dimecres, 2 de maig del 2012

XIX FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA. BALANÇ



Aquest any vaig anar a la fira un parell de dies, diumenge per la tarda i dimarts matí i tarda. La sensació que em vaig emportar va ser força bona. L’èxit de públic està assegurat abans de començar, sempre que el temps acompanyi. Possiblement, pel que vaig escoltar i per les sensacions que varem tenir, les vendes van ser menors que anys anteriors, quan hi havia més “l’alegria” per comprar.
La majoria dels expositors repeteixen any rere anys. En alguns casos, quan canvien d’ubicació,fins i tot te’n adones. No és el més normal. L’habitual és que els artesans ocupin els mateix lloc que han anat ocupant les edicions precedents.
El que costa més és veure les novetats que solen introduir els artistes. Segurament que la majoria portaran alguna peça fabricada especialment per a l’ocasió, a part de repetir amb les més venudes dels anys anteriors. Aquest any hi ha hagut una sorpresa molt agradable. Un artesà de Madrid portava unes peses que semblaven fetes de fusta i paper. Imitaven escriptoris amb pergamins i altres objectes i n’hi havia de sobre taula i murals. Amb aquesta crítica, no és d’estranyar que aquest mateix artista s’emportés el primer premi de la III edició del concurs de ceràmica. No obstant això, la seva obra no estava a l’abast de tothom, ja que, sense dubtar ni per un moment que ho valgués, pagar quantitats al voltant de 800 o 1.000 euros, sembla un poc excessiu.  
Més enllà de totes aquestes valoracions, hi ha un parell de notes negatives que, potser per a la majoria del públic poden passar desapercebudes, però no per aquells que son fills del poble i que solem visitar la fira cada any. M’estic referint a la polèmica que hi va haver l’any passat entre el Cadup, l’associació que organitza la fira i el terrisser local.
No conec en profunditat l’arrel de tot l’enrenou, però vist des de fora, em sembla que el tracte que sé li ha dispensat  als Cortiella (que aquest és el cognom de la darrera família quan han mantingut la tradició al poble) ha estat exquisit. Sempre han gaudit d’un lloc preferent al centre del recinte firal, davant de la plaça del mercat, allí on s’ubiquen els estands de la comunitat autònoma convidada.
L’èxit global de la fira, també repercuteix de forma directa i positiva amb la promoció del taller. El poble de la Galera, ara, és conegut per la fira i per la seva tradició terrissera i, molta gent, gràcies a aquests fets, l’ubiquen perfectament al mapa.
Ahir, en passar per davant de l’obrador, la darrera casa del poble segons sé surt cap al Sud, s’hi podia veure al carrer algunes de les peses que s’elaboren com a reclam per als visitants. Em va fer pena. El lloc dels Cortiella ha d’estar a la fira venent els seus productes i mostrant les seves habilitats amb el torn (que també estava parat)
Per tant, com a conclusió, demanaria que, per al bé de la fira i, m’atreviria a dir, fins i tot per a la seva continuïtat, des dues parts haurien de ser capaces de salvar les diferències existents i tornar a la normalitat i a la bona sintonia que no s’hauria d’haver perdut mai.

RUPIT III








Fonda Marsal.



dimarts, 1 de maig del 2012

LOS OLIVOS MILENARIOS DEL TERRITORIO DEL SÉNIA I SU ACEITE




El llamado Territorio del Sénia comprende 9 términos municipales del S de la provincia de Tarragona, 15 del N de la de Castellón y 3 del E de Teruel. Además de tener el río Sénia cono nexo de unión, una de las características comunes de este vasto territorio son los olivos milenarios que, en algunos casos, incluso podrían tener una antigüedad cercana a los 2.000 años, lo que significaría que fueron plantados durante la época de dominación romana. La variedad más común es la farga, con un porcentaje superior al 98 % sobre la totalidad.  
Después de los primeros asentamientos humanos que dejaron su huella en forma de pinturas rupestres (como las de los abrigos de la ermita de Ulldecona, declaradas Patrimonio de la Humanidad por la U.N.E.S.C.O.), colonizó este territorio la familia íbera de los ilercavones,  de los cuales se conocen multitud de asentamientos (como el de la Moleta del Remei de Alcanar) i  posteriormente,  por los romanos que, al construir la Vía Augusta con sus diferentes ramificaciones, lo comunicaron de Norte a Sur. Estas vías permanecieron en servicio sin apenas modificaciones hasta  bien entrada la Edad Media.  
A poca distancia de lo que fue una de las principales carreteras de la Hispania, en la partida del Arión, término municipal de Ulldecona, hay una gran concentración de olivos milenarios, sobre todo en la zona que se conoce como el Fondo del Arión. Desde mediados del 2011, una  parte este espacio se convirtió en un museo natural que permite contemplar en origen los monumentos vivos.
La familia Porta Ferré de La Galera es la propietaria de la mayor finca del Arión, de, aproximadamente,  unas 40 Ha., poseyendo además el olivo de mayor  tronco, catalogado por la Generalitat de Catalunya (Farga I)y elegido como el más monumental de España en la edición de 2007 de Expoliva, la feria del aceite de Jaén
 
La Mancomunidad de la Taula del Sénia y La Asociación del Territorio del Sénia juegan un papel determinante en la catalogación y conservación de este patrimonio natural y al frente de todo el equipo, su gerente, Jaume Antich, quien fuera alcalde de Ulldecona y diputado al Congreso.  
Hasta que un grupo de ciudadanos, la mayoría miembros del Centro de Estudios de Ulldecona, consiguió sensibilizar a los propietarios, pero sobre todo a las instituciones, para que se tomaran medidas legales para proteger los olivos monumentales, el expolio de árboles destinados a embellecer jardines y rotondas de nuestras carreteras fue un negocio muy lucrativo. En Borges Blanques (Lérida) se construyó un parque temático con olivos, maquinaria y enseres procedentes de nuestro territorio.  
Para ayudar a financiar el proyecto de conservación de los olivos milenarios, se decidió envasar, exclusivamente, el aceite producido por estos ejemplares, cuya recolección, proceso de molida, tratamiento y envasado, se hace de forma diferenciada al de las otras aceitunas. El resultado es un aceite básicamente similar al resto, pero según los expertos tiene un gusto ligeramente más dulce. Si además, se le añade una presentación atractiva, el resultado es un producto que puede servir como regalo. 
 
Algunos de los restaurantes más prestigiosos de la zona elaboran platos de sus cartas  con aceite de los olivos milenarios. Los hay de tan sorprendentes como una piruleta hecha solamente con aceite y sal.
La Mancomunidad de la Taula del Sénia estuvo presente en la edición de este año de Feria Internacional de Turismo de Madrid (FITUR), el referente sectorial por antonomasia del estado español.  Aprovechando la visita que les hizo el actor Juan Echanove le nombraron embajador de los olivos milenarios y le invitaron a visitar la zona, realizando el viaje al cabo de muy pocas fechas.  
  

EL DATO. En total, en El Territorio del Sénia, hay 4.444 olivos monumentales catalogados como “monumentales”  de los cuales, 35 están en el Fondo del Arión, un espacio inferior a 1 Ha. 
 

OTRO DATO. El perímetro del tronco se mide a 1,30 del suelo.  
 

EL APUNTE.  Según parece, el topónimo de Arión deriva del nombre de un antiguo propietario: Hilarión.  
 

LA CURIOSIDAD. Entre el antiguo trazado de la Vía Augusta (hoy carretera de La Miliana) y el Fondo del Arión, tuvo una pequeña propiedad Justo Pedroche, tío del que fuera Director General de la Agencia Tributaria Luis Pedroche.  
 

¿DÓNDE COMER? De entre todos los buenos restaurantes que existen por toda la zona, os sugiero tres.
 
Restaurant les Moles (Ulldecona) Chef Geroni Castell (cocina de autor):  http://www.lesmoles.com/
Restaurant l’Antic Molí (Ulldecona) Chef Vicent Guimerá (cocina de autor): http://www.anticmoli.com/
Restaurant Font de Sant Pere (La Pobla de Benifassà) (cocina de mercado y de temporada): http://www.fontdesantpere.com/
 

¿CÓMO LLEGAR? Desde Valencia, salida de la autopista AP-7 (Vinaròs-Ulldecona) Se sigue hasta Ulldecona (una vez allí es aconsejable pasar por la oficina de turismo ubicada en la estación del tren)  Después se ha de coger la carretera a la Sénia justo en la misma entrada del pueblo y continuar hasta encontrar el Restaurant Les Moles. Una vez allí coger el cruce hacia la derecha y continuar sin abandonar la carretera hasta el punto Km. 6. Unos 50 metros antes de llegar se ha de seguir por un camino de tierra que sube hacia la montaña. Si la puerta de entrada al museo natural está abierta podremos continuar  y dejar el coche unos 150 metros más arriba, justo al llegar al Fondo. Si la puerta está cerrada deberemos dejarlo antes y subir andando sin ninguna dificultad.
Desde Barcelona, también por la AP-7, hay que salir por Amposta. Para no complicarnos, en lugar de entrar por el N y pasar por el magnífico puente colgante, nos dirigiremos hacia la entrada S (Amposta-Tortosa) En la segunda rotonda cogeremos la carretera a Masdenverge y Santa Bárbara. Antes de llegar a Santa Bárbara, en una nueva rotonda, iremos hacia la izquierda, dirección Ulldecona.
 

DIRECCIONES ELECTRÓNICAS DE INTERÉS:  
 

Mancomunidad de la Taula del Sénia:
http://www.tauladelsenia.org/

Asociación Territorio del Sénia:
http://www.asociacionterritoriosenia.org/

Pinturas rupestres de Ulldecona:
http://www.mac.cat/esl/Rutas/Ruta-del-Arte-Rupestre/Centro-de-Interpretacion-de-Arte-Rupestre-Abrics-de-l-Ermita

Poblado íbero de la Moleta del Remei:
http://www.mac.cat/esl/Rutas/Ruta-de-los-Iberos/Los-ilercavones/La-Moleta-del-Remei

Memoria A.E.M.O 2007 de Expoliva:
http://www.aemo.es/memorias/detalle_memoria.php?id_memoria=14

Aceite de los olivos milenarios:
http://www.aceiteolivosmilenarios.com/
http://webfacil.tinet.org/associacioterritorisenia/89620

Blog de Juan Echanove sobre los olivos milenarios:
http://www.unblogparacomerselo.com/?p=687

SOBRE INDIS I ROSTRES PÀL·LIDS

Diariocritico.com

Segons Rubalcaba,  Rajoy és el “darrer mohicà de l’austeritat”. I segons jo mateix, a Mas sé li ha quedat el “rostre pàl·lid” quan des d’Europa l’han tornat a deixar amb “el cul a l’aire” en veure que la nova “moda” a la que s’apunten els mandataris o els que aspiren a ser-ho que no són les retallades sinó el creixement econòmic.
Als dos mandataris (amb pretensions de ser estadistes) els nous aires europeus, els han agafat amb el peu canviat. Entenc que a Rajoy més que a Mas, ja que Catalunya depèn massa dels pressupostos generals de l’Estat a l’hora d’obtenir els diners necessaris per a fer funcionar el país.
Però l’actitud de Rajoy clama el cel (per aquells que creguin amb el paradís) Com es possible que, tot i adonar-se’n de que, només amb austeritat no es surt de la crisi, segueixi capficat en que és “l’única solució” possible.
Hi ha un espai al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER, que dirigeix i presenta Carles Francino que es diu “Tot per la ràdio”. Aquest matí recordaven que a Aznar li deien “Centreman” (per la seva mania de representar el centre polític espanyol); a Zapatero “Sososman” (jo tampoc el veia tan “soso” com se’l volia representar); i, finalment, deien que Rajoy també té sobrenom: “DONDEDIJEDIGODIGODIEGOMAN”. Una mica més complicat però del tot comprensible.
Els analistes polítics i econòmics es pregunten quan trigarà Rajoy en aplicar noves mesures sobre les que ha dit per activa i per passiva que no “no ho faria”. Ho recordem? Va dir que no apujaria els impostos i va apujar l’IRPF; va dir que no retallaria en serveis bàsics i retalla en sanitat, ensenyament, serveis socials, cultura...; va dir que no instauraria el copagament sanitari i apujarà la part del preu dels medicaments que ara paguen els ciutadans en actiu entre un 10 i un 20 més sobre el 40 % del total que ara es paga i, els jubilats i pensionistes, que fins ara no pagaven res, a partir d’ara pagaran un 10 %. Les properes, a part de l’IVA ja anunciat, es pregunten si serà abaixar les pensions i sous als funcionaris.  
Sobre l’IVA, el govern de Rajoy, va dir durant molts mesos que no l’apujarien. Fa uns dies que ho havien de fer a partir de l’1 de gener de 2013 i ara mateix, tot sembla indicarque pot apujar-se de forma immediata. M’aventuro a dir que molt probablement a partir de l’1 de juliol entraran en vigor els nous tipus de l’IVA.
Reiteren els responsables econòmics del govern espanyol que les apujades són temporals, d’uns dos anys aproximadament de duració... Però després de tot el que hem vist, qui s’ho creu?
Rubalcaba apunta una solució: la creació d’un impost per a les grans fortunes, tal i com han fet alguns països europeus com per exemple França. En canvi aquí, als qui tenen grans fortunes els concedim una amnistia fiscal. O perquè no es crea un tipus incrementat d'IVA (igual com existia quan es va crear l'impost) que gravi els articles considerats de luxe? (Cotxes, iots, joies, mansions, etc.) 
País de pandereta...