 |
| Al costat esquerre el monument de la discòrdia. |
Al mig de l’Ebre
de Tortosa hi ha una cosa que sembla que per a molts sigui un obscur objecte de
desig. De no se així no s’entén perquè se’ls defensa com s’està fent.
És obscur només
per una qüestió: per la seva procedència. Evidentment m’estic referint al
monument que es va aixecar aprofitant una pilastra de l’antic pont que unia les
dues ribes del riu, tal i com ho fa ara el pont de l’Estat a escassos metres de
distància. Aquest monument va ser aixecat per a glorificar el triomf del
dictador Franco commemorant els anomenats 25
Años de Paz. O sigui, més o menys allà per l’any 1966 i que Franco va
inaugurar en persona. Encara recordo que de la Galera (com de tots els pobles
del partit judicial de Tortosa), van sortir autocars plens de gent per anar
veure al sinistre dictador.
En el decurs dels
anys, el monument s’ha anat despullant i mirant de donar-li un aire més democràtic. Així per exemple sé li va
treure el Victor què era el símbol
que identificava a Franco i que contenia les lletres de victoria (en castellà, evidentment) Però encara hi figura la
dedicatòria: A los combatientes que
hallaron gloria en la batalla del Ebro. I es clar, mirat des del punt de
vista dels vencedors, només van trobar glòria els d’un bàndol, als altres que
els bombin...
Per molt
democràtic que sigui fer una consulta a la ciutadania sobre si es treu o bé es
conserva el monument, per sobre d’això hi ha una llei que s’hauria de complir.
Si l’actual equip de govern i aquells que li donen suport presumeixen de
demòcrates, el que haurien de fer primer que res és acatar les lleis que s’han aprovat.
I, des del meu punt de vista, la Llei de ,a Memòria Històrica no és una llei
més, és una llei que pretén reparar l’enorme injustícia que va patir el nostre
país durant dècades.
Si algú no té
memòria històrica o, simplement, no va viure ni la guerra ni el franquisme, li
vull recordar que la guerra Civil Espanyola va ser producte d’un cop d’estat
feixista contra un règim democràtic com era la II República Espanyola. Al
finalitzar la guerra, el bàndol vencedor va represaliar a tots aquells rojos (o
que els sospitosos de ser-ho) i que no havien marxat cam a l’exili a França,
Mèxic o un altre país.
Quan es fan actes
d’homenatge a les víctimes, sempre hi ha una frase que predomina sobre la
resta: Perdonem però no oblidem! I jo pregunto: ¿És què a l’equip de govern de
Tortosa no hi ha ningú que tingui familiars que van morir defensant la
democràcia o van haver de fugir abans de ser ajusticiats, sovint injustament,
pel règim totalitari de Franco? Si la resposta és sí, poc ho sembla, poc honren
els seus avantpassats!
No cal entrar en
detall de com ha anat tot aquest procés que fa anys que dura. Segurament unes
de les paraules més sorprenents van ser pronunciades per la primera tinent d’alcalde
Merixell Roger: A la consulta donarem
llibertat de vot als nostres militants... Només faltaria!
Abans d’acabar
vull recordar una anècdota que em sembla que ja he explicat alguna vegada. Per
a commemorar los 25 Años de Paz i
rebre millor al Generalísimo, Tortosa
es va omplir de cartells al·lusius a l’aniversari. En algun d’aquest cartells,
algú hi va escriure. ¡Y de paciència!
Des d’aquella
data han passat 50 anys i encara són olts els tortosins que han de tenir
paciència... Paciència per aguantar un equip de govern com el que té avui la
seva ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada