Gerardo Díaz Ferrán, president de la principal organització empresarial espanyola, la CEOE, ha fet la que és, per a mi, una proposta força interessant: recol•locar els aturats dels sector de la construcció en rehabilitar pobles deshabitats i amb l’arranjament de les conduccions d’aigua que, segons ell, perden fins el 30 % del total que porten.
Feia temps que des de la patronal no escoltava una solució tan sensata. Davant de la carestia de la vida que significa viure a les grans aglomeracions, a més de ser del tot insostenible i amb el ús de les noves tecnologies, la rehabilitació de pobles abandonats o amb pocs habitants, significaria una vivenda més barata, guanyar en lots d’aspectes qualitat de vida, evitar el tancament d’escoles o, fins i tot, fer-ne obrir de noves, etc. Crec que hi ha molta gent que estarien disposat a abandonar les seves residències actuals per instal•lar-se en aquest pobles. Sempre i quan se’ls hi donen unes garanties de treball i els serveis necessàries per a poder-ho fer amb dignitat.
La segona proposta, no té quasi comentari. Tots sabem que l’aigua, sobre tot a les grans capitals té una gestió força deficient. Fa anys i panys que sé sap i la passivitat ha estat la norma comú dels seus dirigents. Potser amb aquest 30 % més no caldria estar parlant ni dels transvasaments ni de vendes d’aigua ni de transport amb vaixells i trens, ni res. A veure si l’escolten i li fan el cas que es mereix a una proposta així!
diumenge, 6 d’abril del 2008
ASCÓ: CINC-CENTES MIL VEGADES MÉS, SÓN MOLTES MÉS VEGADES
En ple debat sobre si l’energia nuclear ha de ser l’energia del futur, la central nuclear d’Ascó ha patit la que és la pitjor escapament de la seva història. Avui he escoltat que parlaven de la pitjor que ha patit mai Espanya. Potser ja no recorden la de Vandellòs I allà per la dècada dels 80! Sigui com sigui, l’accident de la central de la Ribera d’Ebre posa en entre dit la seguretat d’aquest tipus de centrals. Potser França i El Regne Unit, amb menys sol que aquí, no els queden moltes alternatives més, però l’aposta per l’energia solar en la construcció de nous habitatges i la eòlica, per allí on bufi el vent, han de donar resposta, a llarg termini de la demanda d’energia elèctrica al nostre país.
Segons Ecologistes en Acció i Greenpeace, l’escapament radioactiu de la central d’Ascó ha estat 500.000 vegades més gran del que s’ha dit. És per això que demanen al Consell de Seguretat Nuclear obrir una investigació per a depurar responsabilitats.
No voldria crear falç alarmisme, però el nostre govern hauria de donar-nos una ràpida resposta, clara i concisa, de la magnitud de l’accident i de les conseqüències que pot arribar a tenir en la gent del municipi i també riu avall! Paraules tranquil•litzadores no són prou. Cal aportar proves d’estudis realitzats. Què no ens amaguin informació! Com ciutadans proper a la zona de l’accident volem total la informació i que representants d’aquí hi puguin estar presents a l’hora d’avaluar amb detall i rigor la veritable magnitud de l’escapament radioactiu!
Segons Ecologistes en Acció i Greenpeace, l’escapament radioactiu de la central d’Ascó ha estat 500.000 vegades més gran del que s’ha dit. És per això que demanen al Consell de Seguretat Nuclear obrir una investigació per a depurar responsabilitats.
No voldria crear falç alarmisme, però el nostre govern hauria de donar-nos una ràpida resposta, clara i concisa, de la magnitud de l’accident i de les conseqüències que pot arribar a tenir en la gent del municipi i també riu avall! Paraules tranquil•litzadores no són prou. Cal aportar proves d’estudis realitzats. Què no ens amaguin informació! Com ciutadans proper a la zona de l’accident volem total la informació i que representants d’aquí hi puguin estar presents a l’hora d’avaluar amb detall i rigor la veritable magnitud de l’escapament radioactiu!
dissabte, 5 d’abril del 2008
RONALDINHO: L'ADÉU MÉS TRIST D'UNS ASTRE SENSE LLUM
Ronaldinho o Ronni o el Gautxo, el mític jugador número 10 del Barça d’aquests darrers anys, uns dels ídols més carismàtics de la historia del nostre club, a parat de brillar. Ja feia setmanes que l’entrenador no el convocava. I encarà que s’especulava de tot, ells, Ronaldinho deia sentir molèsties. I és que el dolor no surt a cap escàner, ni ecografia, ni ressonància magnètica ni en lloc. Per tant és mol difícil de veure i t’ho creus o no t’ho creus, res més a dir.
