diumenge, 19 d’octubre del 2008

ESMENAR ERRORS DEL PASSAT

Llegeixo que Barcelona canvia el nom d’un carrer. Precisament el que porta el nom de Duc de la Victòria (Baldmero Espartero –Granátula 1793, Logronyo 1879), el militar que va fer bombardejar Barcelona l’any 1842. Evidentment resulta sorprenent que un carrer de Barcelona portés el nom d’una militar espanyol que la va fer bombardejar de forma indiscriminada. Recordo que l’any passat, mentre estiuejàvem a la Rioja, a Logronyo, la seva capital, hi vaig poder veure l’estàtua eqüestre. Imagino que quasi ningú se n’havia d’adonar de que el Duc de la Victòria era aquest trist personatge. Ara, el carrer, portarà el nom de l’escriptor Francesc Pujols.
Cal recordar, una vegada més, que a Amposta encara hi ha carrers de clares connotacions franquistes. Sense cap mena de dubte, els dos més famosos són el de l’aviador Garcia Morato i el del falangista Ruiz de Alda. Però n’hi ha d’altres com els de Burgos, Navarra, Larache, etc. també amb clares reminiscències de la dictadura i tota una llarga llista de carrers de conqueridors, polítics espanyols, herois i heroïnes (Bé de heroïna només n’hi ha una: Agustina d’Aragó) que en l’etapa Franquista es destacaven als textos d’història per “engrandir l’honor de la Pàtria”.
Finalment us contaré una anècdota. Divendres passat, a la comissió de cultura es va plantejar posar el nom d’un carrer al cantador de jota improvisada Josep Guarch, més conegut com el Teixidor. Es vol donar així resposta a la moció aprovada a instàncies del PSC. El regidor Carles González, d’ERC, ja va proposar canviar el nom d’un d’aquest carrers esmentats abans. Però com que l’equip de govern d’Amposta o està per aquest tema, se’ls plantejava una difícil disjuntiva. Des de el PSC es va suggerir posat el nom del Teixidor a l’actual parc municipal, ja que no té nom, a diferència, per exemple, al de Tortosa que es diu Teodor González. La regidora de Cultura va quedar en passar-ho a la junta de govern per a que es pronunciessin. A hores d’ara desconec la decisió que va prendre el màxim òrgan de govern d’Amposta.

divendres, 17 d’octubre del 2008

LA NOVA ESTACIÓ DE TREN, A AMPOSTA?

Ahir, O. Messeguer signava un article al diari el Punt on parlava de que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, havia lliurat un estudi al Ministeri de Foment on hi constaven dues alternatives per a un nou traçat viari del corredor del mediterrani. També destacava que a l’Aldea es construiria una nova estació. I jo pregunto: I perquè no a Amposta?
Abans d’abordar aquest tema, n’hi un altre que, al meu parer, és molt greu: la construcció d’una nova estació vol dir que l’anterior ha quedat desfasada. Quants anys fa que funciona? Deu? Dotze? És igual si la comparem a la llarga vida que han tingut altres estacions del territori, de vegades adaptades amb unes poques reformes.
Ja des de la seva construcció es va dir que era molt petita, que pràcticament era més un abaixador que una estació de tren. Jo mateix ho vaig recordar a la primera manifestació a Amposta de la PDE en el manifest que va llegir Toni Costes...
Amposta, duran molts d’anys ha reivindicat una estació de tren. De vegades s’ha parlat d’una estació central de mercaderies de les Terres de l’Ebre. I sempre per no “molestar Tortosa”. I és que entre Amposta i Tortosa sempre hi ha aquell recel de dues poblacions rivals i veïnes. Queda clar que Tortosa no tindrà mai una gran estació de tren. Quan la capital del Baix Ebre era la tercera ciutat de Catalunya (Barcelona, Reus i Tortosa), allà per finals del segle XIX i tenia una potent indústria oleícola, es va aconseguir que el tren, tot i fent un rodeig, passés per allí. Hi ha qui diu que va ser un suborn... No ho sé.
L’Aldea era una solució intermèdia (digueu-li de consens, si voleu) Al principi era l’Estació de l’Aldea-Amposta i anys després es va afegir el nom de Tortosa. Tots contents? Llevat que els aldeans, penso que ningú de les altres dues ciutats hi podien estar. Uns perquè l’havien perdut (a l’època en que el farmacèutic Vicent Beguer n’era l’alcalde) i els altres perquè tampoc havien guanyat res. A Amposta, si abans volien pujar al trens els calia anar a l’Aldea i ara els hi passa el mateix.
Aquest matí m’ha trucat l’amic Vicent Benito, un valencià de la Sollana que treballa a la duana de València. Hem estat parlant una bona estona i, sense sortir en cap moment el tema de l’estació, si que m’ha preguntat sobre el tema de la Vegueria i la seva capitalitat. Entre altres coses, m’ha dit que Amposta estava millor comunicada que Tortosa, i que en els darrers anys havia crescut més, etc. La qual cosa dóna peu a que, estratègicament i econòmicament parlant, possiblement, la nova estació de tren podria tenir una millor ubicació a Amposta que a l’Aldea (una vegada descartada Tortosa) I encara diria més. Si de mi depengués, construiria un ramal fins la Sénia, la població més industrial de Catalunya, per nombre d’habitants, encara que el seu motor principal, el del moble, hagi perdut un 20 % de negoci, segons posa avui mateix la Veu de l’Ebre.
També informa aquest setmanari que els ajuntaments de Tortosa i Amposta s’han unit al de Reus per a formar un consorci i reclamar més infrastructures sanitàries. Aquest és el camí. La unió i no el “divorci”.
A mi no em preocupa si el nou traçat de la A-7 (l’autovia que ha d’enllaçar la Plana de Castelló amb l’Hospitalet de l’Infant) ha de passar uns quilòmetres més amunt o més avall. El que si que em preocupa es tenir bones comunicacions amb Tortosa (en el doble sentit de la paraula) Ara si he d’anar a l’estació de l’Aldea o a fer la revisió del cotxe a Campredó he de donar la volta. I tot indica que si no es soluciona el problema del pont sobre l’Ebre, hauré de seguir igual. Si les noves infrastructures es fan amb el cap i no amb els peus, qui hi sortirà guanyant, en definitiva, serà el territori!

dijous, 16 d’octubre del 2008

VALORACIONS DEL "NO" DE CIU ALS PRESSUPOSTOS

No està escrit en lloc, però hauria d’estar-hi! “Tots els partits són sobirans i podran fer la política que creguin convenient en cada moment”. O una cosa així. Vull dir amb això que CiU pot perfectament votar no als pressupostos generals de l’Estat encara que això posi a l’actual govern de Rodríguez Zapatero en la corda fluixa. Però també hauran d’acceptar, en el cas d’aprovar-se, que els resultats no siguin els més favorables a Catalunya. Són les regles del joc democràtic.
De totes formes penso que tan CiU com el PSOE s’equivoquen. Però és que s’han equivocat tantes vegades... Mantindré que CiU no és un bon company de “viatge”. Per molt que ho intentin dissimular, l’ullet se’n els hi va més cap a la dreta que cap a l’esquerra. Recordo, una vegada més, que el darrer govern de Felipe González el van fer caure ells, precisament, no votant-los els pressupostos d’aquell any (crec que els de 1995)
CiU, si no dona suport als pressupostos, prèvies les negociacions que calgui, faltaria més que no fos així, demostrarà davant dels socialistes espanyols el que ha demostrat sempre als socialistes d’aquí. A Espanya consideren CiU una formació nacionalista moderada. En canvi, quan s’ha estat sota el seu govern 23 anys, els d’aquí, podem parlar-ne llarg i estens sobre la seva manera de governar (no sé si la frase feta és del tot correcta) Només els catalans que no som de CiU hem patit les seves polítiques partidistes i les seves formes autoritàries de governar.
Crec que CiU hagués pogut tensar la corda fins el darrer moment i intentar treure’n el màxim profit per a Catalunya. Però CiU ha actuat en clau de partit i pensant molt més en el govern de la Generalitat que de fer de crossa al govern socialista de Madrid.
El que intenten fer els nacionalistes que lidera Arturo Mas, és deixar en evidència al PSC. Saben que el clima de bona sintonia política dintre del govern d’Entesa no és tot el bo que cabria esperar-se (de fet, no ho ha estat mai) Veu que ERC és en l’actualitat la formació més feble (políticament parlant) amb una direcció nacional prou reforçada arreu de Catalunya menys, paradògicament, allí on tindria que ser-ho més: Barcelona. L’enfrontament entre Puigcercós i Carod-Rovira continua més enllà dels congressos territorials i cal veure encara qui serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat. En aquest estat, CiU, sap que pot comptar amb els republicans, així que el resultat a les properes eleccions siguin prou favorables i que el PSC no pugui sumar els suports necessaris.
Montilla va llençar un missatge clar a Rodríguez Zapatero. Va amenaçar de votar en contra dels pressupostos si no s’obtenia un finançament òptim per a Catalunya. De fet, pocs s’ho van creure, però “l’amenaça” va existir.
Si el PSC no vol perdre les eleccions autonòmiques abans de que aquestes es celebrin, faria bé d’arribar a una entesa amb els seus cosins germans en matèria de finançament i inversions per a Catalunya derivades del pressupostos. Uns mals resultats amb el vot favorable del PSC donaria tots els arguments (i més) a CiU i deixaria en evidència els socialistes d’aquí.
Ara bé. Tampoc s’hi val aprovar una sèrie d’inversions en infraestructures i després no realitzar-les. El que s’aprova s’ha de complir!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

ANIVERSARI AMB POLÈMICA

Avui fa 68 anys que el règim de Franco va afusellar qui fou el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover a partir de l’1 de gener de 1934. Normalment un aniversari així no es recordat, sinó és una xifra més rodona o les noses de plata, d’or, centenari, etc.
Però aquest any ha adquirit un aspecte diferent. La possibilitat (més que provable) de l’anul•lació del seu judici sumaríssim. La polèmica ha sorgit quan, des de la Generalitat, el seu Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Joan Saura ha arribat a un acord (satisfactori) amb la neta del President màrtir i els membres del seu parit, Esquerra Republicana de Catalunya s’han sentit traïts per aquesta actitud.
Dient-ho vulgarment, el que han tingut és un “atac de banyes” sense voler veure que aquests tràmits per a l’anul•lació sé li fan des de la màxima institució de Catalunya. Els “peròs” d’ERC es deuen a que volien ser ells els “protagonistes d’aquesta pel•lícula on l’actor principal ja és difunt”.
Crec que les reaccions dels altres partits demanant ERC que no vulgui “monopolitzar” la figura de Companys han són correctes. Companys, més enllà de partits va ser el President de Catalunya i una icona del que va significar la repressió franquista i l’acarnissament que van sofrir molts dels seus protagonismes. Companys, com molts (entre ells diversos familiars meus) van patir l’exili a França (altres van marxar cap a Mèxic) I allí va ser capturat per la policia política alemanya, la Gestapo i retornat a Espanya on, un dia com avui, va sofrir afusellament al fossar de la Pedrera de Montjuic.
Si en aquell temps Companys militava a Esquerra Republicana de Catalunya, no vol dir (i no voldria ser polèmic) que avui ho fes en el mateix partit. Era un altre temps. Els partits hegemònics de la Catalunya actual, en aquell temps no existien: CiU i PSC. És veritat que el PSOE, a nivell d’Espanya, ja era un partit prou important, però a Catalunya era purament testimonial. A l’igual que els sindicats (claus abans i durant la guerra civil) Mentre la UGT era forta, l’altre sindicat capdavanter era la CNT (avui quasi desaparegut) Mentre que la primera força sindical de Catalunya és Comissions Obreres...
Ja fa anys, vaig conèixer a José Múria, de Santa Bàrbara, ja difunt. Home de profundes conviccions d’esquerres a qui el exercit feixista va fer enterrar a la fossa comuna del cementiri de Santa Bàrbara els afusellats d’aquella localitat. A la seva joventut va militar a ERC, en canvi, restaurada la democràcia es fa afiliar al PSC. Ell estava convençut que els socialistes d’aquells primers anys després de la mort de Franco tenien la mateixa ideologia que l’ERC d’abans de la guerra.