No està escrit en lloc, però hauria d’estar-hi! “Tots els partits són sobirans i podran fer la política que creguin convenient en cada moment”. O una cosa així. Vull dir amb això que CiU pot perfectament votar no als pressupostos generals de l’Estat encara que això posi a l’actual govern de Rodríguez Zapatero en la corda fluixa. Però també hauran d’acceptar, en el cas d’aprovar-se, que els resultats no siguin els més favorables a Catalunya. Són les regles del joc democràtic.
De totes formes penso que tan CiU com el PSOE s’equivoquen. Però és que s’han equivocat tantes vegades... Mantindré que CiU no és un bon company de “viatge”. Per molt que ho intentin dissimular, l’ullet se’n els hi va més cap a la dreta que cap a l’esquerra. Recordo, una vegada més, que el darrer govern de Felipe González el van fer caure ells, precisament, no votant-los els pressupostos d’aquell any (crec que els de 1995)
CiU, si no dona suport als pressupostos, prèvies les negociacions que calgui, faltaria més que no fos així, demostrarà davant dels socialistes espanyols el que ha demostrat sempre als socialistes d’aquí. A Espanya consideren CiU una formació nacionalista moderada. En canvi, quan s’ha estat sota el seu govern 23 anys, els d’aquí, podem parlar-ne llarg i estens sobre la seva manera de governar (no sé si la frase feta és del tot correcta) Només els catalans que no som de CiU hem patit les seves polítiques partidistes i les seves formes autoritàries de governar.
Crec que CiU hagués pogut tensar la corda fins el darrer moment i intentar treure’n el màxim profit per a Catalunya. Però CiU ha actuat en clau de partit i pensant molt més en el govern de la Generalitat que de fer de crossa al govern socialista de Madrid.
El que intenten fer els nacionalistes que lidera Arturo Mas, és deixar en evidència al PSC. Saben que el clima de bona sintonia política dintre del govern d’Entesa no és tot el bo que cabria esperar-se (de fet, no ho ha estat mai) Veu que ERC és en l’actualitat la formació més feble (políticament parlant) amb una direcció nacional prou reforçada arreu de Catalunya menys, paradògicament, allí on tindria que ser-ho més: Barcelona. L’enfrontament entre Puigcercós i Carod-Rovira continua més enllà dels congressos territorials i cal veure encara qui serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat. En aquest estat, CiU, sap que pot comptar amb els republicans, així que el resultat a les properes eleccions siguin prou favorables i que el PSC no pugui sumar els suports necessaris.
Montilla va llençar un missatge clar a Rodríguez Zapatero. Va amenaçar de votar en contra dels pressupostos si no s’obtenia un finançament òptim per a Catalunya. De fet, pocs s’ho van creure, però “l’amenaça” va existir.
Si el PSC no vol perdre les eleccions autonòmiques abans de que aquestes es celebrin, faria bé d’arribar a una entesa amb els seus cosins germans en matèria de finançament i inversions per a Catalunya derivades del pressupostos. Uns mals resultats amb el vot favorable del PSC donaria tots els arguments (i més) a CiU i deixaria en evidència els socialistes d’aquí.
Ara bé. Tampoc s’hi val aprovar una sèrie d’inversions en infraestructures i després no realitzar-les. El que s’aprova s’ha de complir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada