UNIÓ I CONVERGÈNCIA. Fixeu-vos bé amb un
titular del Periódico d’avui: Unió i
Convergència reafirmen la seva unitat... fins al referèndum. Probablement és
l’única vegada que ho he vist així, ja que sempre s’ha parlat de Convergència i
Unió, però el diari ho ha fet amb tota la intenció per a que es vegi clarament
que s’està parlant de les dues formacions i no de la federació que ha governat
Catalunya durant la major part del temps des de que es va reinstaurar la
Generalitat de Catalunya.
Les desavinences entre les dues formacions,
encara que quasi sempre han existit i que si es mantenien junts era per pura
conveniència de les dues formacions (potser de Unió més que de Convergència),
en els darrers temps s’han evidenciat encara més fins al punt que la
fragmentació de la federació és, ara per ara, molt més que una possibilitat.
Unió, el partit més històric de la formació, és
molt menys sensible a la independència de Catalunya que el de Mas i Pujol. En
aquest punt està molt més a prop del PSC i, com aquest, vol una consulta legal i està a favor d’una Catalunya
integrada dintre d’una Espanya federal.
No sé ho sabeu, allà per l’any 1995 em vaig
apropar a Iniciativa per Catalunya quan començava a ser també Verds. Fins i tot vaig presentar-me a
les eleccions municipals que es van fer aquell any de número 2 a Amposta pel darrere de
Anselmo Cano. Va ser una cosa puntual, potser guiat més per un crisi d’identitat
que una altra cosa. Bé, dit això us he de dir que, en aquella època, Anselmo
Cano ja es mostrava clarament favorable a una hipotètica entesa entre el PSC i
UDC. Però el partit de Duran i Lleida a l’hora d’anar de la ma d’algú, fins ara
sempre ha preferit Convergència, potser perquè li dóna moltes més garanties de
poder que no els socialistes. I això significa càrrecs i els càrrecs porten
diners igual a les seves butxaques com a les arques del partit.
RUBALCABA. Ahir us parlava de que el PP vol
portar als tribunals al Secretari d’Organització del PSOE Oscar López per afirmar
que el PP tenia una caixa B. Ara ha estat Rubalcaba qui ho ha dit, desafiant
així els populars. Evidentment costa
més portar davant el jutge el màxim responsable d’un partit i diverses vegades
ministre que a un dirigent poc conegut fora del seu propi partit. Jo crec que s’hauria
de fer una campanya promoguda per la resta de partits de l’arc parlamentari
denunciat l’existència d’aquesta caixa B, ja que com quasi tothom sospita, l’existència
de la doble comptabilitat va permetre al PP no
jugar net durant diverses dècades o el que és el mateix, fer trampes
buscant el benefici electoral que els tornés al poder després de perdre’l per
les mentides d’Aznar i els seus ministres de l’època.
Què significa per al nostre territori el fet
de que el PP hagi tornat al govern? L’amenaça més que segura d’una altre PHN. Ja
sé que governs catalans també han estat transvasistes, però quan més perill hi
ha hagut de buidar l’Ebre és quan a
Madrid ha governat el PP.
CASTELLERS. Durant els darrers dies s’ha
tornat a posar en entredit la seguretat dels castellers perquè hi ha hagut dos
accidents: un patit per la colla Castellers de la Vila de Gràcia i l’altre pels
Xiquets del Serrallo; el primer bastant pitjor que el segon.
Avui mateix, un metge de la Coordinadora de
Colles Castelleres deia que fa temps que
s’està estudiant una mena de teixit intel·ligent
que es pugui activar automàticament o no per a protegir les cervicals dels
castellers. Si agafem per exemple els cotxes, ens en adonarem que cada vegada més
s’estan posant més sistemes de seguretat passiva i més sofisticats amb la
finalitat d’evitar al màxim els accidents greus. Però no per això han deixat d’haver-ne.
Certament els castells és una activitat de
risc, però molt menys que l’alpinisme, l’automobilisme, el motociclisme i fins
i tot d’altres deports que, a la vista, poden semblar molt menys perillosos.
Accidents amb morts i ferits greus poden passar sense sortir de casa. I si visquéssim
amb aquest pensament, sortiríem al carrer amb tot tipus de precaucions i sense
poder gaudir de la vida ni un sol instant.
ACCIDENT. I parlant d’accidents i de seguretat
passiva, ara el jutge que instrueix les diligències per l’accident del tren de
Santiago de Compostel·la, ha imputat també als responsables d’Adif. O sigui que
el maquinista ha deixat, als ulls de la justícia, l’únic responsable de la mort
de quasi 80 persones. Ja anava sent hora que algú veies una mica clar en aquest
cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada