Sovint els mapes que publiquen els diversos mitjans de comunicació no reflecteixen tota la realitat. Us posaré un exemple. El Periódico de Catalunya va publicar dijous passat dos mapes de Catalunya on es podia veure el risc d’incendis forestals per aquell mateix dia i per al següent. Curiosament (o al menys a mi m’ho sembla) és que les divisions de les diferents zones de risc estan fetes seguint els límits comarcals, es a dir, comarques com el Montsià i el Baix Ebre per exemple no tenien risc d’incendis per dijous i passava a ser moderat per divendres.
Com a coneixedor que soc de les dues comarques no crec que el risc d’incendis sigui igual al Parc Natural del Delta de l’Ebre on l’arbrat és escàs i l’aigua abundant com al Parc Natural dels Ports on predomina la massa forestal o els camps d’oliveres del Pla de la Galera. Aquesta informació em dona peu a afirmar que, sovint, les divisions administratives no tenen res tenen a veure amb la realitat ja sigui quan hi ha avisos per emergències derivats de la climatologia o ja sigui per qüestions de la parla, les tradicions o la cultura.
Quan vaig treballar a Vinaròs (finals de la dècada dels anys ’70 i principis dels ’80) li vaig sentir dir al desaparegut amic Toni Fabregat Miralles que el gran filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner que en, en arribar a Vinaròs i fer l’estudi morfològic de la seva parla va constatar que es tractava d’una variant dialectal del català.
¿Quina diferència hi ha entre la parla de Vinaròs i la d’ Alcanar? Possiblement molt menys que la que hi ha entre la d’Alcanar i la de Tortosa.
Tot i que es diu que les regions i les comarques son fruit d’una divisió per raons històriques, de vegades aquestes divisions s’han fet més de forma arbitrària que científica.
Hi ha clars exemples com el de Sant Jaume d’Enveja que històricament havia format part de la comarca del Baix Ebre perquè pertanyia al municipi de Tortosa i que en obtenir la independència va demanar incorporar-se a la del Montià ja que es troba a la part dreta de l’Ebre. O els municipis de Torà i Biosca que pertanyen a la comarca lleidatana de la Segarra i que porten anys demanant incorporar-se al Solsonès. De fet a Catalunya s’han creat comarques noves amb pobles que no es sentien identificats amb la comarca que se’ls hi va assignar. Son els casos del Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital i el Moianès que té per capital Moià.
¿Què hauria passat si la frontera que separa les regions històriques de Catalunya i el País Valencià en lloc d’establir-se al riu Sènia s’hagués posat, posem per cas, al barranc d’Aiguadoliva? O a l’Ebre...
Sigui on sigui la frontera administrativa els veïns d’ambdós costats del riu Sénia sabem bé que el riu no és frontera tal com diu al petit cartell que hi ha al pont de les Cases del Riu de Rossell: ‘Un pont d’unió entre dos pobles i una mateixa cultura’. Vull pensar que l’apel•latiu ‘pobles’ va més enllà de la Sénia i Rossell i es refereix a la gent dels pobles valencians i catalans que viuen prop del riu Sénia.
