OPORTUNISME, HIPOCRESIA, AMNÈSIA, POCA VERGONYA... O TOT PLEGAT

Acabo d’escoltar unes declaracions per Catalunya Ràdio on, Felip Puig, Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, qualificava de “covardia” l’actitud del president de la Generalitat José Montilla per no haver destituït Saura al capdavant de la Conselleria d’Interior i Relacions institucionals pels incidents de la setmana passada entre els Mossos d’esquadra i els estudiants anti-Bolonya.
Arribat a aquest punt, igual com passa amb el cas del Iak i Trillo, que no vol assumir cap responsabilitat per la mort de 62 oficials i suboficials de l’exercit espanyol, Felip Puig pareix tenir amnèsia de les seves actituds del passat i també les del seu partit.
Aquesta mateixa setmana em deia un vell socialista (més pels anys de militància que per edat) que “en aquest país es practica poc la cultura de la dimissió” . Felip Puig, si tingués una mica de decència política i fos menys pocavergonya, faria molts anys que es dedicaria a una altra cosa que no fos la política activa.
I jo pregunto: Quins mèrits ha fet Puig per estar al lloc on està? Jo us ho diré en molt poques paraules (crec que no té mes mèrits que aquests). Ser un lleial lacai de Mas i haver estat a disposició del partit sempre que se li ha demanat.
Felip Puig quan havia de votar en contra del transvasament de l’Ebre en el plenari del Consejo Nacional del Agua com a representant que era, ja que en aquell temps era el conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, una “oportuna” indisposició va fer que no pogués assistir-hi. Us en recordeu? Des de llavors, se’l coneix com Felip “Fuig”. No és hipocresia i oportunisme el que té Felip Puig en aquests moments. Jo entenc que la memòria és molt selectiva i que no se’n vulgui recordar de les ficades de pota dels seu passat. Però com tots els polítics, en té i mai ha dimitit ni l’han cessat!
Sobre les declaracions de que “els Mossos estan mal dirigits”, només recordaré dos fets puntuals viscuts per mi en el transcurs de les mobilitzacions en contra del PHN. Les dos situacions van passar a Amposta. En la primera, el llavors President de la Generalitat Jordi Pujol inaugurava una connexió de banda ampla a l’Institut Montsià. Als manifestants ens van situar darrera d’unes tanques al davant mateix. La imprudència va ser fer baixar Pujol pel costat dels manifestants en lloc de fer-ho per l’altra banda de cotxe. Jo que estava a primera fila vaig poder notar la pressió dels de darrera en el moment de sortir el President. Una mica més van per terra les tanques i la multitud va a parar damunt de Pujol. L’altra va ser quan també l’expresident va anar a inaugurar les noves oficines de l’empresa Medesa, a la mateixa entrada d’Amposta segons vens de Santa Bàrbara. Aquell dia els manifestants es van situar, també darrera les tanques, als dos costats de la carretera i Pujol havia de passar tot just pel mig. Curiosament ningú va tenir la precaució de lligar-les entre si, tal com si que s’havia fet pel matí a Ulldecona. En aquell temps els ànims estaven molt més alterats que en altres cops. A l’arribar el cotxe presidencial, els manifestants van trencar els cordons de seguretat i van arribar fins el cotxe que portava Pujol. Aquell dia no sé sap del tot cert el motiu perquè no en va passar una de més grossa... Al cal d’un temps em vaig trobar a un amic mosso que aquell dia era el responsable d’un dels escamots de protecció de Pujol. Tot just vàrem coincidir i, fins i tot creuarem unes paraules. L’amistat ens venia d’uns anys abans. Em va fer una revelació força interessant: “Va ser un error estratègic fer passar a pujol pel mig de dues fileres de manifestants”. No hi van haver dimissions ni cessaments. En canvi, el president es va jugar la seva integritat física...

SOBRE LA MANIFESTACIÓ DE MADRID CONTRA L'AVORTAMENT

És difícil veure a la dreta dividida. Només cal observar les paperetes d’escrutini quan un s’apropa a un col•legi electoral per observar que l’esquerra està composada de partits i partidests, mentre que la dreta la conforma, principalment el PP i alguns d’extraparlamentaris, però pocs.
Diumenge que ve, en canvi, si es dividirà. Una bona part dels electors (inclosos els dirigents del partit) no donen suport a la manifestació que es farà a Madrid contra l’avortament lliure que vol aprovar el govern actual. Suposo que, malgrat tot, encara hi ha diferència entre els ultracatòlics i els que no són practicants o només es limiten a complir amb els principis bàsics de la religió catòlica.
També es va dir que la protesta la volien portar fins les professos de Setmana Santa posant-se els confrares un llaç blanc (com els que es posen per la lluita contra la SIDA, el terrorisme, la violència de gènere, etc.) Tot plegat ho trobo un gran disbarat. Després, els catòlics, diuen que no volen mesclar religió i política (?) Quina absurditat tant gran!
Segurament que si els hi preguntes si són polítics, la majoria et contestarien que “no”. No obstant, farien tot el que estès a les seves mans per fet caure qualsevol govern d’esquerres...
És una contradicció la declaració de protecció de la vida que diuen que fan quan demanen la protecció del fetus i, en canvi, no diuen ni “piu” de l’aplicació de la pena de mort ni condemnen els règims repressius i absolutistes com el de Franco. I no només això, van col•laborar amb ell i van ser còmplices de les atrocitats que van cometre sobre les vides de molta gent: assassinats per pistolers de la FALANGE, ajusticiats, nens separats dels seus pares biològics i lliurats a famílies benestants adeptes als ideals de l’època.
I al Papa, pel tema del condó, li han sortit detractors i també ha trobat adeptes. Els detractors de dintre mateix del Vaticà, ja que el diari oficial de la ciutat pontifícia, L’Observatore Romano, parlava de l’eficàcia del preservatiu per a prevenir malalties de transmissió sexual com ara la SIDA. En canvi, avui, el bisbe d’Orleans deia que el virus de la malaltia és tan petit que pot passar pels porus del làtex. Per tant, segons el bisbe “la seguretat del preservatiu no és del 100 % “ i a sobre, segons ell, “ho sap tota la comunitat científica”. Evidentment, el president de l’associació francesa de lluita contra la SIDA, ja li ha contestat dient que “com a catòlic, sé sent indignat per les declaracions del bisbe”.
I és que molta part del clero, si els deixéssim, els “organitzarien la vida” i, fins i tot, es ficarien al nostre llit!
Potser el que cal és que es dediquin més als temes divins i a ajudar més als necessitats...

DE VEGADES (la majoria) NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU

Fa uns anys vaig sentir parlar de la Muela (Saragossa) i del seu miracle econòmic. Van dir que la majoria dels seus habitants tenia un aerogenerador (o molinet) dintre d’una parcel•la de la seva propietat. Això els permetia obtenir uns ingressos complementaris al de la seva activitat. L’alcaldessa del poble, Maria Victoria Pinilla Bielsa, autoritzava les empreses elèctriques a que n’instal•lessin tots els que volguessin.
Em vaig oblidar del nom del poble i encara més el de la seva alcaldessa (què no vaig retenir ni un instant) Fins fa poques setmanes... Ahir la van empresonar juntament amb el seu marit i un empresari del sector de la construcció.
Evidentment, el motiu de l’empresonament tenia que veure amb la instal•lació dels molinets al seu terme municipal. L’alcaldessa, fent un “bé al poble”, reqüalificava terrenys per a noves instal•lacions i, també cal pensar, que per a la construcció de noves vivendes per a donar cabuda als nouvinguts. No cal dir que el poble va veure incrementada la seva població de forma considerable.
Però estic segur, afirmo, que els casos que s’han anat destapant en aquests darrers anys arreu d’Espanya, amb alcaldes del PP, del PSOE o del PAR (Partido Aragonés Regionalista), com és el cas de l’alcaldessa de la Muela, només són la punta de l’iceberg de la corrupció urbanística que va florir a Espanya en els darrers 7 o 8 anys.
Qui no coneix o no ha sentit parlar de casos o d’indicis de corrupció a pobles de la zona? Cal preguntar-se el motiu perquè no actua la fiscalia anticorrupció...
Jo tinc una teoria. Perquè n’hi ha tants que no hi ha prou efectius i primer actuen sobre els que la corrupció és més evident pel nivell d’importància.
De totes formes, passi el que passi o no passi, la vida continua. Ahir em vaig sorprendre quan vaig veure que el Butlletí Oficial de l’Estat portava un anuncia de la Muela signant per la seva alcaldessa on es convocava un concurs per proveir quatre places de policia local. Portava data de l’11 de març.

EL PARLAMENT EUROPEU REBUTJA UNA MOCIÓ DEL PP SOBRE L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

No fa gaire, al morir la qui va ser ministra del govern d’Aznar Julia García-Valdecasas, l’actual presidenta del PPC, l'Alicia Sánchez Camacho, la va elogiar i quasi va arribar a dir que si “Catalunya es coneix al món va ser gràcies a ella”.
I es que una de les característiques dels partits de la dreta, és que “tot el que ells fan està bé” i “tenen raó en tot”. Curiosa manera d’entendre la concepció de les coses si no saben, primer, veure’s els seus propis defectes. I que com tots els humans (evidentment m’incloc) en solem tenir molts...
Però ja que parlem de gràcies, voldria agrair al PP, sobre tot a la figura de Luis Herrero pel reconeixement i recolzament que ha fet el Parlament Europeu a l’ensenyament en català a les escoles.
Com que el castellà és una llengua minoritària que quasi no es parla en lloc (ni a la televisió, ni al cinema, ni a la premsa, etc.), el populars espanyols demanaven tenir dret a escollir lliurement l’ensenyament en “español” a les famílies que ho demanessin... Normalment són famílies de classes acomodades i que els seus pares estan treballant a Catalunya ocupant càrrecs de responsabilitats a empreses importants.
El recurs que va presentar el grup Popular Europeu a instàncies del PP espanyol i defensat per l’esmentat Luis Herrero, va ser rebutjat per una àmplia majoria pel Parlament Europeu, donant així un recolzament implícit al sistema d’educatiu català.
Els altres diputats catalans, representats per Maria Badia del PSC, Ignasi Guardans de CiU (a qui per cert, TV3 no parava d’ensenyar-lo, com si hagués estat l’únic diputat en defensar l’ensenyament en català) i Raül Romeva (el seu pare viu a Amposta) van implicar-se clarament en defensa del model d’ensenyament fent entendre als europarlamentaris que Catalunya té una identitat pròpia diferenciada de la resta d’Espanya i que necessita una especial protecció, sobre tot en temes de llengua.
El PP, una vegada més ha actuat en contra de Catalunya i intentant afavorir els interessos dels seus votants. Si continuen (res fa preveure que canviaran de política) per aquest camí, no és d’estranyar que els resultats de futurs comicis no varien substancialment als obtinguts en convocatòries passades i que no han estat, ni molt menys, els que desitjarien a Madrid.