Joan Ignasi Elena, el fins ara líder
del corrent crític del PSC Avancem, va anunciar ahir que deixa el partit.
Però no va aclarir si passava al grup mixt o tornaria l’acta de diputat.
Tampoc si formaria un nou partit. En canvi, ni Marina Geli, ni Núria Ventura
han seguit els seus passos i, de moment, seguiran al partit.
Fora de l’àmbit parlamentari hi ha molta
més gent que no compartia els criteris de l’antiga cúpula socialista encapçalada
per Pere Navarro i molt em temo que tampoc els hi agrada Iceta i els membres
de la gestora que s’ha format presidida per Josep Fèlix Ballesteros. Alguns
dels noms més il·lustres serien Castells, Tura, Nadal...
Personalment penso que es prudent esperar
per a veure quina direcció prendrà el partit després del proper congrés
i, serà llavors quan s’haurà de prendre la decisió.
Per una part, crec que està prou clar,
que la majoria de càrrecs han fet pinya al costat de Iceta. Són els continuadors
de la darrer executiva i que no tenen cap intenció de voler donar un gir
significatiu al partit. Però el que no sé sap prou és el que pensa la majoria
silenciosa dels afiliats.
Fa anys vaig assistir a diversos congressos
del partit. Segurament molt menys transcendentals que el que s’ha de fer
els propers dies. Als que jo vaig assistir s’escollia la nova direcció
i els altres òrgans de govern, con el consell nacional i també els estratègies
polítiques que havia de seguir el partit durant els anys següents. Però
al congrés del juliol està en joc molt més. El congrés que es farà el proper
mes pot deixar en evidència una profunda divisió al si del PSC i, molt
possiblement, hi pot acabar havent una fragmentació.
Hi ha moltes veus (entre elles la meva)
que clamen per una refundació que deixi enrere els darrers anys i que marqui
les línies mestres que s’hauran de seguir. I quines seran les línies mestres?
Això és difícil de saber ara com ara, però si es refunda, evidentment molt
diferents a les que s’han seguit darrerament, perquè sinó és així, el
congrés serà, des del meu punt de vista, una pantomima.
Es podria tancar en fals el congrés?
Evidentment que si. A tots els congressos, les grans federacions (Barcelona,
Baix Llobregat, Tarragona...) han acabat imposant els seus criteris. És
on més militants hi ha i, per tant, més vots. A part, tenen la majoria
de càrrecs que són els que acaben imposant els seus criteris. Les petites
agrupacions solen ser les més crítiques, però estan minvades de força per
a combatre en igualtat de condicions amb les més poderoses.
Si aquest cop passa el mateix, ningú
discutirà la legalitat dels resultats del congrés, però serà evident que
s’haurà renunciat a fer qualsevol canvi i que s’hauran imposat els criteris
dels barons del partit. Uns criteris que, en els darrers anys, han
anat fent perdre eleccions, vots i representants.
És aquest el camí que volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada