divendres, 16 de maig del 2014

DESACTIVAR EL VOT

Afirmen alguns analistes polítics que els dos grans partits espanyols (a saber, el PP i el PSOE), estan fent una campanya electoral de baixa intensitat amb la finalitat de desactivar el vot, es a dir, per a que hi hagi molta abstenció.
Amb quina finalitat? La de tapar les pròpies vergonyes, es a dir, la de dissimular els seus mals resultats.
Auguren les enquestes que tant els resultats dels uns com els dels altres seran discrets. El PP patirà un cert  càstig (des del meu punt de vista sempre serà poc després dels nefasts 3 anys de govern que estem patint) Mentre, el PSOE, no acaba de remuntar el vol amb un Rubalcaba més cremat que la pipa d’un indi.
I aquests dos condicionats donen ales a les formacions més petites per a somiar amb uns resultats més que dignes. Diuen els experts que a menys participació, menys possibilitats de que els partits petits treguin representació, la qual cosa permetria al PP i al PSOE obtenir un major nombre de diputats.
La prova que corroboraria aquest fet seria la suspensió de la campanya electoral per l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó i l’ajornament de l’únic debat parlamentari que havien de fer els caps de llista de les dues formacions: Miquel Árias Cañete i Elena Valenciano. Un debat que sembla que serà de baixa intensitat, ja que, segons els analistes polítics, una Valenciano massa agressiva tindria les de perdre.
Tornant a la suspensió de la campanya electoral, la majoria coincideixen en que és normal que els del PP vulguin respectar la memòria d’un càrrec del seu partit, però es pregunten el perquè el PSOE també va optar per fer el mateix.
Potser recordar les paraules del líder de Podemos Pablo Iglesias ens aportarà una mica de llum a aquestes ombres. Es preguntava Iglesias per quin motiu s’havien de suspendre els actes electorals programats per la mort de Isabel Carrasco i no es fa el mateix quan es suïcida algú a qui li volen desnonar la casa.
Tots som persones humanes i a tots ens haurien de tenir la mateixa consideració, però evidentment hi ha classes i la classe política és una de les dominants (amb el permís de banquers i empresaris, sobre tot de la construcció)