Afirmen alguns analistes polítics que
els dos grans partits espanyols (a saber, el PP i el PSOE), estan fent
una campanya electoral de baixa intensitat amb la finalitat de desactivar
el vot, es a dir, per a que hi hagi molta abstenció.
Amb quina finalitat? La de tapar les
pròpies vergonyes, es a dir, la de dissimular els seus mals resultats.
Auguren les enquestes que tant els resultats
dels uns com els dels altres seran discrets. El PP patirà un cert càstig
(des del meu punt de vista sempre serà poc després dels nefasts 3 anys
de govern que estem patint) Mentre, el PSOE, no acaba de remuntar el vol
amb un Rubalcaba més cremat que la pipa d’un indi.
I aquests dos condicionats donen ales
a les formacions més petites per a somiar amb uns resultats més que dignes.
Diuen els experts que a menys participació, menys possibilitats de que
els partits petits treguin representació, la qual cosa permetria al PP
i al PSOE obtenir un major nombre de diputats.
La prova que corroboraria aquest fet
seria la suspensió de la campanya electoral per l’assassinat de la Presidenta
de la Diputació de Lleó i l’ajornament de l’únic debat parlamentari que
havien de fer els caps de llista de les dues formacions: Miquel Árias Cañete
i Elena Valenciano. Un debat que sembla que serà de baixa intensitat,
ja que, segons els analistes polítics, una Valenciano massa agressiva tindria
les de perdre.
Tornant a la suspensió de la campanya
electoral, la majoria coincideixen en que és normal que els del PP vulguin
respectar la memòria d’un càrrec del seu partit, però es pregunten el
perquè el PSOE també va optar per fer el mateix.
Potser recordar les paraules del líder
de Podemos Pablo Iglesias ens aportarà una mica de llum a aquestes ombres.
Es preguntava Iglesias per quin motiu s’havien de suspendre els actes
electorals programats per la mort de Isabel Carrasco i no es fa el mateix
quan es suïcida algú a qui li volen desnonar la casa.
Tots som persones humanes i a tots ens
haurien de tenir la mateixa consideració, però evidentment hi ha classes
i la classe política és una de les dominants (amb el permís de banquers
i empresaris, sobre tot de la construcció)