dimarts, 2 d’agost del 2011

AVUI, 2 D’AGOST


Aquest matí  m’he trobat amb menys cotxes per la carretera. Un jove conductor, d’aquells que porten la “L” al darrera del vehicle ha estat a punt de provocar un accident al avançar-me i ràpidament tancar-me perquè una mica més avant (abans d’arribar a la torre de la Carrova) havia un cotxe que girava a l’esquerra la qual cosa ha provocat que els cotxes del darrera frenessin. El jove conductor, amb això no n’ha tingut prou i anar fent avançaments “molt justos” als altres cotxes.
Llavors me’n he recordat dels radarsque es van posar ahir en funcionament. A les nostres comarques se’n van col·locar 2, un a Amposta (a la N-340) i l’altre a Xerta (a la C-12), tal i com s’anunciava a la premsa d’ahir. I jo pregunto? Els radars són per a dissuadir els conductors per a que no corrin tant o són simples mesures recaptatòries? I és que l’actual govern tripartit (CDC + UDC + PP) fa pocs dies n’ha retirat uns que hi havia a l’entrada de Barcelona i que va col·locar l’anterior govern d’Entesa perquè “només tenien afany recaptatori”. Sí no és així, perquè ara, en temps de crisi, el govern presidit per Arturo Mas, en lloc de posar 30 radars més a les carreteres catalanes no destina els diners en una altra cosa? Si fins ara no han estat necessaris, bé s’hauria pogut esperar uns anys més a col·locar-los... Cert?
Mentre, per la ràdio, ara escolto Ona Catalana perquè la Cadena SER ha “desaparegut del dial” (la programació és la mateixa) estava escoltant un anunci d’una assegurança de vida d’una entitat d’aquelles que ha sorgit de la fusió de diverses caixes. A l’enunciat es parlava de que “si es contractava ara, en sortien dos mesos gratis”. Acabava dient que “l’oferta era vàlida fins el 31 de juliol” (?!) Però si avui som a 2 D’AGOST!!
Quan manquen pocs minuts per a les 8 s’efectua una desconnexió des de Ràdio Barcelona y passen a donar els titulars de les principals notícies de la demarcació des de Ràdio Reus.  Un dels titulars deia que “La Federació d’AA.VV. de Reus havia demanat a l’ajuntament d’endurir les sancions per als incívics que embrutessin la via pública”. Personalment és una mesura en la que estic molt d’acord. La qualitat de vida dels ciutadans comença per tenir uns carrers i places nets que et permetin gaudir més d’aquests espais.
Finalment he arribat a Tortosa que, com em va passar ahir, he tornat a trobar dificultats per aparcar. Finalment l’he deixat al sol. Si durant els propers dies continua així m’hauré de repensar en deixar el cotxe davant l’institut, ja que ara que no hi ha classes sempre queda alguna plaça buida.

ELS CATALANS DEL NORD



Creuant els Pirineus, dintre de l’estat francès, hi ha unes comarques catalanes que ens van ser arrabassades després del tractat que porta el nom del massís: el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya Nord, el Capcir i el Rosselló.
Però és evident que la pertinença a la corona francesa durant més de 450 anys ha fet estralls, sobre tot, en la llengua, les costums i la cultura.
Però sempre hi ha gent que reivindica els seus orígens i intenta recuperar els anys “perduts”, però no és tasca fàcil.
L’any passat mateix, a Lunel, vaig trobar un metge de Perpinyà. Es va dirigir a mi perquè m va veure amb un polo amb l’escut del Barça. “Catalans”, ens va preguntar. “Sí i tu?” “Jo també” -ens va contestar-. Em va dir que era un gran seguidor del Barça però també de l’equip de Rugby del seu poble, l’USAP.
En l’USAP s’ha dipositat bona part del catalanisme dels habitants de la Catalunya Nord. Els jugadors surten al camp amb el so de l’Estaca de Lluís Llach què és l’himne no oficial del club. I l’escut està format per les quatre barres catalanes.
També és freqüent veure’ls ballar la sardana i monuments o al·lusions a aquesta dansa. Però després, quan els escoltes parlar entre ells, parlen francès. I dubto que la majoria sàpiguen el català.  
Durant la darrera visita a França no han estat moltes les mostres de catalanitat que m’hi he trobat, més bé aïllades, diria jo, però si que hi ha gent que fan ostentació dels seus orígens tot penjant la senyera a casa seva o posant adhesius al cotxe.   

