A PROPOSIT DELS ACCIDENTS AL CANAL

Per desgràcia, els grans debats sempre sorgeixen arran de les desgràcies. Un exemple va ser el debat sobre la seguretat de l’N-340 que va sortir en coincidir diversos accidents mortals en un curt espai de temps.

Actualment, després de l’ofegament al canal d’un matrimoni de Sant Jaume i d’un jove de Masdenverge la matinada de dissabte a Jesús, també s’ha obert un debat demanant més seguretat al llarg dels trams on la carretera i el canal transcorren paral·lels.

Tot hi que hi ha molta gent que ho sap, penso que no està de més recordar que els canals, els ponts que els creuen i els espais que hi ha al llarg de tot el recorregut, són propietat de les comunitats de regants i, per tant, són aquestes entitats les que haurien de prendre mesures eficients per a que no tornessin a passar accidents com aquests.

Però a partir d’aquí s’inicia un altre debat: Tenen l’obligació les comunitats de regants de protegir els canals? Evidentment que no, al menys que se redacti una llei que els obligui a fer-ho. En el cas contrari s’hauria d’arribar a acords amb les administracions pertinents per a solucionar els problemes que hi puguin haver.

Us vaig a posar un exemple molt il·lustratiu. Fins no fa gaires anys, a Amposta, a la carretera que va cap a la Ribera i que al començament transcorre paral·lela a la N-340 entre la plaça que hi ha al costat del col·legi de l’Àngel i el canal de la dreta, el pont que creua el canal Marítim era molt estret amb les baranes mig trencades degut als accidents que hi va haver. Durant anys se va reivindicar l’eixamplament del mateix, però l’Ajuntament d’Amposta no ho podia fer sense el consentiment de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre. Finalment se va arribar a un acord i el pont se va eixamplar el necessari per a equiparar-lo amb la carretera.

Dintre del casc urbà d’Amposta hi havia un tram del canal de la Dreta que en el seu dia va ser força controvertit, ja que no tenia cap protecció: era el tram del costat de l’institut Ramon Berenguer IV entre el carrer Mestre Suñer i el pont de Pedra. Com sabeu ara té una tanca de protecció.

Per tant, tot i que d’entrada pugui resultar difícil, res és impossible i si hi ha una mica de bona voluntat se pot arribar a acords per a millorar la seguretat a aquells punts més conflictius del traçat.

Per cert, gran part de la xarxa de camins rurals del Delta també són propietat de les comunitats de regants i, per tant no us estranyeu que si alguna vegada us trobeu amb un tractor o una recol·lectora i no us deixa passar. De fet sou vosaltres qui no hauríeu de passar per allí, ja que en teoria està prohibit el pas a tots els vehicles que no siguin per a ús agrícola.