Ahir per la tarda (ara fa més o menys 24 hores), vaig rebre una trucada del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitatde Catalunya (el CIS català)
De vegades havia comentat amb els meus íntims que “mai ens havien trucat” per a demanar-nos l’opinió de la que després sortien els estudis, els resultats dels quals es divulgaven a través dels diferents mitjans de comunicació. Ja no ho puc dir!
Mentre em preguntaven si havien trucat a un domicili particular i si jo estava empadronat allí, de fons s’escoltava el soroll habitual que solen fer un grup de gent parlant. Segurament que al mateix temps que a mi, estaven fent el mateix qüestionari a d’altres persones.
L’enquesta, des del meu punt de vista, girava en torn a tres eixos principals: política, llengua i treball. La persona que em va entrevistar (home i, segurament jove) em va dir que si alguna resposta no la volia contestar que ho podia fer. Les vaig contestar totes.
Em van fer valorar els diferents líders polítics de Catalunya des de Mas i Josep Antoni Duran Lleida, passant per l’Oriol Junqueras Joan Herrera i Quim Nadal, fis a l’Albert Rivera i l’Alícia Sánchez-Camacho. Fins i tot al Joan Coscubiela. No cal ni que us expliqui com van anar les votacions. No obstant us diré que a qui millor vaig valorar va ser a Quim Nadal i Joan Herrera i molt prop a Joan Coscubiela.
També em van preguntar sobre el meu idioma matern, sobre si parlava en català, quin diari solia llegir i quan els vaig dir quin, si llegia l’edició catalana o castellana. Per quin canal de televisió i quina emissora de ràdio escoltava les notícies, etc.
Sobre el treball em van preguntar si treballava, on ho feia, quan guanyava i també sobre la situació de la meva dona i quan aportàvem mensualment a casa. També dintre de l’estament social on considerava que estava. Li vaig respondre que a la classe mitjana baixa.
I també hem van preguntar sobre un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Els vaig respondre el que sempre he dit: que hi votaria que “sí”. En quan a les relacions entre Catalunya i Espanya vaig dir que l’actual model estava esgotat i que calia trobar-ne un altre: “Catalunya independent dintre d’una Europa Unida políticament”. Aquesta afirmació penso que té, en aquests moments, més raó de ser que mai. L’Europa econòmica ha fracassat i cal buscar altres alternatives valentes. Jo ja fa més de 25 anys que ho dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada