Com és costum, aquest any també ho vam
celebrar en família anant a dinar de restaurant. La reserva l’havia fet amb uns
quinze dies d’antelació.
Dissabte 11 van tornar de passar uns dies a
Sevilla sense tenir temps d’omplir la nevera. S’anunciava mal temps, però un
mai vol creure que serà tant com diuen. De vegades passa que per ‘curar-se en
salut’ anuncien més mal temps que el que acaba fent. Aquesta vegada no va ser
així, m’atreveixo a dir que potser no van preveure una tempesta com la que ens
va caure a sobre, ja que les alertes meteorològiques no van sonar fins ben
entrada la tarda del 12.
No us enganyaré si us dic que vaig està a punt
de cancel·lar el dinar que havia encarregat al restaurant Marisol dels
Valentins, un establiment que d'aquí a dos anys serà centenari i que a
principis de la dècada dels setanta ja hi havia anat alguna vegada. Finalment,
no ho vaig cancel·lar, principalment perquè part de la família havia vingut
expressament de Banyoles.
El dia no començava bé. El taxi adaptat que
llogo per a portar a ma mare que té prop de 94 anys i necessita cadira de
rodes, no la va passar a buscar a l’hora indicada. En veure que feia tard, li
vaig haver de trucar per a recordar-los-hi.
Aquí vam perdre uns 30 minuts que, com veureu
més endavant van ser transcendents en els esdeveniments que ens van acabar
passant.
En arribar al restaurant, la major part de la
família ja eren asseguts a la taula, mentre que la resta de comensals ja
dinaven. Així que ens vam haver d’esperar encara una mica perquè comencessin a
servir-nos. Al principi, el servei anava a poc a poc, fins que, tal com anaven
acabant ‘les altres taules’, el servei es va anar normalitzant.
Però entre unes coses i altres, es va fer molt
tard. Tant que poc després que marxes el nostre fill Albert amb la seva família
(els que havien vingut de Banyoles), ja es començava a parlar de talls de
carretera en diferents punts de la xarxa viària. A ells per exemple, els van
aturar a la Galera i a la família de l’altre fill Oriol que viuen a la Ràpita
van poder arribar a les Cases d’Alcanar on van ser aturats.
En veure que la situació s’agreujava cada
moment que passava, Paco, el propietari del restaurant juntament amb la seva
esposa Marisol, va suggerir-nos la possibilitat de llogar el taxi adaptat que
tenen als Valentins. Finalment, i en veure que si venia a buscar-nos el taxi
d’Amposta encara trigaríem més a marxar, van decidir fer-ho. Alberto, el
taxista, va arribar en pocs minuts.
Les notícies que rebíem cada vegada eren més
descoratjadores. Després de veure que no podíem circular per la carretera
d’Ulldecona a Santa Bàrbara, Alberto va pensar que si d’alguna manera podíem
arribar a Amposta seria per l’AP-7, via que, en aquells moments encara no
estava talla segons Google Maps.
Vam entrar a l’autopista per Vinaròs, però a
pocs quilòmetres, quan tot just havíem passat Ulldecona i després de circular
molt lentament durant uns pocs centenars de metres, vam acabar aturant-nos. En
aquells moments l’autopista ja estava tallada al trànsit i pel WhatsApp
arribaven les primeres imatges de Godall i la Ràpita que et feien encongir el
cor en veure la força de l’aigua que ho arrossegava tot per allí on passava.
Al cap d’una estona, la Guardia Civil que, com
nosaltres havia entrat per Vinaròs ens va indicar que havíem de girar cua i
tornar per on havíem vingut. Ja no podré dir mai que no he circulat en
sentit contrari per autopista...
En aquells moments la nostra intenció era
arribar a Ulldecona on l’hotel Bon Lloc ja estava ple. La Guardia Civil que ens
barrava el pas a la sortida de l’AP-7 ens va dir que no hi podíem accedir tot i
que els diguérem que portàvem a una persona gran i dependent. En aquell moment
la meva dona va suggerir mirar d’arribar per Sant Rafel del Riu i llavors a
Alberto se li va encendre la llum. Miraríem d’anar-hi pel camí del Molí de Toni
i el camí de l’Olivar. A l’entrada a Ulldecona les regidores Cati Brusca
i Mònica Fabra avisaven els conductors que la carretera de Santa Bàrbara estava
tallada.
Finalment, vam fer nit a un pis que Alberto té
a Ulldecona: la família d’Albert a la Galera i la família d’Oriol a l’hotel R H
Vinaròs Playa.
Dilluns sobre ¼ d’11, finalment vam poder marxar a casa per la carretera de Santa Bàrbara. L’autopista estava tallada parcialment i l'N-340 encara continuava tallada. Al cap d’unes hores érem tots a casa sans i estalvis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada