A manca de donar un bon servei, començant per fer arribar als seus clients de banda ampla la velocitat que contracten, Telefònica, un altre temps el monopoli estatal de les comunicacions de telèfons i que té una posició dominant encara avui al mercat, quan vol si que és ràpida, sí!
Resulta que des dos ordinadors de casa, un, per problemes que no cal explicar, no es podia connectar a Internet. És increïble el que vàrem tenir que passar durant un més aproximadament. Primer el meu fill petit i després jo ens posarem en contacte amb la companyia subministradora d’Internet per a demanar-los que ens enviessin un tècnic per a realitzar la instal•lació. Estiguérem demanant-lo més d’un més. No entraré en detalls de totes les barbaritats que vaig tenir que sentir. Però jo, de veritat, “al•lucinava amb clors” cada vegada que sentia que no tenia contractat el servei de banda ampla, quan a casa, fins i tot teníem la televisió per cable de la companyia. Això sí, els operadors/es i els/les comercials, molt amablement em deien que m’obrien una incidència, que m’enviarien de forma urgent un tècnic, etc. Així, quasi un més. Finalment, quan a un se li esgota la paciència, pren la decisió: donar-me de baixa. Ahir mateix vaig trucar per donar-me de baixa, que no es farà efectiva fins que m’arribin els documents a casa i la confirmi a un número de telèfon que m’indicaran. Em van dir que passarien per casa a buscar-me el descodificador de la televisió. Avui m’han trucat del servei de transports que dilluns passen per casa a recollir-lo! Ha que han estat ràpids? Si sempre ho fossin tant possiblement encara seguiria de client amb Telefònica. El que em fa por és que la que he contractat sigui igual “eficient”. Ja sabeu que la majoria de les queixes tramitades corresponent a les companyies de telefonia.
divendres, 18 d’abril del 2008
LA IGUALTAT MAL ENTESA
Ara resulta que Camps i Valcárcel apel•len al principi d’igualtat per a reclamar l’aigua de l’Ebre per a les seves comunitats i amenaçant en portar-ho al Tribunal Constitucional. Increïble! No vull entrar a opinar si Barcelona està a punt d’entrar en fase d’emergència per manca d’aigua degut a la sequera (ja Franco parlava de la “pertinaz sequia”, recordeu?) Però crec que, i de forma totalment voluntària, canvien el sentit de la paraula igualtat en benefici propi o de les seves comunitats, “tanto monta”,
Vaig sentir dir a Valcárcel, el president murcià que el primer que tenia que fer la ministra del l’estrenat Ministeri per la Igualtat era parlar del tema de “el agua para todos”. Si Zapatero ha cregut bé crear aquest ministeri és per a que hagi plena igualtat entre dones i homes, en cap moment està pensat en una igualtat territorial ni molt menys! I ho torno a dir, ells ho saben bé, però en fan demagògia i populisme barat.
De ser certa aquesta igualtat, qualsevol comunitat autònoma que es consideri pobra podria demanar compensacions a la a les més riques. I també si un ciutadà és més pobre que el seu veí, atenent a aquest principi d’igualtat, podria demanar-li part de la seva fortuna.
No cal entrar en altres consideracions. De si uns fan bon ús dels seus recursos i si els altres, per contra, el malbaraten. Que si a un lloc el creixement és més sostenible o a l’altre tenen un creixement desmesurat i especulatiu...
Així, animo a la ciutadania que si Valcárcel i Camps (tanto monta) presenten recurs atenent a aquest principi d’igualtat interpretat de forma interessada a presentar, també, recursos demanant el màxim tribunal per a repartir els seus bens entre nosaltres. Un consell, demaneu el de Fabra, el President de la Diputació de Castelló que em consta que té un bon patrimoni!
Vaig sentir dir a Valcárcel, el president murcià que el primer que tenia que fer la ministra del l’estrenat Ministeri per la Igualtat era parlar del tema de “el agua para todos”. Si Zapatero ha cregut bé crear aquest ministeri és per a que hagi plena igualtat entre dones i homes, en cap moment està pensat en una igualtat territorial ni molt menys! I ho torno a dir, ells ho saben bé, però en fan demagògia i populisme barat.
