dilluns, 10 de desembre del 2007

EL TANCAMENT DEL REPETIDOR DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ GREU ATEMPTAT A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Us parlava fa uns dies en aquest mateix blog de que el govern valencià volia tancar el repetidor que té TV3 a la serra de la Carrasqueta a Alacant. També que un jutjat havia comdemnat a Acció Cultural del País València a pagar 300.000 euros (un 50 milions de pessetes) per haver-se oposat al seu tancament. No us parlaré de la magnitud de multa que, personalment, em pareix desorbitada. Us vull parlar del fet. Un fet greu i tal com han dit la gent de ACPV, “és l’atemptat a la llibertat d’expressió més greu des del restabliment de la democràcia en aquest país”.

A l’actual govern del PP, tot els que els sona català, els sona malament. I a sobre, la televisió “oficial”, Canal 9, es permet fer campanyes demagògiques demanant l’aigua de l’Ebre per a regar els camps de golf, els parcs temàtics i les urbanitzacions construïdes gràcies a l’especulació dels terrenys per part de promotors sense massa escrúpols.

El Conseller de Cultura de la Generalitat Catalana Joan Manuel Treserras ja s’ha pronunciat demanant reciprocitat: “si Canal 9 pot veure’s a Catalunya sense problemes, TV3 també ho ha de fer al País Valencià) També el President Montilla ha titllat el fet “d’oportunista i només emparat per motius polítics i no tècnics”.

Esperem que entri el seny a tota aquella gent, tant del govern valencià com dels jutjats i que a no trigar es pugui tornar a veure sense problemes les emissions de la televisió pública catalana.

DE LA ROSA I... ERA UNA VEGADA UN PRESIDENT

El paper que va jugar Javier de la Rosa a la dècada dels anys 80 va ser el d’estafador. Va treure diners d’on va poder per posar-los on va voler, entre altres llocs als seus comptes d’estalvi. Ha estat jutjat, comdemnat i ara se’l vol tornar a jutjar encara que els seus advocats hagin pactat amb les altres parts un rebaixa de la seva condemna tot declarant-se culpable dels fets. Però hi ha una part que no hi està gaire d’acord. L’advocat de l’Estat que mira pels interessos dels fisc espanyol.

Avui ho recollia el Periódico de Catalunya amb la següent frase: “... Era el principi de la fi d’un tauró dels negocis que va ser presentat per alguns polítics catalans com l’empresari model”. Desconec el motiu pel qual el Periódico no ha volgut posar noms i cognoms a aquests polítics que tant aferrissadament el defensaven. Però jo si que en posaré un (no en conec cap més: Jordi Pujol i Soley, el que va ser President de la Generalitat. El mateix que la setmana passada dia no tenir cap mena de respecte cap a Zapatero i Rajoy. I jo si que en tinc que tenir de respecte cap a ell? Tot contradient el consell de la Consellera de Salut de l’actual Govern, la Marina Geli que deia que Pujol és una icona i que no se l’havia de tocar, torno a remarcar-ho: JO NO TINC CAP RESPECTE CAP A JORDI PUJOL!!

SUCURSALISTES

Per si algú tenia cap dubte, avui al Senat s’ha tornat a escenificar l’entesa (en minúscula) entre el Partit Popular i CiU. Així, el partir d’Arturo Mas actua de fet com el partit sucursalista del PP a Catalunya. I si algú que em llegeix no està d’acord amb aquest qualificatiu, li puc canviar: d’autèntic escolatet! Emparant-se en un tema d’habitatge que, segons ells va en contra de la legislació catalana, han tombat els pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Ah! I també han comptat amb el suport d’ERC que, pel que es veu, avui era el paper que li tocava fer!

El fet és greu i pot tenir conseqüències també molt greus per a Catalunya. De tots és conegut que els pressupostos del 2008 contemplaven un increment notable de la inversió a Catalunya. En el cas de que no es puguin aprovar, es tindran que prorrogar els d’aquest any, amb la pèrdua de diners que significa aquest fet. Així, algú pot dir-me en que beneficia Catalunya aquesta actitud de CiU i ERC? Un altre fet és que CiU encara deu pensar que està al govern. Si realment invadeix competències de la Generalitat, ja ho recorrerà el govern català què és el que ha de vigilar pels interessos dels catalans i el recurs bé pot presentar-se una vegada aprovats els pressupostos, com totes les lleis emanades del Parlament espanyol.

diumenge, 9 de desembre del 2007

RECICLAR: QUÈ? PER A QUÈ? QUI? PER A QUI?

