dimecres, 20 de març del 2013
PREMIOS JOYA
Lunes, 18 de febrero del 2013 -
Mientras veía los Goya, me vino a la cabeza una injusticia:
con la de premios que se otorgan en España, y nadie ha convocado unos premios
sobre la corrupción. Es un desprecio a muchísimos implicados en corruptelas
que lo están haciendo de cine. Y merecen un reconocimiento. Vaya joya de
personal. Podrían denominarse así, Premios Joya. Lo
petarían.
La
gala se celebraría en algún sitio emblemático: la sede embargada de Convergència
o Mercasevilla o el restaurante La Camarga, que tiene buena acústica.
Urdangarin y la infanta Cristina presidirían
el acto. A su llegada, sonaría el himno de Suiza, país tan
querido por muchos de los presentes. Y, de paso, evitaríamos los pitos
al himno español. Sería una gala reivindicativa, con mensajes en contra
de la dación en pago y a favor de los billetes de 500 euros.
Estaría bien que el presentador tuviera
experiencia en el sector del cine y en el del pillaje. Pues quién mejor
que alguien que ha estado en la trena y ha trabajado en Torrente: el Dioni.
Entregarían los premios personajes que hayan sido una joya y que
ahora no estén de moda, como Roldán. El premio, por cierto,
sería una estatuilla con la cara de uno que nos haya dejado de piedra y
haya pintado mucho. Por ejemplo, el exministro Jaume Matas.
Uno de los premios que se concederían sería
el Joya al mejor montaje. Podría ser para la empresa que grabó la comida
entre Alicia Sánchez-Camacho y la expareja de Jordi
Pujol Ferrusola. Es la vida secreta de las palabras. Y el premio a
la mejor actriz secundaria podría recogerlo Ana Mato.
En su discurso, seguro que tendría palabras de agradecimiento para su exmarido.
Mejor... imposible. Tras este premio, actuarían unos payasos.
BÁRCENAS,
ACTOR DE REPARTO
Antes de proseguir con los premios, veríamos
unas emotivas imágenes en un 'video Wall’. Entre enormes aplausos,
aparecerían inolvidables personas que ya nos han dejado, como Paesa (cuando
no está muerto, vive fuera de España). Después, seguiríamos premiando.
El premio al mejor actor de reparto podría llevárselo Bárcenas,
por haber repartido más sobres que el cartero que siempre llama dos veces.
Y el Joya al actor revelación podría ser para Arturo Fernández,
de la CEOE, por una nueva aportación al color del dinero: negro.
Además, el Joya al mejor guion podrían dárselo
a los responsables del 'caso Pallerols'. Está a caballo del suspenso y
el suspense a lo Hitchcock: los pájaros se van al final para
casa pese a ser declarados culpables. Por su parte, el premio a la mejor
banda sonora podría recogerlo su cabecilla, Millet, por
su versión de 'Los Miserables'. Tras esta entrega, actuaría Isabel
Pantoja, cantando un cariñoso tema en homenaje a Julián Muñoz.
La gala podría concluir con dos premios más. En primer lugar, el destinado
a la mejor producción extranjera. Podría ser para la ministra de Educación
alemana por haber copiado su tesis doctoral. Y, para finalizar, el Joya
de honor. Podría recaer en Carlos Fabra en reconocimiento
de toda una vida dedicada a ser un presunto inocente.
[El Periódico]
dimarts, 19 de març del 2013
10 ANYS D’UNA GUERRA IL·LEGAL, IMMORAL I INHUMANA
Els passat diumenge es va commemorar el 10è
aniversari de la guerra de l’Iraq, una guerra que sovint s’ha qualificat de
il·legal, però també ha estat una guerra immoral i inhumana.
Personalment (i no sóc l’únic) sempre he
tingut els meus dubtes que, amb la mort de Sadam Husein, el poble iraquià hi
sortís guanyant. La seva situació social no és, ni de bon tros millor que la
que tenien quan va esclatar la guerra. Al menys llavors tenien una certa
estabilitat. Vigilada i controlada si voleu, però tenien el que se’n diu pau
social.
Evidentment no faré una apologia de les
dictadures. Estic en contra de qualsevol govern autoritari, sigui d’on sigui i
del color que sigui, però també estic en contra de les guerres que només porten
mort, patiment i odi.
I sinó, digueu-me, què s’ha guanyat? Si no meu
sabut respondre la pregunta on faré una de molt més fàcil: qui ha guanyat?
La primera pregunta crec que es pot respondre
amb un monosíl·lab: res.
La segona pregunta, molt més fàcil, però també
molt més complexa: hi ha guanyat els grans petrolieres, la indústria armamentística,
els qui s’hi van instal·lar per a recompondre el país.
I qui hi va perdre’ Primerament els ciutadans
iraquians, però també les víctimes i les famílies de les víctimes. Els morts i
els vius que van quedar afectats física i psicològicament per la guerra...
Per a commemorar l’aniversari, l’edició del País
del passat diumenge va publicar un vídeo on es veia soldats espanyols de la
base de Diwanilla donant una brutal pallissa a un pres local. Fins ara imatges
així només les havíem amb soldats estrangers com a protagonistes, sobre tot els
americans.
Recordem que a la guerra de l’Iraq ens hi va
posar l’Aznar donant suport als EE.UU i a la Gran Bretanya, pensant així que
gaudiria del suport d’aquestes dues gran potències. Recordem també que la
guerra mai va comptar amb l’aprovació de la ONU, d’aquí que és qualifiqués d’il·legal.
Zapatero va dir que ens hi trauria i, en el
que va ser el seu primer gran gest, ens hi va treure. Però per a les víctimes
de Madrid de l’11-M de 2004 ja era massa tard.
Sembla ser que les imatges es van produir quan
José Bono ja era Ministre de Defensa, però en cap cas, penso, s’hauria de
fer-lo responsable. No així als polítics del PP que van ser els que van enviar
als soldats espanyols a la guerra amb l’Aznar al capdavant de tots.
Anys després hi va haver una gran recollida de
signatures para que l’expresident hagués de passar comptes davant de la Justícia
pels seus actes. Es va formar una associació i, fins i tot, es va celebrar a
Madrid alguna assemblea. Què se’n ha fet de tot aquell moviment?
No cal que us digui que com a soci que sóc d’Amnistia
Internacional voldria veure a tots aquests criminals de guerra asseguts al banc
dels acusats i finalment tancats a la presó per a purgar tots els seus actes.
Ara, diaris mediàtics de la dreta espanyola
somien veure a Aznar com a president de la III República Espanyola....
Us dic el mateix que deia al començament sobre
Sadam. Abans de veure a Aznar de president de la III República prefereixo
seguir amb la monarquia borbònica.
Us val el símil?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)