dimarts, 2 de setembre del 2014
QUAN NO HI HA RALL
El rall és un art de pesca tradicional per al riu i les llacunes del nostre territori.
Alfredo Valmaña, un gran entrenador de futbol i millor persona, sempre usava aquest símil a l’hora de valorar els equips que entrenava.
-Un equip de futbol és com quan tires el rall... Si tens sort pots tenir una bona pesca.
Ell ho explicava així perquè si a un equip tens 4 o 5 elements molt bons, fan funcionar a la resta de l’equip que, tot i no ser-ho tant.
Jo sempre he pensat que la qualitat surt de la quantitat. És molt difícil que d’entre uns pocs surti gent bona, encara que només sigui per la llei de probabilitats. En canvi, quan el col·lectiu és molt gran, és més fàcil trobar elements que destaquin.
Però que passa quan no hi ha rall o no tens oportunitat de tirar-lo? Que quan surt algú que destaca per sobre de la resta, el mèrit encara és més gran.
Per això cal felicitar al món del bàdminton, un esport molt minoritari a Espanya, pel títol de campiona del món de Carolina Marín.
Els nous alcaldes no poden esperar
JORDI MERCADER
Periodista
El PP és molt exigent sobre el consens imprescindible per reformar la Constitució en el que no li convé; però exhibeix una gran flexibilitat per canviar per la simple majoria absoluta la llei electoral local, que tot i ser una llei orgànica s'ha considerat associada al bloc constitucional, i es requereix perquè pugui ser modificada tres cinquenes parts dels vots. El PSOE i altres partits fa anys que proposen reforçar el paper dels alcaldes. Ara al·leguen falta de temps per afrontar el tema. La por i el partidisme formen part de la política, com els grans propòsits ideològics. I això és el que hi ha: horror a perdre alcaldes i resistència a reconèixer una iniciativa de l'adversari.
Al voltant de l'elecció directa dels alcaldes hi ha consens, encara que no sobre la fórmula concreta de materialitzar-la. La proposta inicial del PP és molt decebedora. Limitar-se a beneficiar el candidat que obtingui un 40% dels vots amb la majoria dels regidors és gairebé una estafa democràtica. L'elecció directa clàssica requereix una doble volta tret que s'obtingui majoria absoluta en la primera, i es doni així oportunitat a la resta de forces a mostrar als electors la seva capacitat de pacte. Implica també un govern municipal molt més executiu al voltant de l'alcalde i un ple més centrat en el debat i el control, a més a més de la limitació de mandats pròpia dels presidencialismes. No són reformes menors, però no es pot acceptar la impossibilitat de fer-ho en el termini de nou mesos, quan en una nit es va obrir la porta constitucional a l'enderrocament de l'Estat del benestar a compte del límit del dèficit públic. Una llei electoral es fa amb un mapa i una calculadora, lamentablement, però si els uns i els altres volen recuperar crèdit davant els ciutadans han de posar-se mans a l'obra; el seu temps s'esgota.
dilluns, 1 de setembre del 2014
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2014
Aquesta està situada al carrer Góngora números 7-11.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)