Ahir es va trencar definitivament. I sense jugar! No sé de que serveix tanta preparació física, tantes hores al gimnàs, tenir els millors metges en medicina esportiva, els millors fisioterapeutes, si al final va i es trenca! I aquesta vegada pareix que ha segur de debò!
Ronni no es podrà acomiadar de l’afecció del Barça. Potser a hores d’ara, fins i tot estigui donant les gràcies de no caler fer-ho! Per ell hauria estat tot un tràngol. Les xiulades i escridassades haurien guanyat als crits d’elogi i als aplaudiments. I és que si fem balanç d’aquesta temporada, dels pocs partits que ha jugat, bé, el que es diu bé, es poden comptar amb els dits de la ma. Segurament no ha estat l’únic culpable de la mala temporada a Espanya del Barça (a Europa falta veureu, de moment encara no s’han classificat per a les semifinals de la Champios, però hi estan a tocar) Però sí que ha estat un dels grans protagonistes negatius!
Ronaldinho la temporada que ve jugarà a un altre club d’Europa. Potser el Milan... El que cal veure és si serà el mateix que va donar tantes tardes de glòria al Barça.
Des de la Intercontinental perduda, la llum de l’astre brasiler s’ha anat apagant poc a poc. El que no sé sap és si de forma definitiva o lluny de can Barça pot tornar a brillar en tot el seu esplendor!
Ahir es va trencar definitivament. I sense jugar! No sé de que serveix tanta preparació física, tantes hores al gimnàs, tenir els millors metges en medicina esportiva, els millors fisioterapeutes, si al final va i es trenca! I aquesta vegada pareix que ha segur de debò!
Ronni no es podrà acomiadar de l’afecció del Barça. Potser a hores d’ara, fins i tot estigui donant les gràcies de no caler fer-ho! Per ell hauria estat tot un tràngol. Les xiulades i escridassades haurien guanyat als crits d’elogi i als aplaudiments. I és que si fem balanç d’aquesta temporada, dels pocs partits que ha jugat, bé, el que es diu bé, es poden comptar amb els dits de la ma. Segurament no ha estat l’únic culpable de la mala temporada a Espanya del Barça (a Europa falta veureu, de moment encara no s’han classificat per a les semifinals de la Champios, però hi estan a tocar) Però sí que ha estat un dels grans protagonistes negatius!
Ronaldinho la temporada que ve jugarà a un altre club d’Europa. Potser el Milan... El que cal veure és si serà el mateix que va donar tantes tardes de glòria al Barça.
Des de la Intercontinental perduda, la llum de l’astre brasiler s’ha anat apagant poc a poc. El que no sé sap és si de forma definitiva o lluny de can Barça pot tornar a brillar en tot el seu esplendor!
EL PERIÓDICO APUJA EL PREU
Avui el Periódico de Catalunya ha passat de costar 1 € l’exemplar a 1,20. El mes d’agost de l’any passat, diversos diaris van publicar una escrit meu com a “carta del dia” on parlava, precisament, que una de les coses que no s’havia apujat des de que vam deixar enrera les pessetes, era el preu diari dels diaris (diumenges si que ho havia fet) A partir d’ara ja no es podrà dir! Una pujada del 20 % em sembla, en principi, excessiva. Encara que, con deia, portava molts anys sense incrementar el preu (ja ho havia fet a l’entrar la moneda única on va passar de 150 pts. A 1 €, es a dir 166,386 pts.) Só dels que penso que els diaris podrien ser totalment gratuïts, ja que viuen de la publicitat. Però es clar, la fórmula de pagar el quiosquer, fa que les editorials no tinguin que abonar-los les comissions. No sé amb exactitud que és el que guanya un venedor de diaris, però penso que deu estar molt prop de la quantitat pagada pel lector. Un exemple. Público va sortir a la venda per la meitat del que valen els diaris que es venen (també recordo que n’hi d’altres de gratuïts que te’ls ofereixen pels carreres de les grans urbs) O sigui a 0.50 €. Conec quiosquers que els amaguen per a que el públic, si no els veu, ja no els demani. Per quin motiu? Sense cap mena de dubte per la comissió que s’emporta que, al ser menor el preu, també, forçosament, ha de ser inferior a la que paguen altres diaris.
A partir d’ara la “veda” ja s’obert. El Periódico ha estat el primer d’incrementar el preu (al menys que jo sàpigue) A partir d’ara els altres l’aniran incrementant de forma quasi que immediata. I com deia ahir: “A pagar sempre els mateixos!”
A partir d’ara la “veda” ja s’obert. El Periódico ha estat el primer d’incrementar el preu (al menys que jo sàpigue) A partir d’ara els altres l’aniran incrementant de forma quasi que immediata. I com deia ahir: “A pagar sempre els mateixos!”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)