POBRE DELTA!

Les noticies que van apareixent dia sí, dia també a tots els mitjans, no són gaire optimistes en el tema de la conservació del Delta de l’Ebre.

Cada cop hi ha més regadius i “gota” per aquí, “gota” per allà, al final quasi no quedarà aigua per a baixar. Només falta que el govern de l’Aragó, tingui al cap fer macroprojectes recreatius. Criticàvem els camps de golfs que es volien fer a València i Múrcia i ara omplirem tota la conca d’aquests projectes. Tant gent hi ha que juga al golf? O és simplement un esport de moda? És un esport d’elit només a l’abast d’uns pocs? Caldria fer un debat en profunditat sobre la conveniència de fer-ne tants i per a qui els estem fent.

Després estant les comunitats de regants que segueixen capficades a construir sistemes de dics per tal de protegir, no el delta, sinó la parcel·la d’arròs del seu soci.

Que l’Ebre i el seu delta estan sentenciats a mort? ja ho sabem i ho sabien els científics de fa molts anys. El canvi climàtic, segurament, farà d’accelerador del procés. Un procés que va començar amb la construcció de les grans preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i que s’ha tardat massa anys a discutir com es pot protegir. I a sobre cada vegada li surten més enemics en forma de voler aprofitar les aigües del riu.

Es diu que l’aigua serà el petroli de les properes dècades. Fins i tot he sentit a parlar de la guerra de l’aigua. Si en tenim poca cal buscar la manera d’economitzar-la abans de que sigui massa tard i les actuals polítiques no van encaminades a fer-ho.

La gent deu de pensar que mentre hi hagi aigua cal mirar com es gasta (però com es gasta, en present) En lloc de mirar com estalviar-la per a que en el futur en segueixi havent-hi.

Fa un parell d’anys vaig poder veure las Tablas de Daimiel. Vàrem poder visitar el centre d’interpretació de l’aigua i el parc nacional. Jo que sóc aficionat a la fotografia i m’acabava de comprar una camera digital, us he de dir que no en vaig tirar ni una! Feia pena. Durant molts anys hi ha hagut una sèrie d’extraccions il·legals que han portat el parc a un procés de pèrdua d’aiguamolls que si no és irreversible, quasi. Ara se hi volen posar mesures. S’han tancat alguns pous. Però possiblement les solucions han arribat massa tard.

Al delta de l’Ebre li està passant el mateix i no es vol actuar amb la celeritat i eficàcia que caldria. Quan arriben les solucions arribaran fora de temps i, segurament, no les millors...

ENQUESTA SOBRE ELS POLÍTICS CATALANS

Suposo que demà sortirà a tots els mitjans. Aquest matí s’ha fet un petit avançament per la ràdio. Jo ho he escoltat a la Cadena SER. Segons aquesta enquesta encarregada pel mateix govern de Catalunya, la valoració dels polítics catalans és la més baixa de la història i que si en aquests moments hi haguessin unes eleccions la participació seria molt baixa. A això és preocupant. Cal donar un nou impuls a la vida política d’aquest país. Un país que ha tingut massa polítics “professionals” durant massa anys. De professió? Polític. I això no és bo. Qui està en contacte a diari amb el ciutadà se’n fa un fart d’escoltar-ho: “Com a molt 8 anys i prou, és el que haurien d’estar els polítics”. I si ens fixem amb alguns d’ells, veurem que fa un grapat d’anys; tants que quasi no ens en recordem de quan van aparèixer per primera vegada a la escena política. Pujol, per exemple, va ser vint-i-tres anys President de Catalunya, però quant feia que estava en política activa? Recordo que es deia que algunes nens nascuts després de 1980 només havien conegut a ell com a President i ja tenien edat d’anar a votar!

Una altra cosa que al meu modes entendre s’hauria de fer és donar una resposta real als problemes que planteja la ciutadania. Donar resposta comarca per comarca, poble per poble. Si hi ha una necessita, cobrir-la. Si hi ha una mancança, fer-la...

Les Terres de l’Ebre hem tingut, històricament un dèficit greu de infrastructures. En aquest moments hi ha projectes sobre la taula, aprovats amb ampli consens dels partits polítics al territori: La perllongació de l’autovia de l’interior o de la plana, el desdoblament de l’eix de l’Ebre per a convertir-lo en autovia, etc. Quan veurem fet realitat aquest projectes? He sentit opinions de gent que diuen que ells ja no ho veuran... i no són tant vells...

Un altre exemple: l’anunciat hospital de Tortosa. Ens passem la vida discutint per temes, no diré que intranscendents, però si menors. A la llarga acaba perjudicant l’interès general dels ciutadans. Quan un projecte es posi per primer cop sobre la taula ja haurien d’estar analitzats tots els pros i els contres i a partir d’aquí ser aprovat amb la major celeritat possible i de seguida enllestir tot el projecte per a que els següent pas ja fos la dotació pressupostària per començar-ho a fer.

Els ciutadans han de percebre aquest treball. Ara pareix que només perceben lluites partidistes que només van en benefici d’uns pocs.

Ja és hora de posar-nos les piles tots plegats? No trobeu?

ASSASSINAT TELEVISIU

La mort de la noia russa a mans del seu exnovio cinc dies després d’haver sortit a un programa dels anomenats el cor o també teleescombraries, ha obert tot un debat sobre aquest tipus de programes. Pareix que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha trobat indicis de responsabilitat civil al programa de Antena 3 “Diario de Patricia”, perquè, s’hi va portar a la noia enganyada.
Fa temps es va demanar que aquest tipus de programa s’emetessin a una franja horària allunyada dels horaris habituals que els infants miren la tele. Però hi ha cadenes que segueixen emeten en un horari on els més menuts hi tenen fàcil accés. El motiu no es altre que els ingressos per publicitat. A més la despesa que suposo és més bé poca.
Aquest cas m’ha recordat el que va passar fa uns anys a una dona d’Andalusia que va ser cremada pel seu exhome dies després de denunciar públicament en un programa d’aquestos que la maltractava.
A veure si finalment el govern prohibeix aquests tipus de continguts. Seria un bon homenatge per a la data que celebrem el proper diumenge: el dia internacional contra la violència de gènere.

MADRID, CAPITAL PROVINCIANA

Si heu viatjat mai a Madrid, haureu tingut la sensació de que, efectivament, esteu a la capital d’Espanya. S’ho creuen i exerceixen d’això. Però, de vegades només cal l’opinió d’un individu per tirar-ho tot en orris.
Em refereixo al jutge de l’Audiència Nacional que va jutjar els dos joves gironins per cremar una foto del rei i que va prohibir-los parlar en català. Va dir que si el català era oficial a la comunitat autònoma de Catalunya, allí, a la comunitat de Madrid, no.
Però si la audiència era “nacional” vol dir que era de tot l’Estat, sinó hagués segut una audiència provincial i per tant, hauria d’estar permès dirigir-se al jutge en català.
La consellera Tura ha fet un ges que la honra: demanar que així sigui a partir d’ara.
I és que de jutges, com de tot, n’hi ha de moltes varietats. Potser un altre sí que ho es permès.