L’excoronel Martínez Inglés demana que Bárbara Rey i Tejero declarin al jutge sobre el rei Joan Carles

(Llegit al diari digital "El Triangle")

Arran del seu procés judicial per un presumpte delicte contra la Corona, Amadeo Martínez Inglés referma les acusacions contra el monarca i demana a l’Audiència Nacional que se citin a declarar diversos testimonis

En un escrit dirigit al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de l’Audiència Nacional, l’historiador i excoronel de l’Exèrcit Amadeo Martínez Inglés [a la imatge] es ratifica en les acusacions contra el rei Joan Carles, motiu pel qual està processat per un presumpte delicte contra la Corona, i demana que se citin a declarar diversos testimonins entre els quals hi ha l’exactriu Bárbara Rey, l’extinent coronel Antonio Tejero i l’exgeneral Alfonso Armada.

En aquest escrit, Martínez Inglés enumera un seguit de presumptes delictes comesos pel rei Joan Carles, dels quals precisa que ha tingut coneixement per les «investigacions i estudis professionals» que ha fet en els últims trenta anys. Aquestes són les acusacions que formula l’excoronel, que li han costat una imputació judicial per atacar la Corona:

• «Homicidi imprudent», per la mort del seu germà Alfonso, el 29 de març de 1956, quan a l’avui rei se li va disparar accidentalment un revòlver en la residència d’Estoril. Joan Carles tenia en aquells moments 18 anys i era cadet de l’Exèrcit.
• «Alta traïció a la nació espanyola», per pactar «en secret» el novembre de 1975 amb el departament d’Estat nord-americà l’entrega unilateral al Marroc i a Mauritània de l’antiga província espanyola del Sàhara.
• «Covardia davant l’enemic», el retirar en aquell any «de manera humiliant i sense combatre» l’exèrcit espanyol del Sàhara quan ostentava el comandament suprem de les Forces Armades.
• «Genocidi de l’antiga població del Sàhara espanyol en grau de col·laborador necessari», a l’haver-la entregat al rei alauita Hassan II «totalment indefensa».
• «Colpisme d’Estat», a «l’autoritzar als seus militars cortesans (Alfonso Armada i Milans del Bosch) la planificació, preparació i execució de la maniobra político-militar» del 23-F.
• «Terrorisme d’Estat», per «tenir coneixement, com a comandant en cap de les Forces Armades, de la guerra bruta» que preparaven els serveis militars i de Seguretat de l’Estat contra ETA (GAL) «i no haver impedit la seva posada en marxa».
• «Malbaratament de cabdals públics» dels anomenats fons reservats adscrits a Defensa, presidència del Govern i Interior, «al conèixer i no desautoritzar el pagament a determinada vedette de l’espectacle espanyol per les seves prestacions sexuals que li havia realitzat durant més de quinze anys».
• «Corrupció generalitzada», al rebre durant dècades regals multimilionaris procedents tant de l’exterior com de la mateixa Espanya.
• «Enriquiment il·lícit», a conseqüència de l’anterior i dels «foscos negocis de tot tipus que en els últims anys han transcendit a l’opinió pública espanyola».

A sobre, Martínez Inglés aprofita l’escrit dirigit a l’Audiència Nacional per formular noves acusacions contra el monarca per la seva actuació en el cas Urdangarín. De fet, l’excoronel dóna una repassada als Borbons des de Felip V fins a Joan Carles I.

El 23 de març passat, Martínez Inglés va rebre una citació de l’Audiència Nacional respecte les diligències que s’han obert en contra d’ell pel delicte d’injúries contra la Corona per un article titulat ¿por que no te callas?. En comptes de retractar-se, l’excoronel ha enviat un article al jutjat en el que es referma en les acusacions que li han costat un procés i n’afegeix de noves.

Per ampliar la notícia premeu AQUÍ. 

UNA SETMANA DE NOTÍCIES (l'humor del mestre Ferreres al Periódico)

GODALL. PAISATGES DIVERSOS

EL REI CAÇADOR

Llàstima que aquesta denominació reial ja està agafada. Joan I d’Aragó, fill de Pere IV el Cerimoniós i germà de Martí l’Humà,  va passar a la història amb aquest apel·latiu.

No sé si us passa com a mi, però sempre he considerat que la monarquia ja no és el que era. Antigament, els reis, eren guerrers i participaven de forma activa en les batalles fins i tot, alguns com Pere I el Catòlic, el pare de Jaume I, va morir a la batalla de Muret (una batalla transcendental per al futur del països catalans)

Però quan no havia guerra (no sempre estaven batallant), per tant havien passar els dies d’altres maneres, com per exemple caçar o tenir amants.

Si sou una mica suspicaços us en haure adonat que aquestes altres dues “activitats” encara es practiquen. Algunes coses han canviat, d’altres, no!

L’actual Rei de les Espanyes que ens governa de Madrid, un xicot afable i que, d’entrada sol caure bé (encara recordo que el primer cop que va venir a Catalunya va parlar en català, cosa que mai havia fet el seu predecessor –ni falta que li feia-) ja era un aficionat a les caceres abans de ser rei. De fet, es deia que sé l’havia vist passar per la Galera amb dues cabres hispàniques baixant de la zona de Fredes on hi ha un coto nacional de caça i que té un xalet anomenat, precisament “del rei”.

Història i anècdotes a part, el cert és que les monarquies actuals són una forma obsoleta de govern i la institució menys democràtica que existeix. Les monarquies gaudeixen d’uns privilegis sovint immerescuts i no sempre guanyats de forma digna.

Amb el darrer episodi de Joan Carles I i la seva cacera d’elefants a Botswana, s’ha obert l’enèsim debat sobre la necessitat de canviar la forma de govern de l’estat espanyol.

D’opinions n’hi ha per a tots els gustos i, evidentment cadascú dirà la seva sobre aquest tema. Però una cosa és certa: si fa uns anys la monarquia tenia una alta valoració entre els ciutadans, en aquests moments ja no la té i això serà per alguna cosa, no?

Però abans d’entrar a valorar algunes opinions polítiques, voldria dir una cosa que avui he comentat amb la meva dona. Més enllà del cost del viatge i el que s’ha pagat per matar el paquiderm, ha de quedar clar que ho ha fet amb l’assignació que té pel càrrec que ocupa i això donaria peu a un primer debat sobre com es gasta els diners i si podria haver-s’ho pogut estalviar i, per tant, perfectament es podria retallar considerablement el pressupost de la Casa Reial i menys d’altres partides com la sanitat i l’educació.

Sembla ser que els únics que defensen la monarquia ara com ara són els “populars”, als qui considero uns hipòcrites, ja que des de diversos mitjans dels anomenats de la “caverna mediàtica”, sovint se’ls ha criticat i també s’han encetat debats sobre la conveniència o no de la primera institució. Els socialistes, tradicionalment republicans, no han acabat de definir-se de forma prou clara, encara que, pel que sembla, a Catalunya tenim les coses molt més clares.

Altres partits, com ICV, ERC i fins i tots Ciutadans, s’han manifestat clarament en contra de la Monarquia i que ara seria el moment d’obrir un debat per mirar d’abolir-la i restaurar-ne la república (la III República Espanyola)

El que si que tinc clar és que Joan Carles I hauria que abdicar del seu càrrec i passar totes les seves funcions (no tant sols l’agenda al príncep Felip, com un primer pas per a la desintegració de la monarquia espanyola)

I acabaré retornant a la història: Sabeu com va morir Joan el Caçador? Caçant, com no podria ser d’una altra manera.