L'article acaba d'aparèixer a Vinaròs News.

Us proposo un exercici de memòria: recordeu com va començar el reciclatge? Jo recordo que fa molts anys la meva mare anava a la botiga del poble, on s’hi venia de tot (era com un tot a cent d’ara!), i bescanviava les botelles de llegiu per plats i gots de vidre marca Duralex. També la majoria d’envasos eren “retornables” i te’ls cobraven quan els adquiries per primer cop. Recordo també que et passava per casa el drapaire i et comprava les botelles de cava que anaves replegant al llarg de l’any, els cartrons, els ferros i fins i tot els electrodomèstics vells.
Però el temps, inexorablement va passant, arriben temps moderns i un dia, van i ens posen uns contenidors de colors i ens diuen què hem d’anar-ho ha dipositar allí, què els diners trets de la venda repercutirà en benefici de la comunitat... I també del planeta: s’estalviaven recursos naturals, energia, etc.
Van deixar de comprar-nos les botelles de cava i a la tenda ja no et donaven res a canvi de les ampolles buides de llegiu...
Cada cop ens van posar més contenidors: verd per al vidre, groc per envasos de llauna, botelles de plàstic, briks, etc., blau per a paper i cartró; finalment uns de petitons de color beige amb tapa marró per a la fracció orgànica. Estaven davant del naixement d’un nou concepte: “fracció orgànica” Per habituar-nos a que dipositéssim les deixalles derivades dels aliments, l’ajuntament, amb un gest de generositat va “regalar” a les cases uns petits poals, també de color marró. Les bosses les podies trobar a les fleques al mòdic preu de 100 pessetes el paquet. D’aquesta manera es va passar de rebre uns diners a canvia de reciclar a tenir que pagar per fer-ho. En l’actualitat ja no hi ha bosses a les fleques i als supermercats et costen a quasi 2 euros!
A la comarca del Montsià ja hi ha municipis amb contenidors soterrats. L’any passat es van posar en funcionament els de la Ràpita i el 17 d’octubre passat a Amposta. Per les informacions que arriben el resultat ha estat desigual: si bé es recicla més, també es veritat que no fa com deuria de fer-se i sovint s’amunteguen les escombraries fora dels contenidors. Fins i tot, l’empresa que feia la recollida del cartró a la Ràpita ha renunciat a fer-ho, perquè la gent hi tirava altres tipus de deixalles i el feien inservible per a donar-li una “vida nova”. El ciutadà, de forma generalitzada, pensa que són aquestes empreses les que hi treuen benefici amb el tema del reciclatge i ell cada cop té que pagar més pel servei...
Normalment, les campanyes per a foment del reciclatge van dirigides als particulars i... els grans consumidors? Bars, comerços, fàbriques, etc. ja fan el reciclatge que toca? Jo he vist bars que tiren les llaunes de refresc a les papereres públiques i els comerços dipositen els cartrons al costat dels contenidors en lloc de portar-los a la deixalleria, com seria la seva obligació. Segurament que el temps que perden i la distància a recorre és la causa que els motiva a no reciclar. Diferent seria si al portar-ho a la deixalleria rebessin una contraprestació. És possible fer-ho via bonificació de la taxa d’escombriaires. Ajuntaments com Viladecans (Barcelona) utilitzen aquest sistema.
En canvi, altres llocs con països del N d’Europa ja s’estan plantejant si el reciclatge dóna resposta a l’hora de conservar el medi ambient. Es creu que no és la solució, ja què resulta car econòmicament. Sense anar més lluny, l’ajuntament de Vilassar de Mar, també ha deixat de fer, de moment, la recollida selectiva pel seu elevat cost, encara que cal dir que el servei es feia porta a porta.
Així que després de la enorme inversió feta en contenidors, camions, etc. Tal vegada ens tindríem que tornar a plantejar d’usar la vella fórmula de portar els envasos a la botiga, encara que sigui a canvi de res.

No vull acabar l’article sense dir-vos la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar (per aquest ordre)