De ser certa aquesta igualtat, qualsevol comunitat autònoma que es consideri pobra podria demanar compensacions a la a les més riques. I també si un ciutadà és més pobre que el seu veí, atenent a aquest principi d’igualtat, podria demanar-li part de la seva fortuna.
No cal entrar en altres consideracions. De si uns fan bon ús dels seus recursos i si els altres, per contra, el malbaraten. Que si a un lloc el creixement és més sostenible o a l’altre tenen un creixement desmesurat i especulatiu...
Així, animo a la ciutadania que si Valcárcel i Camps (tanto monta) presenten recurs atenent a aquest principi d’igualtat interpretat de forma interessada a presentar, també, recursos demanant el màxim tribunal per a repartir els seus bens entre nosaltres. Un consell, demaneu el de Fabra, el President de la Diputació de Castelló que em consta que té un bon patrimoni!
dijous, 17 d’abril del 2008
L'APUJADA DELS CARBURANTS I LA RECERCA D'ALTERNATIVES
Quasi cada dia escoltem les notícies que el barril de petroli s’ha tornat a apujar. Avui mateix, el de Brent (que sol ser l’indicador per Espanya) es cotitza per sobre dels 112 €/barril i el tipus Texas (referència per als Estats Units) per sobre dels 113. I, suposo, ni els propis experts estan en condicions de dir si l’alça s’aturarà i a partir d’aquí hi haurà alguns tipus d’abaixada o no. Ara bé, si passa com cada any que a l’arribar els mesos d’estiu on el consum de les benzines s’incrementa degut a que hi ha més moviments de cotxes per les vacances, i s’apuja quasi cada any, és previsible que aquest també ho faci. Mentre, els investigadors busquen nous combustibles per a que funcioni el parc automobilístic, estan provant altres tipus de carburants alternatius. Però segurament que a les grans companyies petroleres, la posada al mercat d’aquests nous productes no els interessa gents ni mica. Un d’aquest nous combustibles s’extreu dels cereals. Fins ara al mercat existeix el bio diessel que té una proporció del 20 % de carburant produït prenent com a base el cereals. El preu del mercat és més o menys com l’altre. També s’escolta a les noticies que els cereals, davant la creixent demanda per a fabricar els nous carburants s’incrementen de preu i amb la pujada, com no s’hi diferencia entre aquest i el consum humà i animal, també fa encarir aquests darrers. Així, la barra del pa i altres productes fabricats amb farina de blat, sofreixen fortes pujades que, a la vegada, fan que l’índex de preu al consum (el famós IPC) també es vegi repercutit.
És evident que els nous combustibles produïts a partir de matèria prima vegetal tenen les seves avantatges. La primera de totes és que el nou producte és del tot sostenible i inesgotable, ja que cada any se’n pot plantar de nou. La segona avantatja és que no es passa a dependre, energèticament parlant, de cap país. Cada país, noció o estat, com ho preferiu, pot emprar grans extensions de terreny en la producció de cereal. Possiblement també es plantejaria la possible manca d’aigua o fins quantes Ha serien necessàries per poder abastar tot el parc d’automòbils.
Però, realment interessa a les grans companyies petroleres torbar a curt termini uns solució eficaç? La resposta és “no”. A aquestes multinacional ja els hi va bé que el preu s’apugi a diari, els seus beneficis són superiors! Realment, interessa als estats que surtin al mercat carburants alternatius? Tampoc! Els impostos que hi carreguen a la gasolina i gas oil, és d’un 70 % del total del preu que paga el consumidor y, com més cars, també més impostos recapten.
El cotxe s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos (privats i públics) més gran i ningú vol matar la gallina dels ous d’or. Alternatives més barates, segur que n’hi ha, però no sortirà al mercat el producte definitiu fins que els pous de petroli d’Àsia i Amèrica del Sud estiguin pràcticament esgotats. I quan aquest nou producte es pugui comprar a les benzineres, el preu serà quasi el mateix que els carburants convencionals.
