ha fet recordar una anècdota que va passar ja fa unes dècades al poble de Paüls, a la veïna comarca del Baix Ebre, tot i que a la inversa.
En aquell temps l’única sucursal bancària que hi havia a Paüls era Caixa Tarragona (actualment reconvertida en BBVA després de diverses fusions). La sucursal ocupava part de la casa familiar d’un amic i tenia precisament el seu pare com empleat. Però la manca de negoci al poble va portar a Caixa Tarragona a plegar veles. El poble es quedava orfe d’entitats bancàries i si s’havia de fer alguna gestió bancària, com per exemple treure efectiu, calia fer 10 Km per una serpentejant carretera fins la veïna Xerta.
Gràcies a les negociacions dutes a terme per la Cooperativa Agrícola Sant Roc, la principal entitat socioeconòmica de la localitat, amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (actualment Caixabank), es va aconseguir que la Caixa (com sé la coneixia col•loquialment) s’acabés instal•lant a Paül ocupant el mateix lloc on havia estat Caixa Tarragona i mantenint el mateix treballador.
En aquella època, vaig considerar aquest fet com una prova d’empatia i solidaritat de la Caixa cap els paülsencs i les paülsenques.
Actualment Caixabank ja no opera Paüls que és un més de la llarga llista de pobles sense entitats bancàries.
