CROÀCIA. DUBROVNIK III

LES FOTOS DEL DIA 19-06-2014

ERRADA MONUMENTAL (BUENAVENTURA PER VENTURA)

De vegades els meus lectors em fan notar d’errades que cometo involuntàriament als meus escrits. Ja sabeu que diuen els castellans: Quien mucho habla, mucho yerra... (Qui molt parla, molt s’equivoca...) Imagino que això també es pot fer extensible a l’escriptura.

Però jo no em guanyo la via escrivint, ni tant sols em paguen una mòdica quantitat per fer-ho. Ho faig per afició i la meva recompensa és veure publicat alguns dels meus escrits en revistes tan prestigioses (faig broma) com Vinaròs News i Pulso Digital.

Però que un periodista que sé suposa que ha fet la carrera de Ciències de la Informació (o com es digui ara), treballi d’això i que, evidentment cobri per fer-ho cometi errades monumentals, no es tolerable.

I per què ho dic? Avui, al Periódico he llegit la notícia de la baixa del PSC de Joan Ignasi Elena amb el següent titular: Elena renuncia a batre’s amb Iceta i provoca una escissió al PSC. I al segon subtitular s’hi pot llegir: Geli i Buenaventura veuen ‘precipitada’ la sortida i opten de moment per seguir.  La notícia està signada per Xabier Barrena (Barcelona)

De quin Buenaventura estem parlant, de l’anarquista Durruti? Bé, és que és l’únic que em ve en aquests moments al cap.

Des del meu punt de vista Barrena demostra gran desconeixement del tema. Núria Ventura, que suposadament és la persona a qui es refereix, fa anys que és diputada al Parlament i el seu nom va començar a sonar més sovint després de trencar la disciplina de vot del grup del PSC juntament amb Elena i Geli. Aquest fet està llargament documentat a Internet i a qualsevol hemeroteca a l’abast del periodista.

I si l’error ha estat fruit de la precipitació o, simplement una errada de memòria, em dóna absolutament igual. Es tracta d’una errada totalment evitable i, des del meu punt de vista, impròpia d’un professional del periodisme.    

ELENA SE’N VA, EL PSC CONTINUA (DE MOMENT)

Joan Ignasi Elena, el fins ara líder del corrent crític del PSC Avancem, va anunciar ahir que deixa el partit. Però no va aclarir si passava al grup mixt o tornaria l’acta de diputat. Tampoc si formaria un nou partit. En canvi, ni Marina Geli, ni Núria Ventura han seguit els seus passos i, de moment, seguiran al partit.

Fora de l’àmbit parlamentari hi ha molta més gent que no compartia els criteris de l’antiga cúpula socialista encapçalada per Pere Navarro i molt em temo que tampoc els hi agrada Iceta i els membres de la gestora que s’ha format presidida per Josep Fèlix Ballesteros. Alguns dels noms més il·lustres serien Castells, Tura, Nadal...

Personalment penso que es prudent esperar per a veure quina direcció prendrà el partit després del proper congrés i, serà llavors quan s’haurà de prendre la decisió.

Per una part, crec que està prou clar, que la majoria de càrrecs han fet pinya al costat de Iceta. Són els continuadors de la darrer executiva i que no tenen cap intenció de voler donar un gir significatiu al partit. Però el que no sé sap prou és el que pensa la majoria silenciosa dels afiliats.

Fa anys vaig assistir a diversos congressos del partit. Segurament molt menys transcendentals que el que s’ha de fer els propers dies. Als que jo vaig assistir s’escollia la nova direcció i els altres òrgans de govern, con el consell nacional i també els estratègies polítiques que havia de seguir el partit durant els anys següents. Però al congrés del juliol està en joc molt més. El congrés que es farà el proper mes pot deixar en evidència una profunda divisió al si del PSC i, molt possiblement, hi pot acabar havent una fragmentació.

Hi ha moltes veus (entre elles la meva) que clamen per una refundació que deixi enrere els darrers anys i que marqui les línies mestres que s’hauran de seguir. I quines seran les línies mestres? Això és difícil de saber ara com ara, però si es refunda, evidentment molt diferents a les que s’han seguit darrerament, perquè sinó és així, el congrés serà, des del meu punt de vista, una pantomima.

Es podria tancar en fals el congrés? Evidentment que si. A tots els congressos, les grans federacions (Barcelona, Baix Llobregat, Tarragona...) han acabat imposant els seus criteris. És on més militants hi ha i, per tant, més vots. A part, tenen la majoria de càrrecs que són els que acaben imposant els seus criteris. Les petites agrupacions solen ser les més crítiques, però estan minvades de força per a combatre en igualtat de condicions amb les més poderoses.

Si aquest cop passa el mateix, ningú discutirà la legalitat dels resultats del congrés, però serà evident que s’haurà renunciat a fer qualsevol canvi i que s’hauran imposat els criteris dels barons del partit. Uns criteris que, en els darrers anys, han anat fent perdre eleccions, vots i representants.

És aquest el camí que volem?