 La signatura de Tàpies al mural de l'entrada del Centre d'Art Contemporani de Ceret, la capital del Vallespir.
 La Casa de la Cultura Catalana a Ceret.
 També hi ha cultura espanyola.
 Una senyera penjada d'una finestra a Ceret, al costat del monument als morts en les dues guerres mundials.
 Fixeu-vos! Al costat de la casa de la cultura, on hi diu "Cave" hi ha el dibuix d'un home amb el vestit típic català.
 Dues senyeres a "las Illes", el petit poblet per on van passat Companys, Aguirre i Azaña camí de l'exili francès.
 Una matrícula francesa del departament dels Pirineus Orientals (66) amb distintius inequívocament catalans.
    I per acabar una gran frase: "Has canviat d'estat, però no de nació".

dilluns, 1 d’agost del 2011

AVUI, 1 D’AGOST



Tradicionalment en arribar el primer dia d’agost, han començat les vacances de molts milions d’espanyols. Les famílies, aprofitant els vacances laborals del pare o de la mare (o de tots dos) han agafat el cotxe i s’han desplaçat a algun lloc de la geografia espanyola. De vegades simplement a algun poble del costat de casa (els de Tortosa a l’Ampolla, els d’Amposta a la Ràpita, els d’Ulldecona a Vinaròs o Peníscola) Altres vegades les destinacions turístiques estan molt més allunyades i tal vegada s’haurà d’agafar l’avió o el vaixell per a fer un creuer per allunyats mars...
Encara que només sigui per uns dies, jo encara no tinc vacances (però només fa uns dies en vaig poder gaudir d’unes poques per a visitar als meus cosins de França –com ja sabeu el meus més fidels lectors-)
Pujant a treballar a Tortosa, i mentre escoltava per la ràdio que “en aquella hora del matí les carreteres estaven menys transitades de que acostuma a ser”, m’estava creuant amb més de 15 cotxes que, un darrer l’altre anaven direcció a Amposta (o la Ràpita...) Entre ells m’he creuat amb el cap d’una policia local de la comarca amb rang d’inspector que anava amb les llums apagades tot i estar ennuvolat. Com podeu apreciar el fet no m’ha passat desapercebut i més tenint en compte que la majoria si que les portaven (ja sabeu que ara anar amb les llums enceses en plena llum del dia no es cap motiu de sanció, fins i tot es recomanable i, sembla ser, que serà obligatori a partir de l’any proper)
En arribar a Tortosa em pensava trobar aparcament en facilitat i, evidentment que hi toqués l’ombra abans de que em toqués tornar agafar el cotxe per a marxar cap Amposta.  Però no ha estat així, avui, precisament avui primer d’agost, ha estat un dels dies on aparcar m’ha estat més complicat. Si tenim en compte de alguns dels meus companys de treball que també aparquen per la mateixa zona han començat vacances, cal pensar que han estat molts els que no han pogut sortir de casa. Potser sortiran durant els proper dies, però avui sembla ser que no. Però de moment, avui, m'ha tocat deixar-lo al sol.

A cap de poques hores, quan estava llegint el diari, un titular de primer pàgina m’ha cridat l’atenció: "Ja ni l’agost és com abans” i subtitula: “El canvi de model fa que els ciutats no quedin buides”. Ja em trobat l’explicació...


(Evidentment la foto no correspon ni avui ni al lloc per on passo normalment)  

ACUDITS DEL DARRER CAP DE SETMANA DEL MES DE JULIOL'11

De Caye a l'Sport. 
 De Vergara a Público.
 De Ferreres al Periódico de Catalunya.
 De Ferreres al Periódico de Catalunya.
 De Vergara a Público.
De Manel Fontdevila a Público.