No fa gaire, al morir la qui va ser ministra del govern d’Aznar Julia García-Valdecasas, l’actual presidenta del PPC, l'Alicia Sánchez Camacho, la va elogiar i quasi va arribar a dir que si “Catalunya es coneix al món va ser gràcies a ella”.
I es que una de les característiques dels partits de la dreta, és que “tot el que ells fan està bé” i “tenen raó en tot”. Curiosa manera d’entendre la concepció de les coses si no saben, primer, veure’s els seus propis defectes. I que com tots els humans (evidentment m’incloc) en solem tenir molts...
Però ja que parlem de gràcies, voldria agrair al PP, sobre tot a la figura de Luis Herrero pel reconeixement i recolzament que ha fet el Parlament Europeu a l’ensenyament en català a les escoles.
Com que el castellà és una llengua minoritària que quasi no es parla en lloc (ni a la televisió, ni al cinema, ni a la premsa, etc.), el populars espanyols demanaven tenir dret a escollir lliurement l’ensenyament en “español” a les famílies que ho demanessin... Normalment són famílies de classes acomodades i que els seus pares estan treballant a Catalunya ocupant càrrecs de responsabilitats a empreses importants.
El recurs que va presentar el grup Popular Europeu a instàncies del PP espanyol i defensat per l’esmentat Luis Herrero, va ser rebutjat per una àmplia majoria pel Parlament Europeu, donant així un recolzament implícit al sistema d’educatiu català.
Els altres diputats catalans, representats per Maria Badia del PSC, Ignasi Guardans de CiU (a qui per cert, TV3 no parava d’ensenyar-lo, com si hagués estat l’únic diputat en defensar l’ensenyament en català) i Raül Romeva (el seu pare viu a Amposta) van implicar-se clarament en defensa del model d’ensenyament fent entendre als europarlamentaris que Catalunya té una identitat pròpia diferenciada de la resta d’Espanya i que necessita una especial protecció, sobre tot en temes de llengua.
El PP, una vegada més ha actuat en contra de Catalunya i intentant afavorir els interessos dels seus votants. Si continuen (res fa preveure que canviaran de política) per aquest camí, no és d’estranyar que els resultats de futurs comicis no varien substancialment als obtinguts en convocatòries passades i que no han estat, ni molt menys, els que desitjarien a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada