El més curiós del traçat són una sèrie de figures pintades
per l’artista roquetenc Ignasi Blanch
representant alguns dels que han estat protagonistes de la ciutat, així com els
fets més destacats al llarg de la seva dilatada història.
Aquesta és la successió de figures:
1.
El poeta Francesc Vicent Garcia, conegut
popularment com el rector de Vallfogona
(segles XVI-XVII).
2.
Els
moriscos de Tortosa (s. XVI i XVII). Cal
recordar que Tortosa és una de les ciutats anomenada de les tres cultures:
cristiana, jueva i musulmana. Aquestes tres cultures (o religions) van conviure
amb perfecta harmonia durant segles.
3.
Cristòfor
Despuig. Un dels personatges transcendentals de la
història de Tortosa. Va ser un destacat cronista i dramaturg dels segle XVI.
4.
La
Disputa de Tortosa. Representa uns debat inter-religiosos
entre cristians i jueus que va tenir lloc a la catedral durant el segle XV. Van
tenir lloc a diferents poblacions de la Corona d’Aragó convocats pel papa Benet
XIII, més conegut com el Papa Luna. L’últim dels debats va dur-se a terme a Sant Mateu.
5.
Mercader,
notari i dona de l’ordre de l’atxa. Representen els
estaments socials predominants a la societat tortosina entre els segles XII al XV.
6.
Abú-Bakr
al Turtusí. Va ser un recorregut erudit musulmà
nascut a la capital del Baix Ebre el segle XI i que va recórrer diversos països
del pròxim orient. Està enterrat a Alexandria (Egipte).
8.
Meliosa.
Va ser una jove estudiant hebrea nascuda a Tortosa al segle VI. A la seva tomba
hi ha una làpida trilingüe (hebrea, llatina i grega) i que és la més vella que
se conserva escrita en hebreu a la península ibèrica.
9.
Pòrcia
Eufrosina. Va ser una esclava del segle II que va
aconseguir la llibertat. La làpida funerària dedicada al seu marit se considera
la més bella de l’època romana d’Hispània.
10. El riu Ebre. El pare del nostre territori. Bressol, via
de comunicació i font de recursos per als habitants de Tortosa (i per extensió
a tots dels de la seva conca) durant segles.
Si us hi he fixat, la relació està en
sentit contrari a la cronologia i l’ordre numèric de les obres i, aquest fet té
una senzilla explicació: el principal accés a aquest conjunt és a partir de la
costa del Parador, al davant mateix de l’entrada als Jardins del Príncep, antic
balneari del Porcar.
MÉS INFORMACIÓ:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada