ANIVERSARI AMB POLÈMICA

Avui fa 68 anys que el règim de Franco va afusellar qui fou el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover a partir de l’1 de gener de 1934. Normalment un aniversari així no es recordat, sinó és una xifra més rodona o les noses de plata, d’or, centenari, etc.
Però aquest any ha adquirit un aspecte diferent. La possibilitat (més que provable) de l’anul•lació del seu judici sumaríssim. La polèmica ha sorgit quan, des de la Generalitat, el seu Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Joan Saura ha arribat a un acord (satisfactori) amb la neta del President màrtir i els membres del seu parit, Esquerra Republicana de Catalunya s’han sentit traïts per aquesta actitud.
Dient-ho vulgarment, el que han tingut és un “atac de banyes” sense voler veure que aquests tràmits per a l’anul•lació sé li fan des de la màxima institució de Catalunya. Els “peròs” d’ERC es deuen a que volien ser ells els “protagonistes d’aquesta pel•lícula on l’actor principal ja és difunt”.
Crec que les reaccions dels altres partits demanant ERC que no vulgui “monopolitzar” la figura de Companys han són correctes. Companys, més enllà de partits va ser el President de Catalunya i una icona del que va significar la repressió franquista i l’acarnissament que van sofrir molts dels seus protagonismes. Companys, com molts (entre ells diversos familiars meus) van patir l’exili a França (altres van marxar cap a Mèxic) I allí va ser capturat per la policia política alemanya, la Gestapo i retornat a Espanya on, un dia com avui, va sofrir afusellament al fossar de la Pedrera de Montjuic.
Si en aquell temps Companys militava a Esquerra Republicana de Catalunya, no vol dir (i no voldria ser polèmic) que avui ho fes en el mateix partit. Era un altre temps. Els partits hegemònics de la Catalunya actual, en aquell temps no existien: CiU i PSC. És veritat que el PSOE, a nivell d’Espanya, ja era un partit prou important, però a Catalunya era purament testimonial. A l’igual que els sindicats (claus abans i durant la guerra civil) Mentre la UGT era forta, l’altre sindicat capdavanter era la CNT (avui quasi desaparegut) Mentre que la primera força sindical de Catalunya és Comissions Obreres...
Ja fa anys, vaig conèixer a José Múria, de Santa Bàrbara, ja difunt. Home de profundes conviccions d’esquerres a qui el exercit feixista va fer enterrar a la fossa comuna del cementiri de Santa Bàrbara els afusellats d’aquella localitat. A la seva joventut va militar a ERC, en canvi, restaurada la democràcia es fa afiliar al PSC. Ell estava convençut que els socialistes d’aquells primers anys després de la mort de Franco tenien la mateixa ideologia que l’ERC d’abans de la guerra.