OFICIALMENT EM VAIG ABSTENIR

Si algú es comprova si vaig votar a les passades Eleccions Europees del 25 de maig, veurà que no ho vaig fer. Oficialment em vaig abstenir, però la realitat és molt més complicada: el dia 25 no vaig votar perquè em trobava fora d’Espanya i no vaig poder votar per correu.

Efectivament, la meva dona i jo varem sol·licitar poder votar per correu. Després de fer els corresponents tràmits a Correus, varem enviar les peticions dissabte 10 de maig. El dia 18 marxarem de vacances a Croàcia on el nostre fill està fent un Erasmus. El dia 27, en arribar a casa, ens varem trobar amb els avisos de Correus de data 20 de maig, el darrer que hi havia per poder votar. Per tant, si aquell mateix matí del dia 20 no et trobaves a casa, ja no ho podies.

El nostre cas no ha estat ni molt menys l’únic. Dies abans de marxar vaig llegir una carta al director al Periódico de Catalunya, d’un senyor que es queixava de que feia dies que havia sol·licitat el vot per correu i que no li acabaven d’arribar les paperetes. A un amic destinat a l’Ambaixada Espanyola de l’Índia, tampoc li van arribar.

Durant la dècada dels anys 70 vaig fer oposicions per a entrar a Correus i encara que la majoria de coses se’m han oblidat amb el pas del temps, sempre te’n recordes d’alguna. Una d’elles és que Correus té un tracte preferent en determinades enviaments. En aquell temps, per exemple, amb els diaris que es portaven als subscriptors. Així com també hi ha d’altres coses que tenen un tracte irrellevant, com les targetes postals. No us ha passat que heu estat fora de casa, heu enviat una postal a un amic i heu arribat vosaltres abans?

La sensació que et queda és que no interessa a ningú si vas a votar o no, encara que, els polítics, quan surten als mitjans demanen a la ciutadania que hi vaig.

Mireu, la democràcia espanyola ja  té quasi 40 anys. L’any 1976 es va celebrar un referèndum on es va preguntar als espanyols si volíem una reforma política: Habla pueblo, habla... (recordeu)  I les primeres eleccions generals es van fer el 15 de juny de 1977 (avui fa precisament 37 anys)

Des d’aquella data, el vot i tota la infraestructura que l’envolta ha canviat molt poc. Potser gens. Les urnes segueixen sent les mateixes, les cabines i els panells que indiquen el col·legi electoral i la mesa, també. El sistema s’ha mantingut invariable al llarg dels anys.

En canvi, la tecnologia ha evolucionat considerablement. L’any 1977, la informàtica es trobava en una etapa molt incipient i el 2015 quasi bé tothom disposa de sofisticats mitjans tecnològics: tabletes, telèfons intel·ligents i, evidentment, ordinadors.

La xarxa de comunicació Internet ha facilitat l’accés a tot un món de possibilitats inimaginable només fa cosa de 20 anys. Primer l’administració i posteriorment els ciutadans ens hem hagut d’adaptar a les noves tecnologies (Quin remei!), fins al punt que avui en dia, no tenir connexió a la xarxa durant un dia ens suposa tot un daltabaix.

Per mig dels portals de les administracions es poden fer tràmits on line (prèvia identificació) sense haver de fer desplaçaments ni cues.

Per a identificar-te a l’accedir a qualsevol pàgina que ho requereixi, s’han creat diferents mecanismes: des de certificats digitals al DNI electrònic, passant per altres sistemes més senzills com el PIN 24, creat per l’Agència Tributaria i que té una duració efímera.

En tots els casos però, abans de res, es comprova la identitat de l’usuari i s’estableixen mesures per evitar al màxim possibles suplantacions.

I amb tots aquests antecedents, tan difícil seria establir un sistema que permetés el vot electrònic com ja tenen d’altres països com Brasil, Veneçuela, els Estat Units, Mèxic, Argentina, Paraguai, etc.