EL MÓN REAL I EL MÓN FICTICI

Una cosa que a priori podria resultar prou simple, a la pràctica potser no ho sigui tant.
Aquesta distinció entre un món i un altre caldria atorgar-se-la al President de la Generalitat José Montilla per diferenciar el món de les necessitats de les persones (real) i el món que només busca un debat polític però que no cobreix les necessitats bàsiques (fictici)
Això que és tan simple i que no hauria de comportar cap tipus de debat, al meu entendre no és tan senzill. Les societats actuals són complexes i tot allò que es refereix a les mateixes és tan complex com elles. Jo m’he trobat amb casos de que poc els ha importat si han estat ben atesos o mal atesos, de vegades es valora més si ho han estat en català o en castellà. Això només és un exemple, però de segur que a la vida (real) se’n podrien trobar molt més. O sigui, que els dos móns poden arribar a confondre.
Possiblement sigui una minoria la que estaria en aquest món fictici, que per ells és ben real i prefereixen la confrontació de les idees a rebre determinades atencions o de quina manera se’ls hi ha donat si finalment s’ha fet.
Així que cascú de nosaltres triï lliurement a quin dels dos móns vol estar. Jo ja ho he decidit fa temps i prefereixo el món real al què es referia Montilla.

CANVIAR LA LLEI ELECTORAL? UNA PRIORITAT

No només el PP, crec que tot hom està d’acord amb canviar la llei electoral. La d’ara ha quedat desfasada com tantes i tantes coses que en el seu dia van ser útils per a que la democràcia comencés a caminar, però ara caldria una àmplia reforma començant per la Constitució de 1978)
També es diu que un sistema de llistes obertes fomentaria la participació electoral. No ho sé. La gent (no tota) es motiva quan realment s’ha produït un fet o una circumstància rellevant o extraordinària. El PSOE no hauria guanyat les eleccions de 2003 si el PP no s’hagués entestat en mentir i mantenir les sospites de la ETA com autors de l’atemptat de Madrid. El ciutadà, què no és beneit, va dir que ja ni havia prou d’aquell color... prou de mentides i d’hipocresia i van donar, contra pronòstic, suport majoritari al PSOE.
El sistema de llistes tancades afavoreix els interessos dels partits. Si una persona vota la candidatura li és pràcticament igual que un “elegible” més o menys competent vagi en una posició o en un altra de la candidatura. De vegades surten escollits candidats que, segurament, en un sistema de llistes obertes no sortirien, perquè la gent els castigaria no votant-los.
Canviar la llei electoral? Sí. Però cal pensar bé com fer-ho per motivar mes els electors, encara que com he dit, aquest se solen engrescar per altres motius i hi ha que no ho farà mai, passi el que passi.

A MAS, QUÈ LI DEMANA EL COS?

Del anar al notari a dir que no pactaria amb el PP per a governar Catalunya a les declaracions d’avui a la “Mirada Crítica” de Tele 5 on ha dit que “si el PP no retira el recurs al Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya” hi ha dues coincidències: PP i el verb pactar. Perquè Arturo té tanta insistència en dir que no pactarà amb el PP? És que a força de repetir-ho, tal vegada s’ho acabarà creient? No serà que mentre el cos li demana pactar, altres condicionants (Duran i Lleida i altres) li aconsellen que no ho faci? Segurament tardarem en saber-ho i possiblement no ho sabrem mai. Si el PSOE guanya les eleccions de març, la disjuntiva es dissoldrà i si dintre de 3 anys Arturo ja no és el cap de llista de CiU, la possibilitat ja no existirà. Són coses de la política.

MAS PANCARTERO?

Ho he sentit i no m’ho acabo de creure! Mas al darrera d’una pancarta per les deficiències en les infrastructures de Catalunya? Si ell no ho ha fet mai una cosa així. A més a més, Arturo, alguna responsabilitat deu tenir amb aquest dèficit... o no va ser Conseller en Cap de la Generalitat i va donar suport al govern del PP presidit per José María Aznar? O és que tots els mals venen dels darrers quatre anys?

I no me l’imagino sol. Al seu costat dret el seu paladí Felip Puig (més conegut per Felip Fuig per l’espantada que va fer al Consell Nacional de l’Aigua per no votar a favor del transvasament de l’Ebre) I al seu costat esquerre Oriol Pujol, l’hereu, el fill de l’expresident Jordi Pujol que va pactar amb Zaplana el transvasament a canvi de compensacions per a Catalunya (Ep! de la Catalunya Vella, es a dir, sense tenir en compte les Terres de l’Ebre)

On estava el senyor Arturo quan tan el necessitàvem. Recordo el dia que va venir a l’IDECE, el dia després de sumar-se a una resolució en contra del PHN. Va entrar a la seu de l’IDECE quasi com un heroi i va sortir... escridassat!! Encara recordo veure a Blanca de Sant Jaume plorant per una finestra. Quanta desil·lusió! I ara es posarà al darrera d’una pancarta? No m’ho puc creure!