Ahir, O. Messeguer signava un article al diari el Punt on parlava de que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, havia lliurat un estudi al Ministeri de Foment on hi constaven dues alternatives per a un nou traçat viari del corredor del mediterrani. També destacava que a l’Aldea es construiria una nova estació. I jo pregunto: I perquè no a Amposta?
Abans d’abordar aquest tema, n’hi un altre que, al meu parer, és molt greu: la construcció d’una nova estació vol dir que l’anterior ha quedat desfasada. Quants anys fa que funciona? Deu? Dotze? És igual si la comparem a la llarga vida que han tingut altres estacions del territori, de vegades adaptades amb unes poques reformes.
Ja des de la seva construcció es va dir que era molt petita, que pràcticament era més un abaixador que una estació de tren. Jo mateix ho vaig recordar a la primera manifestació a Amposta de la PDE en el manifest que va llegir Toni Costes...
Amposta, duran molts d’anys ha reivindicat una estació de tren. De vegades s’ha parlat d’una estació central de mercaderies de les Terres de l’Ebre. I sempre per no “molestar Tortosa”. I és que entre Amposta i Tortosa sempre hi ha aquell recel de dues poblacions rivals i veïnes. Queda clar que Tortosa no tindrà mai una gran estació de tren. Quan la capital del Baix Ebre era la tercera ciutat de Catalunya (Barcelona, Reus i Tortosa), allà per finals del segle XIX i tenia una potent indústria oleícola, es va aconseguir que el tren, tot i fent un rodeig, passés per allí. Hi ha qui diu que va ser un suborn... No ho sé.
L’Aldea era una solució intermèdia (digueu-li de consens, si voleu) Al principi era l’Estació de l’Aldea-Amposta i anys després es va afegir el nom de Tortosa. Tots contents? Llevat que els aldeans, penso que ningú de les altres dues ciutats hi podien estar. Uns perquè l’havien perdut (a l’època en que el farmacèutic Vicent Beguer n’era l’alcalde) i els altres perquè tampoc havien guanyat res. A Amposta, si abans volien pujar al trens els calia anar a l’Aldea i ara els hi passa el mateix.
Aquest matí m’ha trucat l’amic Vicent Benito, un valencià de la Sollana que treballa a la duana de València. Hem estat parlant una bona estona i, sense sortir en cap moment el tema de l’estació, si que m’ha preguntat sobre el tema de la Vegueria i la seva capitalitat. Entre altres coses, m’ha dit que Amposta estava millor comunicada que Tortosa, i que en els darrers anys havia crescut més, etc. La qual cosa dóna peu a que, estratègicament i econòmicament parlant, possiblement, la nova estació de tren podria tenir una millor ubicació a Amposta que a l’Aldea (una vegada descartada Tortosa) I encara diria més. Si de mi depengués, construiria un ramal fins la Sénia, la població més industrial de Catalunya, per nombre d’habitants, encara que el seu motor principal, el del moble, hagi perdut un 20 % de negoci, segons posa avui mateix la Veu de l’Ebre.
També informa aquest setmanari que els ajuntaments de Tortosa i Amposta s’han unit al de Reus per a formar un consorci i reclamar més infrastructures sanitàries. Aquest és el camí. La unió i no el “divorci”.
A mi no em preocupa si el nou traçat de la A-7 (l’autovia que ha d’enllaçar la Plana de Castelló amb l’Hospitalet de l’Infant) ha de passar uns quilòmetres més amunt o més avall. El que si que em preocupa es tenir bones comunicacions amb Tortosa (en el doble sentit de la paraula) Ara si he d’anar a l’estació de l’Aldea o a fer la revisió del cotxe a Campredó he de donar la volta. I tot indica que si no es soluciona el problema del pont sobre l’Ebre, hauré de seguir igual. Si les noves infrastructures es fan amb el cap i no amb els peus, qui hi sortirà guanyant, en definitiva, serà el territori!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada