La política actual del PP es crear dubtes
sobre d’altres col·lectius (principalment partits polítics) per a intoxicar
l’opinió pública, però sense esvair els molts que recauen sobre els seus
propis membres.
Quan l’estratègia consisteix en escampar
merda (perdoneu l’expressió) sobre els altres, sense haver fet net a casa
seva, la credibilitat de qui ho fa queda en alguna cosa menys que en entredit,
queda en no res, en zero.
Normalment l’encarregat de d’aquesta
missió és el Ministra d’Hisenda i Administracions Públiques Cristobal
Montoro. Va acusar de defraudadors, sense proves, els diputats de l’oposició.
Més tard va concretar les seves acusacions i va senyalar al grup socialista.
També es va insinuar això mateix dels
artistes després de la gala de lliurament dels premis Goya on es va criticar
el govern pel poc suport que dóna a la cultura en general i al cinema en
particular.
El darrer en fer-ho ha estat el Ministre
de l’Interior Jorge Fernández Díaz que ha afirmat que té proves sobre
hipotètics comptes bancaris en paradisos fiscals de les famílies catalanes
Pujol i Mas.
Personalment m’importa un rave (i ho
dic així) que es pugui arribar a imputar als Presidents Pujol i Mas. És
més, si és que han comés alguna irregularitat al llarg de la seva vida,
penso que la Justícia els hi hauria de passar comptes com a tot fill
de mare.
Però no per això no he de deixar d’opinar
que discrepo totalment de l’estratègia dels populars. Si Montoro i Fernández
Díaz tenen proves fefaents del que estan insinuant, ho haurien de fer públic
i la policia i els tribunals de justícia haurien d’actuar ràpidament per
a demostrar que, davant de la llei tots som iguals.
Al PP sé li ha acumulat molta porqueria
sota les catifes de Génova durant aquests darrers anys. Com s’està demostrant,
el cas Bárcenas només era la punt de l’iceberg dels nombrosos casos de
corrupció política i financera que han esquitxat el partit que avui governa
España: Gürtel, Palma Arena, Brugal, EMARSA, etc. Com es pot arribar a
ser tan hipòcrita? (O hipòcrites, en plural, per que hi ha molts pocs que
es puguen lliurar d’aquest qualificatiu)
Aquesta situació d’incertesa no beneficia
gens la marca España que li està passant el mateix que a la prima
de risc, la borsa o la qualificació del nostre sistema financer: està sota
mínims. Aixecar-ho no serà fàcil. Caldrà que hi hagi una regeneració política
i que passin alguns anys per a guanyar credibilitat.
Què si jo tinc dubtes de que algun dia
sortirem d’aquesta situació? Evidentment que tinc dubtes, com la majoria
d’espanyols; i això que no em crec la majoria dels que sembra el
PP.