Ara resulta que Camps i Valcárcel apel•len al principi d’igualtat per a reclamar l’aigua de l’Ebre per a les seves comunitats i amenaçant en portar-ho al Tribunal Constitucional. Increïble! No vull entrar a opinar si Barcelona està a punt d’entrar en fase d’emergència per manca d’aigua degut a la sequera (ja Franco parlava de la “pertinaz sequia”, recordeu?) Però crec que, i de forma totalment voluntària, canvien el sentit de la paraula igualtat en benefici propi o de les seves comunitats, “tanto monta”,
Vaig sentir dir a Valcárcel, el president murcià que el primer que tenia que fer la ministra del l’estrenat Ministeri per la Igualtat era parlar del tema de “el agua para todos”. Si Zapatero ha cregut bé crear aquest ministeri és per a que hagi plena igualtat entre dones i homes, en cap moment està pensat en una igualtat territorial ni molt menys! I ho torno a dir, ells ho saben bé, però en fan demagògia i populisme barat.
De ser certa aquesta igualtat, qualsevol comunitat autònoma que es consideri pobra podria demanar compensacions a la a les més riques. I també si un ciutadà és més pobre que el seu veí, atenent a aquest principi d’igualtat, podria demanar-li part de la seva fortuna.
No cal entrar en altres consideracions. De si uns fan bon ús dels seus recursos i si els altres, per contra, el malbaraten. Que si a un lloc el creixement és més sostenible o a l’altre tenen un creixement desmesurat i especulatiu...
Així, animo a la ciutadania que si Valcárcel i Camps (tanto monta) presenten recurs atenent a aquest principi d’igualtat interpretat de forma interessada a presentar, també, recursos demanant el màxim tribunal per a repartir els seus bens entre nosaltres. Un consell, demaneu el de Fabra, el President de la Diputació de Castelló que em consta que té un bon patrimoni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada