diumenge, 4 d’agost del 2013
NO GRINYOLA, MIOLA
Era una
calorosa tarda pels voltants de Sant Joan; el tio Joaquín Royo, el
carter del poble, es disposava a repartir la correspondència diària. Amb un
manoll de cartes en una ma, amb l’altra dominava la bicicleta a la perfecció,
fruit de la experiència que donen els anys de professió. Només sortir de casa,
el tio Joaquín havia escoltat un grinyol curt, però prou perceptible com
per a preocupar-se’n. Immediatament, examinà la bicicleta per assegurar-se que
tot anava bé; en principi semblava que sí. Uns moments més tard però, tornà a
escoltar el grinyol; i nova comprovació sense que hi detectés cap avaria. I
així durant tot el trajecte fins arribar a casa nostra.
Ma mare
estava al carrer trinxant les bajoques i pelant les patates que faria per a
sopar. Després d’intercanviar salutacions, el tio Joaquín va posar un
peu al terra i li va allargar una carta que, mentre li donava, la va prémer de
manera inconscient i immediatament, sé la va sentir grinyolar. Finalment havia
trobat l’origen de la seva preocupació més immediata.
Davant de
la curiositat, ma mare va obrir la carta i al seu interior havia una targeta
postal amb un gatet que, en prémer-li la panxa, miolava.
DIARI DE L’AGOST. DIA 4 DIUMENGE
Cap de setmana intens. Ha estat un no parar. Des
de que formo part de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta et toca
anar amunt i avall quasi sense parar.
UN. Divendres (ahir em vaig oblidar d’explicar-ho)
A Amposta, per primer cop, es celebrava la Fira del Amor amb la col·laboració
de la Federació d’Associacions de Veïns. Com emplaçament es va buscar la zona
del Canalet de la Ràpita, entre el col·legi Agustí Barberà i l’auditori de la
Fira. Per la tarda, la nova colla castellera del Delta hi va ser present fent
un pilar de 4.
DOS. Dissabte es va celebrar a la urbanització
Riumar de Deltebre la festa del Turisme. Xiqüelos i Xiqüeles van traslladar l’assaig
que, normalment, es fa al pavelló firal d’Amposta fins la plaça Europa de la
urbanització deltaica. Després de l’assaig va tenir lloc una petita demostració
castellera que va complaure al públic que es va congregar per a veure el
repertori que l’ajuntament havia preparat per a l’ocasió. Com a presentador
Santi Santiago, un vell conegut que potser alguns el recordareu de quan
presentava un programa d’esports al desaparegut canal Visió 3 d’Amposta.
TRES. El plat fort. A l’embarcador d’Amposta
ha tingut lloc aquest matí l’arribada del catamarà de l’associació ecologista
WWF. Com no podia ser d’una altra manera, la Plataforma en Defensa de l’Ebre
havia convocat a la ciutadania per a que anessin a rebre’l donant així suport a
la marea blava que una vegada més ha sortit al carrer per a defensar el riu i,
de passada, el nostre territori. Aquest cop el detonant ha estat l’aprovació
del pla de conca per part del govern de Mariano Rajoy amb el Ministre Árias
Cañete com a principal valedor del disbarat ecològic que s’està plantejant fer.
He dit plantejar perquè una cosa és la intenció i l’altra ben diferent l’arribar-ho
a fer. La gent de les Terres de l’Ebre agrupats en la Plataforma en Defensa de l’Ebre ja varem
parar el Pla Hidrològic Nacional i no ens ve de nou tornar a sortir per aturar
l’actual pla de conca que, entre d’altres, compta amb el suport de la Comunitat
de Regants de la Dreta de l’Ebre.
Una vegada més, els castellers del delta, els
que a partir del bateig portarem el mateix blau que les samarretes del moviment
antitransvasament i, els que vulguin també podran lluir el nus que identifica
el moviment ciutadà, hem tornat a estar presentes a l’acte per a donar la
benvinguda al catamarà de l’associació ecologista. I com ho em fet? Amb dos
petits pilars de 3, una construcció modesta però del tot simbòlica, ja que s’han
desplegat dues banderes: una catalana i l’altra la de la PDE.
M’ha agradat retrobar-me amb els amics que
vaig fer fa anys. Segurament que si ho hagués estat per la lluita en defensa
del riu, tal vegada mai ens hauríem conegut. Però sabeu què? Encara hi ha hagut
una cosa que m’ha agradat més: veure com els nostres fills ens agafen el
relleu. He parlat amb dos germans de Tortosa i un d’ells m’ha dit que l’altra vegada encara anava en cadira de
nadó. I sense anar més lluny, el meu fill Albert, ara mateix cap de colla de
XXDD... Sabeu on estava a la primera i improvisada manifestació que es va fer a
Tortosa després de fer l’assemblea per acordar quines accions s’havien de
prendre? Just al darrere de la pancarta que va obrir la manifestació
(repeteixo, improvisada) Així es pot veure al número de l’Occidental, la
revista comarcal que va dirigir Jordi Trilla. L’Albert, amb 9 anys, aixeca els
braços ensenyant una cartolina que li vaig fer moments abans de sortir de casa
i on es podia llegir: L’Ebre és vida.
Avui us mostraré poques fotos, ja que tinc el
meu ordinador a reparar i tinc que fer mans i mànigues per a poder estar amb
tots vosaltres. Però alguna cosa us ensenyaré. Fins més tard.
Cuando la política afecta de lleno nuestras vidas
"Apostar por la alta velocidad es política. Recortar en lo público es política. Despidos y ERE's en RENFE es política. Insinuar como una rata que detrás del descarrilamiento estaba ETA o Resistencia Galega es política. Que el tramo de la vía en el que el tren ha descarrilado fuera construido por una empresa que ha hecho donaciones en B al Partido Popular y aparece en los papeles de Bárcenas es política. Que se haya reducido en un 70% el gasto en RENFE destinado a mantenimiento es política. Que se penalice económicamente a los conductores de AVE que llegan tarde (o tengan primas por llegar antes que es lo mismo) también es política. Que el presidente del gobierno copie y pegue un comunicado del terremoto en China, mucho me temo que sí, también es política. Que los mismos bomberos en huelga la interrupan para ir al rescate o los mismos médicos en paro despedidos por la Xunta Galega acudan a ayudar, también es política, de la buena además.
Pero vosotros a lo vuestro. Podéis seguir pensando que la política es votar cada cuatro años como robots y una campaña electoral. Y gritar que los rojos judeo-masones politizamos las tragedias. Pero también, el no querer politizar la tragedia y pedir responsabilidades, es hacer política. Guardar silencio ante la injusticia es el mayor ejercicio de política. Pero claro, luego los que lo politizamos todo somos otros.
El hecho de que se trate del mismo gobierno que hablaba de unos 'hilillos de plastilina' cuando el Prestige, que da ruedas de prensa en una tele de plasma o que haya pagado los abogados del caso Yakolev 42 con dinero negro, debería poneros en alerta pero no, creéis en el azar de la misma forma que creéis que los comunistas os van a quitar la casa, aunque luego quien os quita la casa sea el banco capitalista.
Después como gilipollas, os sorprendéis cuando el Évole hace un reportaje sobre el accidente del metro de Valencia y ponéis el grito en el cielo, cosa que algunos llevábamos denunciando años. Tendremos que esperar a que lo diga la tele. De otra manera no os entra en la puta cabeza esa que tenéis de chorlito. Pero mejor hagamos como que nada ocurre y culpemos al azar y a la mala suerte, mejor incluso: culpemos al maquinista como se hizo en el Metro de Valencia y así no tendremos que pedir responsabilidades políticas. Mejor lamentarse que pelear no?, es algo a lo que estamos muy acostumbrados los españolitos verdad?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)