dijous, 19 de juny del 2014
dimecres, 18 de juny del 2014
REFORMES
Demà serà proclamat Rei d’Espanya Felip VI.
Encara no sé sap si prendrà mesures excepcionals com per exemple una amnistia
per a determinats delictes, tal com va fer el seu pare quan va pujar al tro. Te’n
recordes Arturo Ferré?
El que si que arribarà amb el nou monarca
seran dues reformes: la primera, la fiscal, polèmica, la segona laboral (una més!),
també polèmica. (Per a variar)
Titular del Periódico d’avui: Menys impostos per a les rendes altes.
Queda clar, no? Què no us enganyi ningú, si surt Montoro i diu que tots pagarem
menys, està fent demagògia barata, ja que mentre un que tingui un sou normalet es podrà estalviar 30
euros (posem pel cas), les rendes altes se’n estalviaran molts més, potser
milers.
I com es compensa això? Amb la pujada de l’IVA
del material sanitari que passarà al tipus del 21 %.
Com també informa el Periódico, sobre la
lluita contra el frau fiscal, una vegada més, res de res... És difícil que dos
exemplars de la mateixa espècie es barallin sinó és per una femella o el domini
sobre un territori i el govern del PP i el Capital formen part de la mateixa
espècia animal.
La nova reforma laboral, encara que estava
prevista, s’accelerarà. I per què? Molt senzill, perquè la Coca Cola ha perdut
el contenciós amb els seus treballadors i no podrà portar a terme l’ERO. Per
tant, faran una nova reforma a mida de les grans empreses, per a que quan
vulguin acomiadar a algú ho puguin fer sense problemes... I sense remordiments,
es clar. I, en algun cas, sota l’amenaça de la deslocalització. Sabeu que vol
dir això? Que el capital té al govern ben agafat per allò que no sona... M’enteneu?
OFICIALMENT EM VAIG ABSTENIR
Si algú es comprova si vaig votar a les
passades Eleccions Europees del 25 de maig, veurà que no ho vaig fer.
Oficialment em vaig abstenir, però la realitat és molt més complicada: el dia
25 no vaig votar perquè em trobava fora d’Espanya i no vaig poder votar per
correu.
Efectivament, la meva dona i jo varem
sol·licitar poder votar per correu. Després de fer els corresponents tràmits a
Correus, varem enviar les peticions dissabte 10 de maig. El dia 18 marxarem de
vacances a Croàcia on el nostre fill està fent un Erasmus. El dia 27, en
arribar a casa, ens varem trobar amb els avisos de Correus de data 20 de maig,
el darrer que hi havia per poder votar. Per tant, si aquell mateix matí del dia
20 no et trobaves a casa, ja no ho podies.
El nostre cas no ha estat ni molt menys
l’únic. Dies abans de marxar vaig llegir una carta al director al
Periódico de Catalunya, d’un senyor que es queixava de que feia dies que havia
sol·licitat el vot per correu i que no li acabaven d’arribar les paperetes. A
un amic destinat a l’Ambaixada Espanyola de l’Índia, tampoc li van arribar.
Durant la dècada dels anys 70 vaig fer
oposicions per a entrar a Correus i encara que la majoria de coses se’m han
oblidat amb el pas del temps, sempre te’n recordes d’alguna. Una d’elles és que
Correus té un tracte preferent en determinades enviaments. En aquell temps, per
exemple, amb els diaris que es portaven als subscriptors. Així com també hi ha
d’altres coses que tenen un tracte irrellevant, com les targetes postals. No us
ha passat que heu estat fora de casa, heu enviat una postal a un amic i heu
arribat vosaltres abans?
La sensació que et queda és que no interessa a
ningú si vas a votar o no, encara que, els polítics, quan surten als mitjans
demanen a la ciutadania que hi vaig.
Mireu, la democràcia espanyola ja té
quasi 40 anys. L’any 1976 es va celebrar un referèndum on es va preguntar als
espanyols si volíem una reforma política: Habla pueblo, habla...
(recordeu) I les primeres eleccions generals es van fer el 15 de juny de
1977 (avui fa precisament 37 anys)
Des d’aquella data, el vot i tota la
infraestructura que l’envolta ha canviat molt poc. Potser gens. Les urnes
segueixen sent les mateixes, les cabines i els panells que indiquen el col·legi
electoral i la mesa, també. El sistema s’ha mantingut invariable al llarg dels
anys.
En canvi, la tecnologia ha evolucionat
considerablement. L’any 1977, la informàtica es trobava en una etapa molt
incipient i el 2015 quasi bé tothom disposa de sofisticats mitjans tecnològics:
tabletes, telèfons intel·ligents i, evidentment, ordinadors.
La xarxa de comunicació Internet ha facilitat
l’accés a tot un món de possibilitats inimaginable només fa cosa de 20 anys.
Primer l’administració i posteriorment els ciutadans ens hem hagut d’adaptar a
les noves tecnologies (Quin remei!), fins al punt que avui en dia, no
tenir connexió a la xarxa durant un dia ens suposa tot un daltabaix.
Per mig dels portals de les administracions
es poden fer tràmits on line (prèvia identificació) sense haver de fer
desplaçaments ni cues.
Per a identificar-te a l’accedir a qualsevol
pàgina que ho requereixi, s’han creat diferents mecanismes: des de certificats
digitals al DNI electrònic, passant per altres sistemes més senzills com el PIN
24, creat per l’Agència Tributaria i que té una duració efímera.
En tots els casos però, abans de res, es
comprova la identitat de l’usuari i s’estableixen mesures per evitar al màxim
possibles suplantacions.
I amb tots aquests antecedents, tan difícil
seria establir un sistema que permetés el vot electrònic com ja tenen d’altres
països com Brasil, Veneçuela, els Estat Units, Mèxic, Argentina, Paraguai, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)