Cal esperar que un dia, l’apujada de preus s’aturi. Que algú (dels qui mana) pugui dir prou! Perquè, més barats que ara, de ben segur, no els hi veurem!
És evident que els nous combustibles produïts a partir de matèria prima vegetal tenen les seves avantatges. La primera de totes és que el nou producte és del tot sostenible i inesgotable, ja que cada any se’n pot plantar de nou. La segona avantatja és que no es passa a dependre, energèticament parlant, de cap país. Cada país, noció o estat, com ho preferiu, pot emprar grans extensions de terreny en la producció de cereal. Possiblement també es plantejaria la possible manca d’aigua o fins quantes Ha serien necessàries per poder abastar tot el parc d’automòbils.
Però, realment interessa a les grans companyies petroleres torbar a curt termini uns solució eficaç? La resposta és “no”. A aquestes multinacional ja els hi va bé que el preu s’apugi a diari, els seus beneficis són superiors! Realment, interessa als estats que surtin al mercat carburants alternatius? Tampoc! Els impostos que hi carreguen a la gasolina i gas oil, és d’un 70 % del total del preu que paga el consumidor y, com més cars, també més impostos recapten.
El cotxe s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos (privats i públics) més gran i ningú vol matar la gallina dels ous d’or. Alternatives més barates, segur que n’hi ha, però no sortirà al mercat el producte definitiu fins que els pous de petroli d’Àsia i Amèrica del Sud estiguin pràcticament esgotats. I quan aquest nou producte es pugui comprar a les benzineres, el preu serà quasi el mateix que els carburants convencionals.
Cal esperar que un dia, l’apujada de preus s’aturi. Que algú (dels qui mana) pugui dir prou! Perquè, més barats que ara, de ben segur, no els hi veurem!
dimecres, 16 d’abril del 2008
CREAR UN PAÍS DE MALFIATS
Amb les darreres decisions preses pel govern en matèria d’aigua, han aconseguit convertit les Terres de l’Ebre en un país de “malfiats”. Qui es creu ara que la solució d’interconectar les xarxes del CAT i d’AT-LL per portar l’aigua a Barcelona serà provisional? Qui es creua ara que l’Ebre no sofrirà cap detracció més? Els governs de Catalunya i Espanya han perdut bona part de la seva credibilitat quan després de dir una cosa, s’han desdit si els ha convingut fer-ho i han acabat fet el que van dir que no farien!
A les Terres de l’Ebre si alguna cosa ens sobra és memòria. El discurs d’avui de no extreure més aigua del riu, d’aprofitar els excedents, de revestir les canalitzacions del Delta, etc. és el mateix discurs que es va fer servir quan es volia portar l’aigua al Camp de Tarragona. I mentre, es crea riquesa allà on arriba l’aigua, s’omplen les butxaques els que la venen i la resta de la ciutadania segueix com estava fa anys sense percebre cap tipus de millora al territori i pensant el que sempre han pensat: Què només se’n recorden de nosaltres quan volen instal•lar una nuclear, una tèrmica o un parc eòlic o quan hi ha manca d’aigua i “necessiten atendre una urgència nacional”. Nosaltres, afortunadament, d’urgències ja no en tenim i hem aprés a viure amb el necessari el que se’ns vulgui donar a més a més, benvingut sigui!
A les Terres de l’Ebre si alguna cosa ens sobra és memòria. El discurs d’avui de no extreure més aigua del riu, d’aprofitar els excedents, de revestir les canalitzacions del Delta, etc. és el mateix discurs que es va fer servir quan es volia portar l’aigua al Camp de Tarragona. I mentre, es crea riquesa allà on arriba l’aigua, s’omplen les butxaques els que la venen i la resta de la ciutadania segueix com estava fa anys sense percebre cap tipus de millora al territori i pensant el que sempre han pensat: Què només se’n recorden de nosaltres quan volen instal•lar una nuclear, una tèrmica o un parc eòlic o quan hi ha manca d’aigua i “necessiten atendre una urgència nacional”. Nosaltres, afortunadament, d’urgències ja no en tenim i hem aprés a viure amb el necessari el que se’ns vulgui donar a més a més, benvingut sigui!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)