Llàstima que aquesta denominació reial ja està agafada. Joan I d’Aragó, fill de Pere IV el Cerimoniós i germà de Martí l’Humà, va passar a la història amb aquest apel·latiu.
No sé si us passa com a mi, però sempre he considerat que la monarquia ja no és el que era. Antigament, els reis, eren guerrers i participaven de forma activa en les batalles fins i tot, alguns com Pere I el Catòlic, el pare de Jaume I, va morir a la batalla de Muret (una batalla transcendental per al futur del països catalans)
Però quan no havia guerra (no sempre estaven batallant), per tant havien passar els dies d’altres maneres, com per exemple caçar o tenir amants.
Si sou una mica suspicaços us en haure adonat que aquestes altres dues “activitats” encara es practiquen. Algunes coses han canviat, d’altres, no!
L’actual Rei de les Espanyes que ens governa de Madrid, un xicot afable i que, d’entrada sol caure bé (encara recordo que el primer cop que va venir a Catalunya va parlar en català, cosa que mai havia fet el seu predecessor –ni falta que li feia-) ja era un aficionat a les caceres abans de ser rei. De fet, es deia que sé l’havia vist passar per la Galera amb dues cabres hispàniques baixant de la zona de Fredes on hi ha un coto nacional de caça i que té un xalet anomenat, precisament “del rei”.
Història i anècdotes a part, el cert és que les monarquies actuals són una forma obsoleta de govern i la institució menys democràtica que existeix. Les monarquies gaudeixen d’uns privilegis sovint immerescuts i no sempre guanyats de forma digna.
Amb el darrer episodi de Joan Carles I i la seva cacera d’elefants a Botswana, s’ha obert l’enèsim debat sobre la necessitat de canviar la forma de govern de l’estat espanyol.
D’opinions n’hi ha per a tots els gustos i, evidentment cadascú dirà la seva sobre aquest tema. Però una cosa és certa: si fa uns anys la monarquia tenia una alta valoració entre els ciutadans, en aquests moments ja no la té i això serà per alguna cosa, no?
Però abans d’entrar a valorar algunes opinions polítiques, voldria dir una cosa que avui he comentat amb la meva dona. Més enllà del cost del viatge i el que s’ha pagat per matar el paquiderm, ha de quedar clar que ho ha fet amb l’assignació que té pel càrrec que ocupa i això donaria peu a un primer debat sobre com es gasta els diners i si podria haver-s’ho pogut estalviar i, per tant, perfectament es podria retallar considerablement el pressupost de la Casa Reial i menys d’altres partides com la sanitat i l’educació.
Sembla ser que els únics que defensen la monarquia ara com ara són els “populars”, als qui considero uns hipòcrites, ja que des de diversos mitjans dels anomenats de la “caverna mediàtica”, sovint se’ls ha criticat i també s’han encetat debats sobre la conveniència o no de la primera institució. Els socialistes, tradicionalment republicans, no han acabat de definir-se de forma prou clara, encara que, pel que sembla, a Catalunya tenim les coses molt més clares.
Altres partits, com ICV, ERC i fins i tots Ciutadans, s’han manifestat clarament en contra de la Monarquia i que ara seria el moment d’obrir un debat per mirar d’abolir-la i restaurar-ne la república (la III República Espanyola)
El que si que tinc clar és que Joan Carles I hauria que abdicar del seu càrrec i passar totes les seves funcions (no tant sols l’agenda al príncep Felip, com un primer pas per a la desintegració de la monarquia espanyola)
I acabaré retornant a la història: Sabeu com va morir Joan el Caçador? Caçant, com no podria ser d’una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada