Quasi cada dia escoltem les notícies que el barril de petroli s’ha tornat a apujar. Avui mateix, el de Brent (que sol ser l’indicador per Espanya) es cotitza per sobre dels 112 €/barril i el tipus Texas (referència per als Estats Units) per sobre dels 113. I, suposo, ni els propis experts estan en condicions de dir si l’alça s’aturarà i a partir d’aquí hi haurà alguns tipus d’abaixada o no. Ara bé, si passa com cada any que a l’arribar els mesos d’estiu on el consum de les benzines s’incrementa degut a que hi ha més moviments de cotxes per les vacances, i s’apuja quasi cada any, és previsible que aquest també ho faci. Mentre, els investigadors busquen nous combustibles per a que funcioni el parc automobilístic, estan provant altres tipus de carburants alternatius. Però segurament que a les grans companyies petroleres, la posada al mercat d’aquests nous productes no els interessa gents ni mica. Un d’aquest nous combustibles s’extreu dels cereals. Fins ara al mercat existeix el bio diessel que té una proporció del 20 % de carburant produït prenent com a base el cereals. El preu del mercat és més o menys com l’altre. També s’escolta a les noticies que els cereals, davant la creixent demanda per a fabricar els nous carburants s’incrementen de preu i amb la pujada, com no s’hi diferencia entre aquest i el consum humà i animal, també fa encarir aquests darrers. Així, la barra del pa i altres productes fabricats amb farina de blat, sofreixen fortes pujades que, a la vegada, fan que l’índex de preu al consum (el famós IPC) també es vegi repercutit.
És evident que els nous combustibles produïts a partir de matèria prima vegetal tenen les seves avantatges. La primera de totes és que el nou producte és del tot sostenible i inesgotable, ja que cada any se’n pot plantar de nou. La segona avantatja és que no es passa a dependre, energèticament parlant, de cap país. Cada país, noció o estat, com ho preferiu, pot emprar grans extensions de terreny en la producció de cereal. Possiblement també es plantejaria la possible manca d’aigua o fins quantes Ha serien necessàries per poder abastar tot el parc d’automòbils.
Però, realment interessa a les grans companyies petroleres torbar a curt termini uns solució eficaç? La resposta és “no”. A aquestes multinacional ja els hi va bé que el preu s’apugi a diari, els seus beneficis són superiors! Realment, interessa als estats que surtin al mercat carburants alternatius? Tampoc! Els impostos que hi carreguen a la gasolina i gas oil, és d’un 70 % del total del preu que paga el consumidor y, com més cars, també més impostos recapten.
El cotxe s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos (privats i públics) més gran i ningú vol matar la gallina dels ous d’or. Alternatives més barates, segur que n’hi ha, però no sortirà al mercat el producte definitiu fins que els pous de petroli d’Àsia i Amèrica del Sud estiguin pràcticament esgotats. I quan aquest nou producte es pugui comprar a les benzineres, el preu serà quasi el mateix que els carburants convencionals.
Cal esperar que un dia, l’apujada de preus s’aturi. Que algú (dels qui mana) pugui dir prou! Perquè, més barats que ara, de ben segur, no els hi veurem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada