Era una
calorosa tarda pels voltants de Sant Joan; el tio Joaquín Royo, el
carter del poble, es disposava a repartir la correspondència diària. Amb un
manoll de cartes en una ma, amb l’altra dominava la bicicleta a la perfecció,
fruit de la experiència que donen els anys de professió. Només sortir de casa,
el tio Joaquín havia escoltat un grinyol curt, però prou perceptible com
per a preocupar-se’n. Immediatament, examinà la bicicleta per assegurar-se que
tot anava bé; en principi semblava que sí. Uns moments més tard però, tornà a
escoltar el grinyol; i nova comprovació sense que hi detectés cap avaria. I
així durant tot el trajecte fins arribar a casa nostra.
Ma mare
estava al carrer trinxant les bajoques i pelant les patates que faria per a
sopar. Després d’intercanviar salutacions, el tio Joaquín va posar un
peu al terra i li va allargar una carta que, mentre li donava, la va prémer de
manera inconscient i immediatament, sé la va sentir grinyolar. Finalment havia
trobat l’origen de la seva preocupació més immediata.
Davant de
la curiositat, ma mare va obrir la carta i al seu interior havia una targeta
postal amb un gatet que, en prémer-li la panxa, miolava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada