EL RECICLATGE UNA ASSIGNATURA PENDENT

Un dels grans problemes del nostre temps són les deixalles que generem. A casa només som 2 i pràcticament no hi ha dia que no tiréssim alguna bossa de brossa als contenidors. Des de fa molts anys intentem separar les deixalles per a poder-les reciclar correctament. Fins i tot l’oli de fregir, les piles i les càpsules de cafè. Quants anys fa que es va posar en funcionament el reciclatge a nivell municipal? No ho recordo amb exactitud però diria que uns 40. El que si que recordo és que la primera fracció que es va reciclar va ser el vidre. He fet la pregunta perquè, tal com dic al títol d’aquest escrit, el reciclatge és una assignatura pendent. I no és que ho digui jo, sinó que està extreta d’una entrevista que Núria Bonet li va fer a Joan Pons, director d’innovació de Sorigué i que va publicar el Periódico de Catalunya el passat 19 de desembre. Diu una llegenda popular que som els homes els que acostumem a baixar les escombraries. Si això és cert, podem deduir fàcilment que, en general, som més bruts els homes que les dones, entenent bruts a aquells que deixen tot tipus de deixalles fora dels contenidors. El dia de Nadal de l’any passat a la pàgina de Facebook Digues la teva es va obrir un interessant debat sobre el tema. L’Ajuntament d’Amposta havia anunciat que aquell dia no es passaria a recollir la brossa, la qual cosa entenc perfectament. Però és que pel matí ja hi havia contenidors plens i les primeres bosses deixades fora dels contenidors. La deducció que en faig és que, segurament, el dia anterior ja no es van passar a recollir determinades fraccions. De totes maneres l’incivisme de la gent que deixa les deixalles i els voluminosos al costat dels contenidors és constant. No hi ha dia que no se’n vegin, tot i les amenaces en sancions que de tant en tant anuncien les nostres autoritats municipals. Mireu, els nostres governants viuen de la propaganda.I la propaganda ven! O, en aquest cas, dona vots. Diuen que prenen les mesures adients per a evitar-ho i que sancionen els infractors. D’aquesta manera acontenten a una part dels seu electorat, el més fidel. Però a la pràctica no deu de ser així perquè la gent no escarmenta i si es sancionés més, els infractors corregirien la seva actitud. Els mateix passa amb altres coses com per exemple els excrements dels gossos que no s’arrepleguen, els conductors que aparquen on no s’hi pot o els qui van conduint amb el mòbil a la ma o els qui incompleixen les normes per a prevenir la propagació de la pandèmia del COVID-19. Però tornen al tema del reciclatge. El passat 14 de gener, també al Periódico de Catalunya, s’hi podia llegir el següent titular: Fórmula per al reciclatge que triomfa als municipis catalans. Parlava del projecte Reciclos, segons la qual, se recompensa a tota aquella persona que recicla llaunes i envasos de plàstic. Aquest programa està impulsat per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i actualment ja serien una vintena de municipis adherits a aquesta campanya, entre els quals està Amposta. Recordo el dia que va presentar-se en societat a la nostra ciutat. Com és habitual, va ser l’alcalde qui es va dirigir als mitjans de comunicació per a explicar en que consistia la novedosa manera de reciclar. Per a fer-ho correctament hi ha que connectar-se a una webapp i escanejar el codi de barres de l’envàs que vas a reciclar i, finalment, dipositar-ho als contenidors grocs als que se’ls hi ha incorporat la tecnologia necessària. Sabeu que és el que vaig pensar jo quan ho vaig escoltar? Ja ho he fet! I és que aquells que tenim el costum de reciclar no necessitem d’incentius. Però... Sabeu què us dic? Què segurament aquells que habitualment no reciclen, la recompensa no els hi serà cap incentiu i preferiran seguir com sempre. Ara bé, amb tota seguretat quan algun governant faci balanç de la campanya dirà que ha estat tot un èxit que el volum reciclat a augmentat considerablement. El que us he dit més amunt: propaganda! La prova de que res del que ens diuen és veritat, és que el temps passa i les illes de contenidors segueixen plenes de deixalles, els propietaris dels gossos segueixen sense recollir els excrements, els conductor incívics continuen fent de les seves i es segueix incomplint les normes de portar mascareta pel carrer, d’entrar als comerços més clients dels permesos per l’aforament o de saltar-se a la torera el toc de queda. Però a les properes eleccions tornarem a votar els mateixos perquè quan passa l’alcalde pel carrer ens somriu i ens saluda... Conclusió: si després de 40 anys (o més) de reciclatge encara avui és una assignatura pendent, Houston tenim un problema.